Resultats de la cerca

Director del museu de Pontevedra, del qual fou cofundador, així com del Seminario de Estudos Galegos 1923 Són importants els seus estudis sobre lírica galaicoportuguesa i literatura portuguesa del segle d’or Camões , 1954 Són obres seves Cancioneiriño 1932, Cancionero musical de Galicia 1942, El libro de Santiago 1948, La artesanía en Galicia 1953, la biografia El arzobispo Lago González 1967, Historias de Compostela 1970, Baldaquinos gallegos 1987, amb JRamón y Fernández-Oxea, i Fray Martín Sarmiento 1695-1772 1994 i els reculls d’assaigs sobre literatura i història gallegues Adral 1971,…

Inicialment es dedicà al sector immobiliari i, més tard, a diverses branques econòmiques químiques, informàtica, financeres, etc El 1966 creà el Centre d’Estudis d’Història Contemporània Promogué el partit liberal Acció Democràtica 1976 i la Lliga Liberal de Catalunya 1977 En 1979-91 fou president de la Cambra de Comerç, Indústria i Navegació de Barcelona, del Consell de Cambres Oficials de Comerç, Industria i Navegació de Catalunya, i, fins el 1986, del Consejo Superior de Cámaras de Comercio, Industria y Navegación de España Fou el primer president de l’Assemblea de Cambres de…

Seguí la carrera judicial, i a 28 anys ja era alcalde del crim de l’audiència de Catalunya, a Barcelona Del 1785 al 1790 recorregué el Principat de Catalunya, i anotà curosament les seves observacions en un Diario de los viajes hechos en Cataluña que romangué inèdit i fou publicat el 1973 a cura de Ramon Boixareu, probablement amb la finalitat d’informar el govern sobre la situació econòmica del país Tornà a Madrid 1791-94, però fou novament enviat a Catalunya amb motiu de la Guerra Gran 1794-95 El 1795 fou nomenat membre del Consell de Castella Féu un viatge per Andalusia 1796-…

Ingressà 1906 al partit bolxevic Secretari de redacció de Pravda 1912, fou deportat a Sibèria 1909 i 1915 i participà activament en la revolució del 1917 Fou nomenat secretari del comitè central del partit 1921 i membre del politburó 1926 President del consell de comissaris del poble 1930 i del Komintern 1930-34, el 1939 fou nomenat comissari del poble i després ministre d’afers estrangers, i en aquest càrrec signà el pacte Germanosoviètic Destituït 1949, el 1953 s’incorporà novament al ministeri d’afers estrangers Amb l’inici de la desestalinització 1956, començà també la seva…

Estudià a les universitats de Barcelona i de Heidelberg 1954, i es doctorà a la de Madrid Autoritat en química dels tèxtils i en detergents, treballà al CSIC, i el 1969 fou nomenat president del Comitè Espanyol de la Detergència El 1971 passà a la indústria privada i hom l’elegí president de l’Associació Espanyola de Químics Coloristes Tèxtils Fou degà del Collegi de Químics de Catalunya i Balears 1972-74 i president de la Comissió Internacional d’Anàlisis del Comitè Internacional de Derivats Tensioactius 1973 i també de la Federació Internacional d’Associacions de Químics i Coloristes…

Llicenciat en dret per la Universitat de Barcelona 1951, fou membre de la comissió de juristes que redactaren per encàrrec de les Nacions Unides les Regles Mínimes del Procés Penal El 1995 fou nomenat magistrat de la Sala Civil i Penal del Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears, i quan cessà en el càrrec 2000 continuà treballant com a advocat La defensa de l’expresident Jaume Matas en el “cas Palma Arena’’, tot i que la deixà inconclusa, és l’aspecte més mediàtic de la seva carrera professional Acadèmic numerari de l’Acadèmia de Jurisprudència i Legislació de les Illes Balears,…

Lligat al nucli de l’Escola Industrial, era regit per una junta de govern i un consell tècnic Manuel Ainaud, Francesca Bonnemaison, ETarragó i JRuiz i Castellà constava dels serveis d’informació, experimentació dotat d’un laboratori mèdic i un de psicomètric dirigit per EMira i estadística, que disposava d’un cens de la població en edat d’aprendre ofici i de les necessitats de mà d’obra de les empreses donava opció a 172 oficis diferents A partir del 1932 es denominà Institut Psicotècnic després del 1939 s’ajustà d’acord amb els canvis polítics i els avenços científics A més d’…

Amb seu a Brusselles, entrà en vigor el 1959 El 1960 creà l’agència de subministrament de l’EURATOM, destinada a crear un mercat regular i equitatiu del combustible i l’energia nuclears per als estats membres Creada simultàniament a la CECA i la CEE, organitzacions a les quals restà vinculada orgànicament el 1967 i amb els mateixos membres, fins el 1965, disposava d’òrgans propis de govern Consell de Ministres i Comissió Per compte de la Unió Europea, des dels anys vuitanta l’EURATOM és la principal impulsora del projecte internacional ITER , l’intent més ambiciós de desenvolupar…

Procedent d’una família d’empresaris ben relacionada amb el franquisme, es llicencià en Dret per la Universitat Complutense de Madrid 1959 Fou procurador a Corts i, després del franquisme concentrà l’activitat professional a Hidroeléctrica Española , on estava vinculat des del 1959, i del 1985 al 1991 en presidí el consell d’administració Posteriorment fou president d' Iberdrola 1992-2006 i aquest any defensà el rebuig de l’opa de Gas Natural sobre Iberdrola Fou també president d’UNESA 1987-89,  1996-98 i 2002- 06, la patronal del sector hidroelèctric espanyol Fou també membre del Consejo del…

Treballà dins del sector tèxtil fins que l’any 1962 entrà a treballar a Ràdio Olot com a collaborador Posteriorment en fou redactor en cap i donà un fort impuls a les retransmissions en català Nomenat director de l’emissora al final del franquisme, sota la seva direcció esdevingué la primera a emetre tota la programació en català Collaborà també activament en la fundació de Ràdio 4 1976, primer com a corresponsal de la Garrotxa, i poc després passà a fer-se càrrec de la major part de la programació dels caps de setmana Hi presentà espais molt populars com ara  Bon dia Catalunya , La nit dels…