Resultats de la cerca
Es mostren 1173 resultats
Agents infecciosos i paràsits de l’home
Patologia humana
Amb la denominació genèrica d’ agents infecciosos es coneix una gran diversitat d’espècies d’organismes, o éssers vius en general, de dimensions microscòpiques, que tenen la capacitat d’ infectar l’organisme humà —és a dir, de penetrar-hi, establir-s’hi i reproduir-s’hi— i eventualment d’originar una malaltia infecciosa , és a dir, una alteració patològica El terme microbi del grec antic mikrós , ‘petit’, i bíos , ‘vida’, sinònim de microorganisme o germen , és aplicat indistintament a tots els éssers vius de dimensions microscòpiques, invisibles a l’ull humà i d’una organització biològica…
enterotip
Biologia
Classificació d’organismes vius basada en l’ecosistema bacteriològic del microbioma intestinal humà.
En humans s’han identificat tres enterotips característics diferents amb rellevància metabòlica L’enterotip 1 presenta més abundància de bacteris dels gèneres Bacteroides i Parabacteroides, i es caracteritza per aprofitar millor l’energia dels carbohidrats ingerits mitjançant processos de fermentació i per produir una quantitat més elevada de vitamines B7 biotina, B2 riboflavina i C àcid ascòrbic L’enterotip 2 presenta més abundància de Prevotella i Desulfovibrio, els quals actuen sinèrgicament per degradar glicoproteïnes de la mucosa intestinal i produeixen més vitamina B1 tiamina i àcid…
biopsíquic | biopsíquica
Psicologia
Relatiu o pertanyent als fenòmens psíquics i llur connexió amb els organismes vius.
somatologia
Biologia
Estudi comparatiu de l’estructura i el desenvolupament del cos dels éssers vius.
bioenergia
Biologia
Energia obtinguda per mitjans biològics, aprofitant certes característiques pròpies dels organismes vius biotecnologia
).
balanoglòs
Zoologia
Gènere d’estomocordats enteropneusts, vermiformes, algunes espècies del qual tenen colors molt vius.
Són marins i viuen colgats a la sorra, on excaven galeries en forma de U amb la trompa erèctil que posseeixen, les quals recobreixen amb el mucus segregat pel coll La tercera regió del cos o tronc es diferencia en una regió branquial, una de genital i una d’abdominal A l’extrem hi ha l’anus La larva, anomenada tornària, recorda la d’alguns equinoderms Les espècies de les mars càlides solen ésser molt llargues, de més d’un metre L’espècie B gigas ultrapassa els 2,5 m A la Mediterrània es troba el B clavigerus, que ateny uns 20 cm
animisme
Psicologia
Tendència dels infants a considerar com a vius els objectes que es mouen.
simbiogènesi
Biologia
Associació de dos individus d’espècies diferents que comporta una integració genètica d’ambdós i, per tant, la conversió en un nou individu d’una nova espècie.
La teoria de la simbiogènesi és original de Konstantin Mereschkowsky, el qual, en el seu llibre Symbiogenesis and the Origin of Species 1926, proposà que els cloroplasts s’havien originat a partir d’un cianobacteri capturat per un protozou Tanmateix, la gran defensora i teoritzadora de la simbiogènesi fou Lynn Margulis, que en el seu llibre A Acquiring Genomes A Theory of the Origins of Species la considerà una força primària de l’evolució Encara que el nombre d’episodis de simbiogènesi que han deixat la seva empremta en la història evolutiva dels éssers vius és limitat, molts…
Mor Muriel Casals
La diputada de Junts pel Sí i expresidenta d’Òmnium Cultural, Muriel Casals, mor a conseqüència del traumatisme cranioencefàlic que va patir el 31 de gener en ser atropellada per un ciclista El dia 18 se li reten dos homenatges un, al Parlament de Catalunya, en el qual són presents tots els presidents de la Generalitat vius, Jordi Pujol, Pasqual Maragall, José Montilla i Artur Mas, a més de Carles Puigdemont, i l’altre, de caràcter cívic, al parc de la Ciutadella, organitzat per Òmnium Cultural i al qual assisteixen personalitats de la societat civil El 8 de març, el diputat de…
morfologia
Gramàtica
Part de la gramàtica tradicional que estudia les formes dels mots, independentment de llurs relacions o funcions en la frase o oració, que constitueixen l’objecte de la sintaxi
.
La morfologia distribueix els mots en diferents classes o categories, anomenades parts del discurs o de l’oració nom, adjectiu, verb, etc, i explica les variacions que poden experimentar els mots per raó dels accidents gramaticals, com gènere, nombre, declinació, conjugació, etc La gramàtica clàssica usava el terme flexió per a designar la morfologia, i es dividia, a més, en dues altres parts derivació o formació de paraules i sintaxi La flexió es definia com tot canvi en la forma d’un mot per a expressar la seva relació amb altres mots de l’oració El terme morfologia , introduït en…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina