Resultats de la cerca
Es mostren 45037 resultats
embó
Transports
Cadascun dels forats que hi ha al llarg de la buguera, els quals serveixen perquè s’escorri l’aigua que es fica als corredors.
roca efusiva
Mineralogia i petrografia
Roca ígnia que ha sortit a l’exterior de l’escorça terrestre per una fissura (lava), que arriba a la superfície en estat fos.
delicte putatiu
Dret penal
Delicte que no és definit en la llei com a delicte però en què l’autor ha acomplert l’acció creient que era punible.
represàlia
Acció de prendre béns d’algú o de causar-li un dany en correspondència a un altre perjudici o dany que ell ha causat.
protollengua
Lingüística i sociolingüística
Estat primitiu de llengua parlat en una àrea i en una època determinades i que ha donat lloc a diverses llengües o varietats dialectals.
Hom aplica el terme especialment a un sistema lingüístic reconstruït hipotèticament per mitjà del mètode comparatiu aplicat a llengües històriques La comparació del llatí, el grec, el cèltic, l’albanès, etc, permet de reconstruir el protoindoeuropeu semblantment, hom parla de protogermànic, protogrec, protoromànic, protobasc, etc
torraina
Cada bocí de vianda que, pel fet d’haver-se torrat massa, ha quedat adherit al cul de l’olla o de la cassola.
àrea cultural
Antropologia cultural
Zona geogràfica en la qual hi ha un alt grau de consistència dels mateixos trets culturals, i que és distingible d’altres àrees veïnes.
casell
Oleïcultura
Compartiment, especialment cadascun dels que, adossats a la paret i separats per envans, hi ha en els trulls per a posar-hi les olives.
biogènesi
Biologia
Fenomen en virtut del qual tot ésser viu procedeix d’un altre ésser viu semblant a ell en tot, el qual l’ha originat.
Aquest fenomen s’oposa a la generació espontània o abiogènesi biologia
bastidor
Art
Armadura, comunament rectangular, formada amb llistons de fusta o barretes de metall per a fixar les teles que hom ha de pintar o brodar.
Antigament els llistons dels bastidors emprats en pintura eren de secció rectangular, però, per tal d’evitar el fregament de la tela amb les arestes i les consegüents ruptures, foren introduïts els llistons amb el cantell bisellat o arrodonit, i posteriorment els de secció trapezial Els bastidors són denominats fixos quan els encaixos entre llistons són immobilitzats amb clavilles, cola o claus, i mòbils quan disposen d’un sistema de falques A partir de mitjan s XIX aparegueren els bastidors universals, que, mitjançant una numeració i els noms figura, paisatge i marina , estandarditzen una…