Resultats de la cerca
Es mostren 4888 resultats
sensedades
Matemàtiques
Valor convencional que s’assigna a una variable de la qual no es tenen dades, a fi d’evitar que prengui un valor per defecte o que quedi sense valor.
relaxació
Electrònica i informàtica
Tipus d’oscil·lació elèctrica en què l’amplitud augmenta lentament i progressivament des d’un valor inicial fixat fins a un valor final determinat, i bruscament retorna al valor inicial.
filtratge
Matemàtiques
Mètode numèric per a estimar el valor real d’una magnitud a partir del valor d’una mesura seva.
La diferència entre ambdós valors és anomenada soroll i, per hipòtesi, és una variable aleatòria Entre els mètodes de filtratge hom distingeix els lineals mínims quadrats, mitjanes mòbils i allisatge exponencial i els no lineals mètode de Fourier, de la transformació en z i de Kalman Té aplicació en la predicció i en la previsió
mancusada
Història
Valor d’un mancús normalment pagat en espècies o en moneda de valor inferior, com és ara el diner.
El terme apareix, especialment, en la documentació dels segles X-XI, com el mancús
corrent invers de saturació
Electrònica i informàtica
Corrent a través d’un díode, una junció pn o una barrera Schottky, polaritzat en invers.
S'anomena de saturació perquè el seu valor és independent del valor de la polarització aplicada
rendiment
Economia
Retribució que hom percep per un capital invertit.
Concretament, el rendiment és mesurat com a percentatge sobre el valor de la inversió i és un indicador de la seva eficiència El rendiment d’un valor borsari sol ésser expressat amb aquesta fórmula valor nominal × dividend en % preu del mercat Una mesura més acurada per a les inversions que hom fa en diverses etapes i que alhora proporcionen també rendiments escalonats és la taxa de rendiment intern Aquesta és l’equivalent del percentatge que fa iguals els valors actuals descomptats dels fluxos de costs i d’ingressos que es deriven d’una inversió
electronegativitat
Química
Capacitat que té un àtom per a atreure’s els electrons de l’enllaç covalent que forma amb un altre àtom, és a dir, tendència que presenta un àtom a compartir desigualment els electrons de l’orbital o els orbitals del seu enllaç.
Hom ha convingut d’acceptar com a valor de l’electronegativitat d’un element el valor que aquest agafa en combinar-se amb l’hidrogen L’escala d’electronegativitats fou calculada per primera vegada per Linus Pauling a partir dels moments dipolars, electroafinitats i potencials d’ionització, bo i donant com a valor patró 4,0 per al fluor L’electronegativitat és emprada en fórmules empíriques per a calcular el caràcter iònic d’un enllaç i també per a calcular de manera aproximada la longitud d’enllaç a partir de la longitud dels radis covalents
ventre
Física
En la propagació d’una ona estacionària per un medi, cadascun dels punts del medi en els quals l’amplitud és màxima respecte als punts més pròxims.
El valor de cresta és el valor numèric que pren el ventre d’una magnitud variable amb el temps
reiteració dels angles
Geografia
Mètode emprat en topografia per a mesurar l’angle entre dues direccions, i que consisteix essencialment a fer diverses mesures d’aquest angle sobre arcs distints però situats en posicions equidistants sobre el limbe.
Per a determinar l’angle entre dues direccions per mitjà d’aquest mètode hom determina primer, amb un mètode convencional, el valor de l’angle AOB, essent A i B dos punts situats sobre aquestes direccions i O el centre de l’aparell de mesura, amb la qual cosa hom obté un valor α 1 Si després hom desitja efectuar reiteracions, fa girar el cercle graduat de l’aparell de mesura un angle q , que és el nombre enter que resulta de dividir 180° per n Per fer això, després de la primera mesura hom inverteix la ullera per portar-la a la seva posició inicial, i a continuació…
epacta
Astronomia
Cronologia
Edat de la Lluna el primer dia de gener.
El coneixement del valor de l’epacta permet de calcular quan tindran lloc els plenilunis de l’any Al calendari julià, hom pot passar de l’epacta d’un any a la del següent sumant a la primera onze unitats, i com que les fases de la Lluna es repeteixen a les mateixes dades cada dinou anys julians seguint el cicle de Metó cicle lunar, les epactes es repeteixen també cada dinou anys Així, l’epacta, al còmput julià, no podia prendre més que dinou valors distints, cadascun dels quals era associat sempre amb el mateix nombre auri Quan hom introduí la reforma gregoriana del calendari,…