Resultats de la cerca

Fou un dels fundadors de la Diputació Arqueològica de les Illes Balears Compilà una miscellània d’història i d’arqueologia de Mallorca, i redactà uns interessants Apuntes cronológicos, que van del 1808 al 1865, publicats el 1945

Elegit gràcies al grup dels Crescenzi, canonitzà primera vegada en la història Ulric d’Augsburg Afavorí la reforma cluniacenca Enemistat amb els Crescenzi, hagué de cridar Otó III, però morí poc abans que aquest arribés a Roma

Tingué una activitat docent a Ucraïna, participà en l’edició de revistes a Ginebra i fou professor d’història a la Universitat de Sofia Idealista, demòcrata i federalista, la seva obra, principalment històrica, és extensa i contradictòria

Fou procònsol de l’Àfrica i governador de Dalmàcia i Panònia És autor d’una Història romana , en vuitanta llibres hom en conserva vint-i-cinc, que abracen el període 69 aC-47dC i el 216-219

Decorà el palau de can Vivot de Palma Mallorca amb frescs sobre la història d’Alexandre el Gran Hom li atribueix unes altres pintures a l’església de Monti-sion i a la parròquia de Santa Creu

Redactà la història de les diverses fundacions augustinianes del Principat de Catalunya com també les biografies dels religiosos més notables l’obra, però, quedà inèdita i no fou publicada fins el 1699 pel també agustí, Josep Massot

Fou president de la primera federació provincial de basquetbol 1963-78 Treballà de redactor esportiu en diferents publicacions Rebé la medalla de Forjador de la Història Esportiva de Catalunya i la distinció d’Històric del Bàsquet Català

Vida i obra Net de Joaquim Rubió i Ors i fill d’ Antoni Rubió i Lluch , dels quals fou deixeble Cursà els primers estudis al Collegi Miró i el segon ensenyament al collegi dels jesuïtes del carrer de Casp de Barcelona, on coincidí amb Lluís Nicolau i d’Olwer i Ferran Valls i Taberner 1896-1902 Participà en el Primer Congrés Universitari Català 1903, ingressà en l’Associació Catalana d’Estudiants 1903 i en la Federació Escolar Catalana 1904 El 1906 es llicencià en filosofia i lletres a la Universitat de Barcelona i participà en el Primer Congrés Internacional de la Llengua Catalana El 1907 es…

Aquesta proporció ha estat emprada al llarg de la història de la geometria i de l’arquitectura Pacioli, Leonardo da Vinci, etc, puix que té relació amb molts problemes de les figures geomètriques regulars principals pentàgons, decàgons, etc

Enviat a Roma per Gustau I de Suècia 1524, s’hi establí quan el seu país abraçà la Reforma Autor d’una important Carta marina et descriptio septentrionalium terrarum 1539 i d’una Historia de gentibus septentrionalibus 1555