Resultats de la cerca

Reformador de l’ensenyament, divulgà el coneixement del llatí, del grec i d’altres llengües amb els seus manuals Són també molt interessants les sves Mémoires publicades el 1738

El 1960 realitzà el seu primer film Les dents du singe , amb els malalts d’una clínica psiquiàtrica Amb Les temps morts 1964 inicià una reeixida collaboració amb Roland Topor que culminà amb Les escargots 1965 i amb el seu primer llargmetratge La planète sauvage 1973 Amb el dibuixant i guionista Moebius creà la pellícula  Les maîtres du temps 1981 i  Gandahar 1987

Formà part de l’equip que aconseguí la primera victòria francesa de la Copa Davis el 1927 Guanyà la majoria dels torneigs importants Roland Garros 1925, 1927 i 1929, Wimbledon 1925 i 1928, Forest Hills 1926 i 1927, etc El 1929 es retirà i es dedicà a la fabricació de roba esportiva

Deixebla de la seva germana Nadia Gran premi de Roma per la cantata Faust et Hélène 1913 Compongué, amb un estil personal i patètic, Trois psaumes 1916, Vieille prière bouddhique , dos poemes simfònics, cançons, l’òpera inacabada La princesse Maleine , etc

Net del rei Enric IV Lloctinent de Lluís XIII de França a Catalunya 1649-50 No entrà a Barcelona fins al febrer del 1650 per la dificultat d’obtenir tropa i diners, i hagué d’afrontar la tensa situació creada per la repressió de Pere de Marca el 1649, augmentada per l’empitjorament de la situació militar dels francesos al Principat La població de la ribera de l’Ebre es revoltà Flix, Miravet i Tortosa es rendiren a Felip IV malgrat que el lloctinent intentà personalment la defensa d’aquesta última plaça Pel desembre del 1650 renuncià el càrrec i tornà a França En plena guerra de la Fronda, el…

Filla de Lluís de Borbó, duc de Penthièvre, muller de Lluís-Felip-Josep d’Orleans i mare del rei Lluís-Felip I de França Presidí, al final de l’Antic Règim, l’anticort parisenca del Palais Royal s’hi féu remarcar menys per la seva activitat política que per les seves virtuts privades Empresonada el 1793, el Directori la deportà 1797 Els historiadors catalans s’han interessat pels seus sojorns a la Jonquera, Figueres 1797 i 1801-08, l’Escala i Sarrià 1797-1801, on constituí un petit saló alhora literari i polític Residí també a Palerm i a Maó 1809 i 1811-14, fins que la caiguda de l’Imperi…

Fill gran de Xavier de Borbó-Parma S’establí a Espanya el 1957, participà en les concentracions anuals de Montejurra i els anys seixanta refundà el carlisme , al qual donà un caràcter democràtic, socialista i federalista Expulsat per les autoritats franquistes el 1968 a causa de la seva activitat política, el 1975 rebé la successió dinàstica del seu pare El 1976 el seu germà Sixt de Borbó-Parma Pau, Gascunya,  22 de juliol de 1940, cap de la facció integrista i franquista del carlisme, li’n disputà el lideratge i, amb el suport d’elements d’ultradreta i dels serveis secrets del franquisme, s…

Professor d’història, publicà Principes de la philosophie de l’histoire 1827 La revolució del 1830 el convertí a les idees liberals i li féu néixer la concepció de la història de França com una lluita contínua del poble contra el despotisme Professor al Collège de France 1838, en fou destituït per causa de la seva ideologia Publicà Histoire de la Révolution Française 1847-53 i una Histoire de France 1830-69 en 12 volums

Estudià lletres a la Sorbona i fou professor a les universitats de Lilla i Vincennes Les traduccions de diversos llibres de la Bíblia a partir de l’hebreu Les Cinq Rouleaux Le chant des chants, Ruth, Comme ou Les Lamentations, Paroles du Sage, Esther,  1970, així com la seva obra de creació Dédicaces proverbes , 1972, premi Max Jacob  Légendaire chaque jour , 1979  Voyageurs de la voix , 1986, premi Mallarmé Nous le passage , 1990 Je n’ai pas tout entendu , 2000 Parole rencontre , 2008 el portaren a reflexionar sobre la poètica i la lingüística i a proposar una teoria que anomenà…

Debutà en la literatura amb una sèrie d’obres de teatre Seguint la moda de la seva època es dedicà després a la novella històrica i començà a publicar les primeres novelles curtes Mateo Falcone 1829, Le vase étrusque 1830, Tamago 1829, que constitueixen la part més original de la seva obra Fou amic d’Eugenia de Montijo i de Stendhal Escriví també Colomba 1840 i Carmen 1845, potser el que té de millor la seva producció Bé que romàntic d’inspiració, l’art i l’estil de Mérimée són els d’un clàssic Les seves històries han atret compositors molt diferents Giuseppe Verdi s’inspirà en Les âmes du…