Resultats de la cerca

Les notícies documentals Es coneixen tan sols dues mencions documentals de Ramon Cascalls, escultor de Berga, de la mateixa procedència que el seu conegudíssim parent germà, cosí germà o oncle Jaume Cascalls En el primer document, una acta notarial del 6 de desembre de 1341, Ramon Cascalls, juntament amb l’arquitecte Bernat Roca, testimonia que l’esmentat Jaume accepta l’aprenent Antoni Roure Cal esperar fins el 23 d’agost de 1365 per tornar a trobar esmentat l’escultor, concretament en un contracte establert a Girona entre ell i Pere Comte, pel qual es comprometia a obrar, per 35 lliures, la…

Motivada, d’una manera inmediata, pel plet successori plantejat a la mort de Ferran VII Pragmàtica Sanció, però la causa profunda de la qual era la divisió del país en absolutistes, que sostingueren la causa de l'infant Carles Maria Isidre de Borbó Carles V, germà de Ferran, i en liberals, agrupats al voltant d’Isabel II, filla de Ferran i de Maria Cristina, representada per la seva mare com a reina governadora i regent durant la minoritat D’ací els noms de carlins i d’ isabelins o cristins donats als uns i als altres, respectivament La ruralia era absolutista, però no assolí a tot arreu la…

Sembla fora de dubte el seu origen en la casa comtal de Carcassona, probablement originària del Conflent Guifré I de Barcelona el Pelós era net de Belló I de Carcassona , comte de Carcassona en temps de Carlemany, i fill de Sunifred I , que el 834 era comte de Cerdanya i d’Urgell i que més tard 844 fou investit per Carles el Calb dels comtats de Barcelona-Girona-Besalú, alhora que el seu germà Sunyer I rebia els d’Empúries-Rosselló Casal de Barcelona línia troncal © Fototecacat Mort Sunifred vers el 848, el seu casal sofrí un llarg eclipsi a conseqüència de les lluites civils de l’imperi…

Jonquera halòfila amb joncs aguts Juncus acutus , a S’Albufera Aquesta jonquera és característica de sòls humits –poden estar inundats temporalment– i amb elevada salinitat Oriol Alamany S’Albufera de Mallorca 12, entre els principals espais naturals de Mallorca Més de la meitat del vessant meridional de la serra de Tramuntana mallorquina aboca les aigües de pluja que recull al més extens dels «prats» o aiguamolls mallorquins S’Albufera, situada en el sector nord-occidental de la badia d’Alcúdia La proximitat d’aquesta ciutat va popularitzar el topònim de S’Albufera d’Alcúdia, que ha…

Francesc Gimeno i Arasa Tortosa 1856-Barcelona 1927 ha estat un artista difícil de classificar La seva obra és un exemple immillorable de com l’art transgredeix contínuament les conceptualitzacions dels historiadors i estudiosos De fet, la pintura gimeniana no encaixa en el discurs historicoartístic de l’art català finisecular L’automarginació del tortosí convertí la seva obra en l’excepció de la pintura del seu temps Al llarg de la seva trajectòria sempre mantingué una actitud independent respecte dels corrents estètics de cada moment La seva inadaptació el va fer romandre al marge de l’art…

A la conca alta de la Noguera Pallaresa hom pot observar algunes de les grans unitats que constitueixen la zona axial dels Pirineus Al N el dom de la Noguera Pallaresa, que ocupa una gran part de l’àrea, i al S el dom de l’Orri, ambdós formats per materials sedimentaris del Cambroordovicià Entre aquests dos doms es troba el sinclinal de Llavorsí, on afloren terrenys devonians i carbonífers En canvi, en el sinclinal de Tor, a la part més oriental del dom de la Noguera Pallaresa, només hi ha materials devonians Aquests també es troben a la unitat encavalcant del Moredo, que limita pel N el dom…

Ses Salines d’Eivissa i Formentera 13, entre els principals espais naturals de les Pitiüses Aspecte del reticle de cristallitzadors de Ses Salines d’Eivissa En primer terme, la platja d’Es Codolar, al fons, Sa Sal Rossa i Es Corb Marí Jordi Vidal Durant molts de segles, la principal fama de les illes Pitiüses han estat les seves salines, que molt probablement començaren a funcionar durant la dominació cartaginesa Les més grans són les eivissenques, situades al sud de l’illa, entre els turons del cap d’Es Falcó i Es Corbmarí De les tres grans installacions per a l’obtenció de sal Ses Salines,…

Situació Aspecte general d’aquest notable temple romànic, molt modificat al segle XVIII, amb un nou campanar i capelles laterals ECSA - A Roura L’església parroquial de Sant Martí és situada dins el nucli poblacional d’Ur, que s’emplaça en l’interfluvi dels rius de Brangolí i d’Angostrina, vora el seu aiguabarreig per formar el riu d’Ur Mapa IGN-2249 Situació Lat 42° 27’ 48” N - Long 1° 56’ 18” E Ur és a 3, 5 km de la Guingueta d’Ix per la carretera N-20 en direcció nord RMAE Història La parròquia d’ Hur és esmentada en l’acta de consagració de l’església de Santa Maria de la Seu, escriptura…

Situació El temple de Sant Andreu presideix l’antic agrupament poblacional de Castellnou, ara pràcticament deshabitat, el qual ocupa un dels extrems llevantins del terme, frec a frec amb el territori de Balsareny Long 1°50’14” — Lat 41°50’10” Vista del conjunt de la població amb l’església des del sud-est J Pagans-Tavisa Aspecte que ofereix l’exterior de l’església, a l’indret de la capçalera L’edifici presenta els seus murs decorats amb arcuacions cegues, les quals a l’absis central són separades en grups de quatre per bandes llombardes E Pablo Per a visitar aquest temple, cal anar a…

Situació Les dues arcades que resten de l’església, vestigi, potser, d’un atri M Anglada Sant Martí de Viladrau és l’església parroquial del poble homònim, alqual hom pot accedir des de diversos llocs amb bona carretera Aquesta església figura situada en el mapa del Servei de l’Exèrcit 150000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 332-M781 x 49,4 —y 33,2 31 tdg 494332 La clau de l’església cal demanar-la al rector de la parròquia o a les monges del convent de les dominicanes de l’Anunciata, que tenen casa a aquest poble GOP Història Aquesta església es trobava situada dins l’antic…