Resultats de la cerca
Es mostren 2275 resultats
Comardons
Església
Masia i església del segle XVIII, dedicada a Sant Mateu, del municipi de Castellar de la Ribera (Solsonès), a 764 m alt., a la dreta de la ribera Salada.
les Cases de Posada
Llogaret
Llogaret del municipi de Navès (Solsonès), en una plana a l’esquerra del Cardener, aigua avall de l’estret de Vall-llonga, al peu de la serra de Busa.
L’església parroquial és dedicada a santa Eulàlia
pla de Riard
Altiplà
Altiplà del Solsonès, al S del prat d’Estaques, contrafort meridional de la serra de Port del Comte, a la divisòria d’aigües entre el Cardener i el Segre.
Prades

Vista general del poble de Prades
© CIC-Moià
Poble
Poble del municipi de la Molsosa (Solsonès), situat a 799 m alt., en un altiplà que domina les valls de Coaner i de Vallmanya, al NE del cap del municipi.
La seva església Sant Abdó i Sant Senén depèn de la parròquia de la Molsosa
el Miracle
Retaule barroc del santuari del Miracle (Riner), obra de Carles Moretó (1747-58)
© Fototeca.cat
Santuari
Santuari ( la Mare de Déu del Miracle ) del municipi de Riner (Solsonès), situat en un altiplà, a 835 m alt., a la divisòria d’aigües del Riubregós i del Cardener.
La tradició n'atribueix l’origen a una manifestació de la Mare de Déu a uns infants de la veïna masia de la Cirosa el 1458 El bisbe de la Seu d’Urgell, Arnau Roger de Pallars, en reconegué l’autenticitat i hi permeté 1459 la construcció d’una capella sota l’advocació de la Mare de Déu del Miracle, ampliada al s XVI i substituïda al XVII per l’actual santuari, obra inacabada de Josep Morató mort el 1672 Hom hi venera la imatge titular s XV, i es conserva un antic retaule goticorenaixentista s XVI i el monumental retaule barroc de talla, construït per Carles Moretó 1747-58 i decorat per Antoni…
Vilanova d’Isanta
Església
Masia i església de Sant Miquel, del municipi de Lladurs (Solsonès), dins l’antiga quadra d’Isanta, al camí de l’antic hostal del Pla a la parròquia dels Torrents.
la Coma
Poble
Poble (comardins; 1.006 m alt.) del municipi de la Coma i la Pedra (Solsonès), del qual és el centre administratiu, vora les fonts del Cardener, a l’esquerra del riu.
L’església parroquial Sant Quirze conserva ferros forjats d’una església anterior Antiga pertinença de Sant Serni de Tavèrnoles, formà part de la batllia de Sant Llorenç de Morunys, del vescomtat de Cardona
cap del Verd
El cap del Verd des del camí del coll Virolet (la Coma i la Pedra)
© Isidre Suñé
Cim
Cim més alt (2.283 m) de la serra del Verd, a la confluència dels municipis de la Coma i la Pedra (Solsonès), Gósol (Berguedà) i Josa i Tuixén (Alt Urgell).
el Berguedà

Comarca
Comarca de Catalunya.
La geografia Cap de comarca, Berga Al nord, on assoleix la màxima amplitud, el seu límit és inequívoc el Pirineu axial separa la capçalera del Llobregat de les del Segre Cerdanya i Alt Urgell i el Rigard i de la conca del Ter Ripollès A l’est, la separació de conques entre el Llobregat i el Ter va perdent nitidesa, i el Lluçanès sol ésser inclòs a Osona, malgrat que hidrogràficament es decanti més aviat cap al Llobregat Els relleus de ponent són encara menys clars com a partió amb el Cardener Solsonès Al sud és imprecís el límit entre el baix Berguedà i l’alt Bages, pertanyents igualment a la…