Resultats de la cerca

Com ha estat demostrat, sorgí de la lectura deficient de les monedes ibèriques de la seca de Dabaniu feta als XIX

Vora el camí de Tantellatge a Busa hi ha l’antic hostal de Guilanyà El lloc és esmentat ja als XI

Les obres editades així, molt en voga als XIX, solien tenir unes característiques anàlogues a les de la novella de fulletó

Aquest mot, que ja era usat oralment, fou recollit als XIV per l’inquisidor Nicolau Eimeric al preàmbul de Fascinatio lullistarum

Als XVIII adquirí importància amb La serva padrona de Pergolesi 1733, que hom considera l’origen de l’òpera bufa napolitana

Era un dret cobrat ja als XIV pels cònsols de catalans i d’altres nacionalitats als ports europeus i nord-africans

De fet és una variant de l’àbac xinès suanpan que, introduït cap als XVI, substituí els àbacs japonesos més antics

Imitat per molts militars estrangers, pels èxits bèllics de Prússia al s XIX, fou típic de les tropes alemanyes fins el 1945

Aparegué a França als XVI amb el nom de manicordion Era d’una sonoritat molt seca És l’antecessor del clavicordi

Domina les valls del Ter i del riu Ges i originàriament incloïa les parròquies de Sant Vicenç, Sant Feliu i Sant Pere de Torelló i Sant Marcel de Saderra, és a dir, els actuals municipis de Torelló, Sant Vicenç de Torelló, part del de Sant Pere de Torelló exclosa la Vola, que era del terme de Curull i el sector de Saderra, del terme d’Orís Consta des del 881, a vegades sota l’expressió de castell de Cervià Al s XI estigué en poder dels Besora i sotmès als comtes de Besalú, però el seu domini es fixà el 1136 en els Montcada i restà des d’aleshores reduït a les tres parròquies que…