Resultats de la cerca
Es mostren 6893 resultats
Bonifaci
Cristianisme
Monjo, bisbe i missioner, anomenat l’Apòstol d’Alemanya.
Predicà als Països Baixos 716, i el 718 Gregori II li conferí la missió de predicar a la Germània i es canvià el nom de Winfrid pel de Bonifaci Entre el 743 i el 744 presidí diversos sínodes francs, i en retornar a la missió 744 fou assassinat pels pagans Fundà el monestir de Fulda, on és enterrat Fou canonitzat el 1874 És venerat com a patró d’Alemanya La seva festa se celebra el 5 de juny
Sant Nazari de Noves (Garriguella)
Art romànic
La domus o l’església de Sant Nazari és documentada com a possessió del monestir de Sant Quirc de Colera amb els seus alous, en un text datable entre el 1078 i el 1091 És confirmada a aquest cenobi en una butlla papal de l’any 1219 Devia estar situada prop de la riera i de la font anomenades encara de Sant Nazari, al sud-est del nucli de Noves, on no hi són visibles vestigis
Santa Maria de la Cellera (Cellera de Ter)
Art romànic
Les primeres notícies daten ja del segle IX, concretament del 860, en el precepte atorgat pel rei Carles el Calb a favor del monestir d’Amer Posteriorment tenim altres dades com la referència del 1195 corresponent al testament de Ramon de Sant Llorenç De l’església parroquial de Santa Maria en depengué la d’Anglès fins al 1594 El primitiu edifici romànic fou totalment destruït pels terratrèmols de l’any 1427 el nou temple es bastí el 1627
Sant Romà de Miànigues (Porqueres)
Art romànic
Hom sap que la parròquia de “ Millianicas cum ecclesia Sancti Romani ” fou cedida a Banyoles l’any 957, pel bisbe Arnulf de Girona, amb motiu de la consagració de l’església abacial, que posteriorment li seria confirmada al monestir amb els noms de milleanicas 1086 i millanicas 1017, 1019 i 1175 Posteriorment el topònim evolucionaria a mianachas 1326 i miànegues 1372 De l’antic temple romànic no queda cap vestigi i l’actual és obra del segle XVIII
Sant Fruitós de Segur (la Pobla de Segur)
Art romànic
L’any 1042, en l’acta de consagració de l’església monacal de Santa Maria de Senterada consta, com a possessió del monestir, l’església de “ Sancto Fructuoso a Segun ” amb les seves pertinences Probablement aquesta notícia faci referència a l’actual capella de Sant Fruitós, si bé a un edifici anterior al conservat avui dia En la visita pastoral del 1758, la capella de Sant Fruitós, situada extramurs, tenia un sol altar i estava en bon estat
Sant Miquel (la Roca del Vallès)
Art romànic
Antiga capella situada més amunt de Can Company, en un entreforc de torrents, on A Gallardo en va veure les ruïnes el 1932 Sembla anterior al segle XIII i es diu que depenia del monestir de Jonqueres El 1404 tenia un benefici fundat ja d’antic Es va aterrar i abans del 1794 Manuel Riba la va traslladar vers el costat del mas Company Va quedar sense culte al segle passat i ara només en resten alguns vestigis
Castell d’Aleny (Calonge de Segarra)
Art romànic
Les primeres notícies del castell d’Aleny daten del 1085, data en què surt esmentat el terme d’aquesta fortalesa en un document de venda d’un alou al monestir de Sant Vicenç de Cardona El 1193 Guillem Bernat traspassà el castell d’Aleny a l’abat de Sant Vicenç de Cardona Segons el fogatjament conegut com el de les Corts de Cervera, datat vers l’any 1378, aquesta fortalesa encara romania en poder de l’abat de Cardona
Francesc Forns i Sabater
Música
Compositor i violinista català.
Fou violinista del Gran Teatre del Liceu i de la catedral de Barcelona i professor de solfeig al Conservatori del Liceu El 1863 rebé el primer accèssit d’un certamen promogut per Clavé, pel seu cor a veus soles Las huestes de Pelayo Compongué obres religioses, com una Misa sobre el Tantum ergo Rebé també una menció honorífica en el concurs literariomusical que s’organitzà dins els actes de celebració del millenari del monestir de Montserrat
Emilià Trullars
Música
Mestre català de l’Escolania de Montserrat.
Ingressà com a escolà en aquesta institució i posteriorment entrà al monestir, on vestí l’hàbit de monjo al febrer del 1654 Les cròniques el presenten com a mestre de l’Escolania durant molts anys Possiblement collaborà amb Benet Soler ~1640 - 1682 i suplí també, amb Mateu Valdovín, algunes de les absències de Joan Cererols D’acord amb la tradició del seu temps, com a mestre de l’Escolania segurament compongué algunes obres, però no s’han conservat
Focas
Família bizantina originària de Capadòcia.
El general Nicèfor Focas segles IX-X reconquerí Calàbria als àrabs 885 dels seus nets, l’un fou emperador Nicèfor II , i l’altre, Lleó mort el 971, curopalata El fill d’aquest, Bardas Focas mort el 989, s’aixecà contra Joan I Tsimiscés i es proclamà emperador 971, però fou derrotat i reclòs en un monestir Revoltat novament contra Basili II, es proclamà emperador a Capadòcia 987, però fou derrotat i mort 989 per les tropes de Basili