Resultats de la cerca
Es mostren 7269 resultats
Subcomandante Marcos
Política
Portaveu i líder de l’Ejército Zapatista de Liberación Nacional (EZLN).
Se’n desconeix la identitat en les aparicions públiques sempre es presenta emmascarat, bé que, el 1995, el govern mexicà donà per fet que es tractava de Rafael Sebastián Guillén Vicente Tampico, Tamaulipas 1957, un home blanc, fill d’immigrants espanyols, de la burgesia mitjana i universitari Es donà a conèixer el 1994 arran de la revolta de l’EZLN dels indígenes de la selva Lacandona, a l’estat mexicà de Chiapas, en què exigien democràcia, llibertat, terra, pa i justícia Líder carismàtic i mediàtic bé que també qualificat de messiànic i visionari, es definí com a simpatitzant de…
construcció naval
Transports
Branca de la indústria que comprèn el projecte i la construcció de vaixells ( indústria naval
).
En un principi els vaixells eren construïts amb fusta de xiprer, de cedre i d’acàcia, però aviat hom emprà els metalls en les àncores i certs additaments bèllics o decoratius Els egipcis ja resolgueren diversos problemes que presenta el govern de la nau i en construïren algunes de grans dimensions 22 m d’eslora i 25 tones d’arqueig Les necessitats del comerç grec feren augmentar el desplaçament de les naus sorgí el tipus anomenat trirrem i hom aconseguí avenços tècnics importants, com el calafatament del buc i el folratge de la carena amb cuir o plom A l’edat mitjana, les fustes…
sarbatana
Etnografia
Història
Arma de caça constituïda per un tub llarg de fusta, de canya o de metall, mitjançant el qual són llançats, bufant, diverses menes de projectils i de dards.
Molt utilitzada a l’edat mitjana, sobretot pels sarraïns zarbaṭana , sembla que al s XIII la feien servir també per a llançar foc grec sobre l’enemic Actualment és utilitzada només per alguns pobles aborígens de l’àrea tropical SE asiàtic, Índia, Madagascar, la conca amazònica, Amèrica Central, etc, entre diversos pobles de l’Amèrica del Nord, com els muskogee i els iroquesos, i, més rarament, a la Melanèsia La llargada del tub és molt variable de 50 cm a 7 m Els models més senzills són simples tubs de canya o de bambú, de vegades protegits per un revestiment exterior tija de palma buidada,…
cafè

Exemplar de Coffea arabica amb fruits
© 2013 Simon J. Tonge
Botànica
Agronomia
Arbre,de la família de les rubiàcies, de 7 a 8 m d’alçària (més baix en conreu), de fulles persistents, oposades, d’un color verd fosc, lluents per l’anvers, i riques en cafeïna (1,26%).
Les flors són petites, estelliformes, blanques i oloroses, reunides en grups a l’axilla de les fulles Els fruits, en drupa, són de la mida i del color d’una cirera, ordinàriament amb dos pinyols de forma hemisfèrica allargada i amb un solc longitudinal, els grans de cafè, que es presenten encara embolicats per una membrana de consistència de pergamí i que contenen cafeïna en un 1,5% quan són secs Originari d’Abissínia, el seu conreu s’estengué per Aràbia, i d’allí a la resta de l’Islam Egipte, Síria, Turquia, etc Fou portat a Europa pels mercaders venecians segle XVI A través d’Àfrica passà a…
aquarel·la
Aquarel·la de Marià Fortuny i Marsal Il Contino , realitzada a Roma l’any 1861
© Arxiu Fototeca.cat
Art
Tipus de pintura de colors transparents, aconseguits per la dissolució dels pigments en aigua i goma aràbiga.
El suport és generalment el paper blanc, però esporàdicament hom ha fet servir el vori i, a Orient, la seda La intensitat dels colors és regulada jugant amb la transparència de les diferents capes i el blanc del suport La transparència dels colors, que és el que la diferencia de l’aiguada, fa que les superposicions d’aquests amb una finalitat correctiva siguin pràcticament impossibles per tant, l’obra guanya en espontaneïtat, puix que la primera pinzellada ha d’ésser la definitiva És difícil d’establir l’origen exacte de l’aquarella A l’edat mitjana hom emprà una tècnica similar…
Egunkaria
Periodisme
Diari escrit en eusquera.
Únic diari íntegrament en basc, aparegué el desembre del 1990, després d’un seguit de mobilitzacions populars, i començà publicant 32 pàgines, sis dies a la setmana, fins a arribar a una mitjana de 80 pàgines i uns 15000 lectors El febrer del 2003, arran d’una denúncia presentada per les organitzacions Dignidad y Justicia i Asociación de Víctimas del Terrorismo, el jutge de l’Audiència Nacional Juan del Olmo clausurà el diari i inicià les diligències per a processar-ne el director, Martxelo Otamendi, i cinc directius més, per presumptes vincles amb ETA , actuació que fou motiu de fortes…
Museu Arqueològic d’Alacant
Museu
Museu de la diputació, creat el 1932, a Alacant, amb els fons procedents de diverses excavacions i de la col·lecció de Josep Belda i Domínguez.
Conté materials de les comarques alacantines del Neolític, l’Eneolític, l’edat del bronze, ibèric i romà i també fons medievals i moderns, bé que destaquen els de l’època ibèrica necròpoli del Molar, poblat de l’Escuera i, sobretot, del tossal de Manises i de la seva necròpoli, l’Albufereta El museu, conegut en l’actualitat amb l’acrònim MARQ, reobrí les portes l’any 2000 després d’una profunda remodelació, que destaca per la utilització de noves tecnologies i sistemes de presentació de les colleccions, amb diversos muntatges audiovisuals i interactius, i pel caràcter didàctic de…
alqueria

Aspecte d'una torre defensiva en una alqueria (Torre Borrero, dins el terme de Guadassuar, construcció del segle XIX).
© Vicenç Salvador Torres Guerola
Geografia
Casa de camp amb terreny de conreu, especialment de regadiu.
Al País Valencià hom distingeix l’alqueria de la masia, que correspon a l’explotació agrària en terreny de secà A l’horta de València, a diferència de la barraca, que correspon al minifundi, l’alqueria és un edifici de grans proporcions, sovint de construcció antiga moltes d’elles són gòtiques o barroques té una cuina àmplia i diversos dormitoris per tal com hi viuen la família dels estatgers i diversos jornalers té sempre una planta alta amb unes habitacions ben agençades moltes vegades no tenen pati interior i les dependències s’aglomeren en construccions annexes independents, d’altura…
Francesc de Bofarull i Sans

Francesc de Bofarull i Sans
© Fototeca.cat
Arxivística i biblioteconomia
Historiografia catalana
Arxiver i historiador.
Fill de Manuel de Bofarull i de Sartorio Inicià estudis de filosofia i lletres a la Universitat de Barcelona, on es llicencià en dret 1870, seguí els cursos de l’escola superior de diplomàtica, i feu estudis específics d’arxivística Succeí el seu pare en la direcció de l’Arxiu de la Corona d’Aragó 1893-1911 Fou membre de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona 1883 i corresponent de l’Academia de la Historia de Madrid Feu estudis sobre la fabricació del paper, especialment a Xàtiva i a València, durant l’edat mitjana, i d’altres com La heráldica en la filigrana del papel 1901…
,
Muralla medieval (Vic)
Art romànic
Vestigis de la muralla, descoberts el setembre de 1982 al Passeig I Ollich Ultra les campanyes que acabem d’anotar, que podem qualificar com a planificades, hi ha hagut alguna resta que ha quedat al descobert de manera casual És el cas de la muralla que envoltava la ciutat de l’edat mitjana i que es conserva parcialment a la Rambla de Montcada En canvi, al sector del Passeig i de la Rambla del Carme i Rambla de l’Hospital, la muralla fou enderrocada fa temps, però les construccions actuals segueixen el recinte primitiu A causa d’això, quan s’ha fet alguna obra, la muralla ha…