Resultats de la cerca

Seguint l’estela marcada per Pere Guisset, escriu obres de caràcter popular i costumista, però amb un marcat esperit crític i de denúncia de l’expoliació del país, que han tingut èxit arreu de Catalunya del Nord Ha estrenat les peces teatrals El vi de l’Anton 1977, Vinçà 1978, Tresserres 1979 i Illa de Tet 1981 i el guió El xicot pelut 1993 També ha fet incursions en la novella, en francès, amb Les scorpions de Corbera 1980 i L’homme de Cosprons 1982

De família de juristes, era fill de l’advocat Tomàs Tolrà i Perona, es doctorà en dret civil i, més tard, en dret canònic i teologia i s’ordenà de sacerdot Fou professor del seminari de Prada, on feu els primers estudis històrics Notice historique sur Notre-Dame de Font-romeu ,1855  Biographies roussillonnaises , 1865, abans de residir a Roma, on intensificà la recerca d’arxiu també és autor de  Tableau des études historiques en France au XIXe siècle 1866 i  Du mouvement historique en France en 1877 1878 Establert de nou al seu país, publicà més estudis Recueil de goigs ou…

Ingressà, molt jove, al cos tècnic de Correus i fou destinat, el 1922, a Barcelona, on s’interessà per la investigació a través de l’Arxiu de la Corona d’Aragó Collaborà, amb treballs de caràcter històric, al ‘Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura’ i als ‘Anales del Centro de Cultura Valenciana’ Publicà diversos treballs Los correos en la Valencia medieval 1954 i Repertorio bibliográfico de Valldigna y pueblos de la comarca 1968

Format a Llotja amb Pere Carbonell i Antoni Alsina i Amils, amplià estudis a París amb Bourdelle Dins l’Associació Escolar Artística concorregué amb una caricatura a l’Exposició de Retrats i Dibuixos del 1910 Fou des del 1916 professor de modelatge i buidatge a Llotja Concorregué a les Exposicions d’Art de Barcelona del 1920 i el 1921 Obtingué un diploma d’honor a l’Exposició Internacional del 1929 i participà a la Nacional del 1942 Té alguna obra pública a Barcelona, però es destacà sobretot pels seus busts i retrats, de sòlida sobrietat

Catedràtic de geometria analítica i topologia de la Universitat de Barcelona, exercí també a les universitats de Roma i Hamburg i a l’institut politècnic de Zuric Treballà en la teoria dels funcionals analítics i en geometria diferencial topològica, i també en geometria algèbrica Membre de l’Institut d’Estudis Catalans 1968, presidí la Societat Catalana de Ciències Físiques, Químiques i Matemàtiques 1968-73

Vida La seva biografia encara presenta força llacunes Podria haver estat emparentat amb Domènec Teixidor, que fou mestre de capella de la catedral de Lleida Si bé es desconeixen les dades de la seva primera formació musical, és molt probable que fos alumne d’Antoni Soler pels volts del 1770, ja que, entre altres notícies que avalen aquest fet, se sap que aquell any Teixidor sojornà uns quants dies a El Escorial Mestre de capella de la seu de Lleida, entre el 1774 i el 1778 fou prevere titular i organista primer de Las Descalzas Reales de Madrid Més tard, també per oposició, ocupà el…

Es formà a la preguerra en la premsa radical de Pich i Pon Després, convertit al catolicisme, es dedicà a la premsa i a la ràdio, bo i exaltant els valors tradicionals Des del 1957 fou secretari particular de JM de Porcioles Fou director del Diario de Barcelona 1969-72 i del Noticiero Universal 1977-82 i publicà, entre d’altres, Milà i Fontanals, periodista i poeta 1950, L’abat Marcet 1955, Unamuno y sus amigos catalanes i les memòries Vivir para contar Medio siglo entre la anécdota y el recuerdo Fou guardonat amb la Medalla d’Or al Mèrit del Treball i el premi Sant Jordi de periodisme El…

Habità a Alacant Publicà, entre altres obres, Miscelánea alicantina 1951, Bocetos de antaño 1958 i Efemérides alicantinas 1958

Fou sobreestant major del castell de Sant Ferran de Figueres El 1770 fou admès en la Conferència Físicomatemàtica, fundada pel seu germà Francesc en convertir-se aquesta, el mateix any, en Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona, passà a la secció d’àlgebra i en fou director 1778-97 i revisor 1797-99 Hi llegí treballs, com Sobre la unidad de medidas de áridos 1778 —que més tard amplià amb una proposta d’unificació de totes les mesures de capacitat, longitud, etc—, Sobre el gasto y conducción de aguas 1784 i Sobre los aluviones 1790 És germà del matemàtic  Francesc Subiràs i Barra

Farmacèutic de professió, exercí a Centelles i a Sabadell Actiu catalanista, mantingué una extensa correspondència amb personatges de l’època Pau Estorch i Siqués, Marià Aguiló, Pers i Ramona, Joan Cortada, etc i collaborà en La Corona de Aragón 1854 En les seves poesies utilitzà el pseudònim de L’Almogàver del Montseny Defensà la necessitat de conrear la prosa en català i fou mantenidor dels Jocs Florals 1863, tot i que en la seva correspondència es queixa de marginació dins el moviment de restauració de la literatura catalana En català, és autor de l’estudi Somatén Reflexió sobre aqueixa…