Resultats de la cerca
Es mostren 2726 resultats
Gòrdion
Ciutat
Antiga ciutat de l’Àsia Menor, a la vora del riu Sangários, a uns 80 km d’Ankara.
Fou capital del regne de Frígia fins que els cimmeris la incendiaren al s VII aC Reconstruïda pels aquemènides 547, fou novament destruïda pels gàlates el 189, i durant l’època romana, tingué una escassa importància Alexandre el Gran la visità 333 aC i hi desféu el nus gordià , i afrontà així l’oracle que prometia per a aquell qui el desfés el domini de l’Àsia
Santa Maria de Casterner de Noals (Montanui)
Art romànic
Es tracta de la parròquia del petit poble de Casterner de Noals El lloc és conegut des del segle X, bé que per trobar el primer esment documental de l’església cal arribar fins a la visita papal del 1373, en què consta que l’església de Casterner de Noals era unida a l’església parroquial de Santa Maria de Sarroqueta, ambdues dins el bisbat d’Urgell
Cristina Kaufmann
Cristianisme
Religiosa de la comunitat de carmelitanes descalces de Mataró.
Atreta per una pintura d’El Greco, visità Espanya, on sintonitzà amb santa Teresa de Jesús i amb sant Joan de la Creu L’any 1964 ingressà a la comunitat del Carmel de Mataró, que va governar del 1973 al 2001 Per mitjà de la participació en diversos mitjans de comunicació, recessos i conferències transmeté al gran públic la seva intensa vida espiritual amb senzillesa i tendresa
Ramon Albert

Estatua de Ramon Albert, obra escultorica de Josep Llimona
© Fototeca.cat
Cristianisme
Mercedari i cardenal.
Fill de família noble, descendent dels comtes de Rosselló, fou el primer sacerdot elegit mestre general dels mercedaris, quan aquest orde religiós deixà d’ésser prevalentment laic 1317 Dedicà una atenció especial als jueus i visità quatre vegades Àfrica per redimir captius Reformà els llibres litúrgics de l’orde, que dotà de noves constitucions Actuà diverses vegades com a conseller de Jaume II de Catalunya-Aragó
Wilhelm van Enkevort
Cristianisme
Eclesiàstic.
Datari pontifici, el 1523 el papa Adrià VI, malalt, el nomenà successor seu al bisbat de Tortosa i el creà cardenal malgrat l’oposició del collegi cardenalici No visità mai la seva diòcesi, de la qual prengué possessió per procurador Durant el seu episcopat, el 1524, l’impressor Rosembach imprimí, per encàrrec del capítol, un missal i un ordinari per a la diòcesi de Tortosa
Pere de Clasquerí
Cristianisme
Bisbe d’Osca (1351-57), arquebisbe de Tarragona (1357-80) i canceller de la corona catalanoaragonesa.
Doctorat en ambdós drets, fou canonge de Barcelona Essent arquebisbe de Tarragona celebrà tres concilis provincials 1354, 1368, 1369 Nomenà examinadors de les obres de Ramon Llull 1372, posades en entredit per l’inquisidor Nicolau Eimeric El 1375 rebé el títol de patriarca d’Antioquia Fou partidari del papa d’Avinyó Climent VII Morí de tornada d’una visita a la cort papal d’Avinyó
Silvestre Revueltas
Música
Compositor i director d’orquestra.
Estudià a Mèxic i als EUA Sotsdirector de l’Orquesta Sinfónica de México 1929-35, el 1937 visità la zona republicana de l’Estat espanyol com a director Autor d' Homenaje a García Lorca 1935, Siete canciones de García Lorca 1938 i dels poemes simfònics Esquinas 1930, Ventanas 1931, Sensemayá 1937, estrenat a Barcelona el 1966 i ballets com El renacuajo paseador 1935 i La coronela 1939
Washington Irving
Literatura
Escriptor nord-americà.
Amb el pseudònim de Dietrich Knickerbocker publicà A History of New York 1809, on evocava amb fantasia i humor la vida dels colons d’origen holandès Recorregué Anglaterra i visità Catalunya Del 1842 al 1846 fou secretari d’ambaixada i ambaixador a Madrid Escriví Conquest of Granada 1829, Companions of Columbus 1831, Washington 1855-59 i The Alhambra Tales 1832, la seva obra més famosa
Joan de Tormo
Cristianisme
Història del dret
Bisbe de Vic (1511-53) i jurista.
Tingué un pontificat llarg i molt actiu lluità contra el bandolerisme, féu recopilar un ritual per a l’administració dels sagraments i imprimí un missal i breviari, i visità sovint les parròquies Participà en les corts i en els concilis del seu temps i fou diputat de la generalitat de Catalunya Morí a Barcelona, on residia temporalment, i fou enterrat a la catedral de Vic
Santa Maria de la Floresta (abans dels Castellots)
Art romànic
Aquesta església, ara dedicada a sant Blai, és la parròquia del poble de la Floresta El lloc dels Castellots, primitiu nom de la Floresta, és esmentat des del 1170 i la seva església, des del 1216 En la visita pastoral de l’any 1361 consta que el seu titular era Santa Maria El temple actual, adossat al castell de la població, és una construcció tardana
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina