Resultats de la cerca
Es mostren 953 resultats
França aprova la segona llei de les 35 hores
L’Assemblea Nacional de França aprova la segona llei impulsada per la ministra Martine Aubry per a fixar en 35 hores la setmana laboral Un cop ratificada pel Senat, la llei entrarà en vigor l’1 de gener del 2000 a les empreses de més de 20 empleats L’any 2002 la llei també afectarà les empreses de menys de 20 empleats, i es limitarà el nombre d’hores extraordinàries anuals a 130 Queden exemptes de la llei les empreses de transport públic, de ferrocarrils i els funcionaris, que hauran de negociar els horaris de manera independent
penal
Dret penal
Centre penitenciari on els penats compleixen penes.
D’acord amb el Reglament de Serveis de Presons en vigor hi ha centres preventius o de detenció , regionals o interprovincials, per a custòdia de presos i compliments no superiors a sis mesos, i centres de compliment o correcció , per a penats privats de llibertat, que poden incloure centres hospitalaris i assistencials, establiments per a menors de vint-i-un anys i establiments ordinaris, sia de règim tancat per a condemnats hostils o refractaris, sia de règim obert per als qui poden treballar en condicions laborals normals fora de la presó, sia de règim intermedi per als qui…
Restriccions en zones de Catalunya per la covid-19
Medicina
Entren en vigor les mesures de confinament parcial i de restriccions de la mobilitat i de grups de persones proposades per la Generalitat de Catalunya contra la covid-19 arran d’un fort augment dels contagis i després de rebre l’aval del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya El TSJC aprova les mesures per a Barcelona i dotze municipis més de l’àrea metropolitana, però les denega a set municipis de la Noguera i cinc del Segrià També s’apliquen restriccions a Vilafant i Figueres Alt Empordà Les mesures tenen una durada de quinze dies prorrogables
Comença la fase 1 de la desescalada per la pandèmia de la covid-19
Medicina
Entra en vigor en alguns territoris la primera fase de l’aixecament gradual de les mesures de confinament de la població, restricció de la mobilitat i aturada d’activitats imposades contra la pandèmia de la covid-19 En aquesta ocasió el govern espanyol accepta la proposta de la Generalitat de Catalunya per la qual passen a la fase 1 les regions de l'Alt Pirineu i Aran, el Camp de Tarragona i les Terres de l'Ebre El 15 de maig la resta de Catalunya passa a la fase 1 menys Barcelona i l'àrea metropolitana, que mantenen més restriccions fase 0,5
ordinació municipal
Història del dret català
Ordinació dictada per al bon govern d’una ciutat o vila, amb caràcter general o bé referent només a determinades matèries.
Als Països Catalans, a partir del s XIII, als llocs reials, les ordinacions eren dictades pel consell i eren posades en vigor pels cònsols, síndics, jurats, paers o consellers, amb coneixement del batlle a voltes les ordinacions eren derogades o limitades pel poder reial En els llocs de regisme baronial, a voltes eren a proposta de la senyoria, i si ho eren de la de les universitats, els calia l’aprovació del baró En alguns llocs, entre les ordinacions especials, hi havia les orgàniques de constitució de la universitat, les d’exaccions i la de la mostassaferia
assetjament immobiliari
Sociologia
Pressió directa o indirecta exercida sobre un llogater amb la finalitat que abandoni l’immoble llogat i que renunciï a drets que té reconeguts per llei o pel seu contracte d’arrendament.
Reconegut com una forma d’ assetjament , les formes de pressió poden ésser molt diverses i sovint se situen en la illegalitat, com talls de subministrament o danys en els immobles, entre d’altres L’assetjament immobiliari, o mobbing , és un fenomen íntimament lligat al segment més agressiu de l’especulació immobiliària i, generalment, és exercit per determinats inversors especialitzats en la compra d’immobles amb llogaters, que, posteriorment, tornen a vendre un cop buits A l’Estat espanyol, la reforma del codi penal del 1995 en vigor des del desembre del 2010 tipificà el delicte…
Giambattista Marino
Literatura catalana
Poeta.
La seva poesia, harmoniosa i rica d’imatges i d’artificis estilístics, però alhora pobra de sentiment i de vigor i freda en el joc intellectual de les metàfores, tingué una influència substancial en la literatura italiana del seu temps, en la qual prevalgué la tendència marinista La seva obra principal és Adone 1623, poema mitològic en vint cants, escrit en octaves, que tracta de l’amor de Venus i Adonis De les altres obres cal citar els reculls La Lira, La Galleria, La Sampogna, les Egloghe boscherecce i La strage degli innocenti 1732, pòstum, poema en quatre cants, escrit en…
Comissió Nacional dels Mercats i la Competència
Organisme regulador de l’Estat espanyol que vetlla per la preservació, el funcionament correcte, la transparència i la lliure competència en tots els mercats i els sectors productius.
La CNMC fou creada pel Reial decret llei 3/2013, de 4 de juny, i unificava tots els organismes reguladors de la competència, fins aleshores separats la Comissió Nacional de la Competència CNC, la Comissió Nacional de l’Energia, la Comissió Nacional del Sector Postal, el Comitè de Regulació Ferroviària, la Comissió de Regulació Econòmica Aeroportuària, el Consell Estatal de Mitjans Audiovisuals i la Comissió del Mercat de les Telecomunicacions CMT, l’única que tenia la seu a Barcelona designada el 2003 i operativa a partir del 2010 Entrà en vigor l’octubre del 2013 La seu de la…
Aquilino Ribeiro
Literatura
Novel·lista portuguès.
El seu tema central és el món de la seva regió nadiua, copsat amb una extraordinària potència de llenguatge i amb un vitalisme desbordant El material lingüístic és decisiu en les seves visions d’un món elemental, la barbàrie i vigor del qual ultrapassen el simple regionalisme literari tot incidint en una problemàtica en la qual l’amor ocupa el paper fonamental De la seva amplíssima obra cal destacar Terras do Demo 1913, Malhadinhas 1922, Andam faunos pelos bosques 1926, SBanaboião, anacoreta e mártir 1937, A Casa Grande de Romarigães 1957 i Quando os lobos uivan 1958
convalescència
Estat d’una persona que recobra gradualment el vigor i la salut després d’una malaltia.
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina