Resultats de la cerca
Es mostren 2421 resultats
Sant Genís
Poble
Poble i antiga quadra del municipi de Jorba (Anoia), centrat per l’església de Sant Genís, sufragània de la de Jorba, uns 2 km a ponent de Jorba.
Existia ja el 1270, i l’església fou renovada el 1620
castell de Tous
Castell
Castell termenat, molt renovat en temps moderns, dalt d’un turó (455 m alt.), sota el qual s’ha format la població de Sant Martí de Tous (Anoia).
Existia el 960, i el comte Borrell I el cedí als bisbes de Vic el 970, juntament amb el castell de Montbui La repoblació del lloc no es féu fins després del 1023, per encàrrec del bisbe Oliba al noble Guillem d’Oló o de Mediona Els bisbes l’infeudaren a molts senyors, fins que el 1318 el cediren al rei Jaume II A partir d’aquests moments els antics castlans, els cavallers cognomenats Tous, foren els senyors pràctics del terme El 1505 el castell fou cedit al monestir de Sant Jeroni de la Murtra, que hi establí una petita comunitat entre el 1539 i el 1835
el Bruc de Dalt
Barri
Barri del municipi del Bruc (Anoia), situat al nord-oest dels altres nuclis del poble, al llarg de l’antic traçat de la carretera de Barcelona a Lleida.
riu de Boix
Riu
Curs d’aigua, afluent del Gaià per l’esquerra, aigua amunt de Pontils (Conca de Barberà); neix a la serra de Queralt, dins el terme de Bellprat (Anoia).
Agulladolç
Llogaret
Llogaret i antiga quadra del municipi de Mediona (Alt Penedès), situat al vessant oriental dels turons de Sant Pere Sacarrera, entre l’Anoia i la riera de Mediona.
A mitjan s XIX formava part del municipi de Sant Quintí de Mediona, tot i que la seva capella de Santa Margarida depenia de la parròquia de Santa Maria de Mediona
castell de la Roqueta
Castell
Castell en ruïnes del municipi de Sant Martí de Tous (Anoia) situat a l'extrem de migdia del terme dalt d'un puig de 720 m d'altitud.
Resta part d'un mur de 3,3 m d'alt per 8,2 m de llarg El castell, documentat des del 960, fou del llinatge dels Cervelló i el 1226 passà, per llegat de Guerau Alamany de Cervelló, al domini del monestir de Santes Creus el 1311 se signà un conveni entre l’abat i Pere de Tous per a definir els límits dels respectius castells Els Cervelló havien fet bastir la capella de Sant Miquel que consagrà el bisbe i abat Oliba el 1043 Prop hi ha el santuari de la Mare de Déu de la Roqueta
Eix Diagonal
Eix viari que uneix les comarques centrals amb el litoral català en unir Manresa (Bages), Igualada (Anoia), Vilafranca del Penedès (Alt Penedès) i Vilanova i la Geltrú (Garraf).
Inaugurat al començament de desembre del 2011, l’eix connecta de sud-oest a nord-est les principals infraestructures viàries catalanes, com són la C-31, la C-32, l’AP-7, l’A-2, i l’Eix Transversal, i millora el trànsit de llarg recorregut, les comunicacions intercomarcals i la mobilitat a l’entorn de les principals poblacions del recorregut L’eix té 67 km de longitud i inclou trams de nova construcció i d’altres ja existents Les obres, que finalitzaren mig any abans del previst, tingueren un pressupost de 368,4 milions d’euros El model de construcció adoptat ha estat el sistema de peatge a l’…
Els jaciments minerals i l'explotació minera
Aquesta part és consagrada als minerals que apareixen als Països Catalans i que són objecte d’explotació possible, històrica o actual, i també a les roques que tenen un destí industrial Aquestes darreres són definides i tractades específicament en el darrer capítol de la part quant als primers, la resta dels capítols s’ocupen de tots aquells minerals que s’exploten per aprofitar-ne un determinat component, tant si és metàllic com si és un àcid o una sal, i que per això precisaran posteriorment un tractament mineralotècnic més o menys complex El plantejament dels capítols es basa en la…
monestir de Miralles

Monestir de Miralles, a Castellví de Rosanes
© Fototeca.cat
Convent
Antic convent augustinià del municipi de Castellví de Rosanes (Baix Llobregat), situat a l’antiga quadra de Miralles, a la dreta de l’Anoia, a l’W del poble.
Havia estat fundat a Sant Pere de la Gornal el 1410, però fou traslladat a l’actual indret el 1414 la comunitat s’installà a l’antic casal dels cavallers Miralles i amplià l’església gòtica que hi havia al costat ampliada novament i renovada el 1774 Hi residí fins el 1835 la majoria dels religiosos eren vells i malalts que feien vida retirada i contemplativa Actualment el convent, de propietat particular, és destinat en part a colònies
Baltà
Masia
Veïnat
Veïnat i masia (mas Baltà) del terme municipal de la Llacuna (Anoia), al vessant septentrional de la serra de Font-rubí, a la zona de contacte amb el Penedès.