Resultats de la cerca

Fundat el 1994 Organitza curses de la Copa Gironina i del Trofeu Caixa Girona, tot i que també organitzà en alguna ocasió la Copa Catalana de descens El 2011 fou la seu de la Copa d’Europa de descens, en què participaren més de 250 pilots

Formà part de la plantilla del FC Barcelona les temporades 2004-06, i esdevingué el referent defensiu de l’equip Sota les ordres de Xesco Espar, conquerí la Copa d’Europa el 2005 Amb la selecció de Croàcia fou campió del món 2003 i campió olímpic 2004

Competí representant el Club Esportiu Laietà Guanyà el Campionat d’Espanya en categoria cadet i, com a júnior, obtingué el torneig de Roland Garros i es proclamà campió d’Europa Guanyà tres títols Challenger del circuit ATP i arribà al número 68 del rànquing mundial 2001

Defensa esquerre, començà a l’Internacional de Sants 1916 Posteriorment jugà al RCD Espanyol 1918-24, al Club Esportiu Europa 1924-26 i al Saragossa 1926-29 Finalitzà la seva carrera a la Unió Esportiva de Sants 1929-31 Fou internacional en un partit, el 1922

Inicià estudis eclesiàstics, però s’inclinà pel cant i estudià a Barcelona, on debutà Liceu, 1864 Destacà especialment en el paper de Mefistòfil, del Faust de Gounod Cantà per tot Europa fou professor honorari del conservatori de Milà i obrí una escola de cant a Barcelona

Estudià violí i recorregué Europa com a infant prodigi fins a 14 anys Establert als EUA des del 1920, s’inicià com a director el 1924, i dirigí les orquestres de Nova York i Minneapolis El 1938 succeí Stokomski al front de l’orquestra simfònica de Filadèlfia

Integrat per assaigs sobre literatura i moral pràctica, sovint en forma epistolar, els seus redactors tractaren de contribuir als avenços de la revolució burgesa amb crítiques dels costums tradicionals El model fou molt imitat a tot Europa n'és un exemple el periòdic El Pensador 1762-67

Es doctorà a la facultat de Barcelona 1880 El 1899 creà l’Institut Espanyol de Nostra Senyora de la Salut, la primera entitat d’assegurances de malaltia de l’Estat espanyol i una de les més antigues d’Europa, amb delegacions a molts indrets de l’estat

Pare del paisatgisme nord-americà Després d’un viatge a Europa 1829-32 la seva pintura esdevingué típicament romàntica Meandre del Connecticut, 1836, Metropolitan Museum de Nova York, i es dedicà a pintar allegories moralitzadores, molt reproduïdes als EUA Promogué el grup pictòric Escola del riu Hudson

Participà activament en la insurrecció del 1863, i, en fracassar aquesta, recorregué un temps Europa i restà molt influït per la cultura italiana Escriví obres històriques, drames, etc, i és considerat al seu país com un dels màxims poetes de l’època Poezje 4 vols, 1869-94