Resultats de la cerca

Fill de Marcellí Perelló i Domingo , el 1939 s’exilià amb la seva família, primer a França i més tard a Mèxic Estudià a la facultat d’enginyeria de la Universidad Nacional Autónoma de México UNAM del 1951 al 1955, a la facultat de ciències de la qual completà els estudis de matemàtiques Fou professor en totes dues facultats des del 1957 i, en 1956-62, treballà en la construcció de centrals termoelèctriques al departament de construcció de la Compañía Mexicana de Luz y Fuerza Motriz El 1962 es traslladà als Estats Units, on estudià la teoria qualitativa de les equacions diferencials amb…

Noves de Segre

Aquesta capella, de la qual resten alguns vestigis, era situada prop de l’església parroquial de Sant Joan, a tramuntana És documentada amb tota certesa des de l’any 1206 Pertanyia al Comú de la vila, que hi celebrava els consells l’Especial al seu interior i el General a fora, a la façana sud, que era porticada Al començament del segle XV oferia un estat ruïnós i la vila procedí a la seva reedificació Va desaparèixer com a església, absorbida pel nou edifici de Sant Joan a la segona meitat del segle XVI, convertint-se en la capella dels Dolors L’únic vestigi d’aquesta església…

Bon violinista, deixà la música pels toros Començà la seva activitat el 1916 i debutà com a novillero a Barcelona el 1920 El mateix any rebé l’alternativa a Sevilla de mans de Rafael Gómez el Gallo Esdevingué aviat un dels ídols de la tauromàquia, a la qual aportà una revaloració del toreig amb la dreta, malvist pels puristes, i difongué el pase de la firma La seva mort, a Madrid, agafat pel toro Pocapena , contribuí a fer-ne una figura gairebé mítica El 1922 Rafael Salvador realitzà sobre la seva figura el documental Gloria que mata

Es formà a l’escola de Sant Carles, on arribà a acadèmica de mèrit Presentà la seva obra a diverses exposicions del País Valencià 1845-46 Fou una excellent miniaturista sobresurten el retrat del Baró de Santa Bàrbara i el quadre de gènere Fumadors , del Museu de Belles Arts de València

Fou enginyer en cap del districte forestal de Barcelona Instituí la Festa de l’Arbre per tal d’estimular la repoblació forestal i el respecte als boscs Fou secretari de la Societat Econòmica d’Amics del País i del consell de l’Exposició Universal de Barcelona del 1888 Juntament amb Victorià Felip, planejà la línia de ferrocarril de Manresa a Cardona Publicà obres de tema forestal, l’estudi La Phylloxera Vastatrix en el partido de las afueras de Barcelona 1888 i diverses descripcions de l’Exposició Universal de Chicago 1892, on fou delegat de la Cambra de Comerç barcelonina També fou…

Intervingué en diversos projectes sobre comunicacions diligències i navegació per l’Ebre i el 1833 formà, a Sevilla, una companyia d’assegurances mútues contra incendis i el 1845, a Barcelona, la Companyia Ibèrica d’assegurances sobre collites i altres Residí a Madrid, on fou portaveu del proteccionisme català D’ideologia progressista, collaborà en El Vapor 1834 i fundà els periòdics El Nacional 1834 i Semanario Catalán 1851 Publicà, entre altres obres, Tratado elemental teórico práctico de relaciones comerciales 1833, La España liberal y D Carlos 1838, Proyecto para regularizar las pesas,…

Després d’haver rebut la típica educació que al començament de segle es donava a les filles de la burgesia catalana, del 1930 al 1933 estudià a l’Escola de Bibliotecàries, on tingué com a professor Carles Riba  En sortir-ne, treballà fins el 1939 a la Biblioteca de la Universitat Autònoma de Barcelona Ella mateixa remarcà en moltes ocasions la importància del seu pas per l’Escola, on descobrí la poesia i se li despertà la vocació literària Així, les seves primeres obres públiques foren dues peces teatrals representades en trobades de l’Agrupació de l’Escola de Bibliotecàries i diverses…

Deixeble de Fèlix Mestres a Llotja Es presentà, a la Sala Parés de Barcelona, el 1924 Hom el considera un continuador del paisatgisme de l’escola d’Olot, i el 1930 guanyà, amb el quadre Olot , la medalla Masriera d’argent Conreà també el pessebrisme

Deixeble a Llotja de Torrescassana El 1907 participà a la Cinquena Exposició Internacional de Belles Arts de Barcelona Es dedicà al paisatge i al retrat i exposà a la Sala Parés de Barcelona 1913 Dirigí l’acadèmia del Centre Popular de Sant Andreu Començà a fer esmalts vers el 1923, fou premiat a l’Exposition des Arts Décoratifs de París 1925 i assolí un prestigi internacional Establert a Roma 1936, treballà al Vaticà De nou a Barcelona, esdevingué director de l’Escola Massana 1940, de la qual era professor des del 1929 Fou homenatjat pel FAD 1946, on exposà, i ho féu després a…