Resultats de la cerca
Es mostren 4160 resultats
retauló
Retauló del Sant Crist de Goscons
© Emili Pujol - Arxiu Històric Fidel Fita d’Arenys de Mar
Folklore
Art
Religió
Exvot consistent en una tauleta de fusta pintada.
Solen representar la desgràcia o el fet que ocasionà la promesa amb la imatge o sant invocat dintre una boira o nimbe Són elements de l’art popular, sovint molt ingenus, però de gran valor folklòric i pietós Es conserven penjats als murs de les capelles o santuaris i també als museus folklòrics com el de Ripoll Els més antics són del segle XV i es conserven a la catedral de Mallorca dels segles següents se'n conserven arreu
aquarel·la
Aquarel·la de Marià Fortuny i Marsal Il Contino , realitzada a Roma l’any 1861
© Arxiu Fototeca.cat
Art
Tipus de pintura de colors transparents, aconseguits per la dissolució dels pigments en aigua i goma aràbiga.
El suport és generalment el paper blanc, però esporàdicament hom ha fet servir el vori i, a Orient, la seda La intensitat dels colors és regulada jugant amb la transparència de les diferents capes i el blanc del suport La transparència dels colors, que és el que la diferencia de l’aiguada, fa que les superposicions d’aquests amb una finalitat correctiva siguin pràcticament impossibles per tant, l’obra guanya en espontaneïtat, puix que la primera pinzellada ha d’ésser la definitiva És difícil d’establir l’origen exacte de l’aquarella A l’edat mitjana hom emprà una tècnica similar, sovint més…
Santiago Calatrava i Valls
La Torre de Calatrava, el Palau Sant Jordi i l’Estadi Olímpic, de Barcelona
© Arxiu Fototeca.cat
Arquitectura
Escultura
Arquitecte, enginyer i escultor.
Féu estudis artístics i d’arquitectura a València i posteriorment a París i a Zuric, ciutat on s’establí del 1981 al 1990, que es traslladà a París La seva obra, predominantment centrada en infraestructures públiques, és incisiva i acusadament personal Cal esmentar-ne, entre d’altres, la reconstrucció de l’estació Stadelhofen, a Zuric 1990 el pont de Felip II-Bac de Roda 1987 i la torre de comunicacions de Montjuïc 1992 a Barcelona el pont de l’Alamillo sobre el Guadalquivir, a Sevilla 1992, l’estació del TGV de Lió 1992 i d’Orient de Lisboa 1993 la torre de control 1993-96 i la terminal de l…
Club Bàsquet ADEPAF Figueres
Equip femení de la temporada 1984-85 del Club Bàsquet ADEPAF Figueres
Arxiu Fundació Bàsquet català
Basquetbol
Club de basquetbol de Figueres.
Fundat el 1957, nasqué com a secció de bàsquet de l’Agrupació Esportiva Patronat de Figueres ADEPAF L’any 1958 debutà al campionat provincial jugant a la pista de la Catequística Durant els anys seixanta es proclamà campió provincial en diverses ocasions 1960, 1964, 1965 Després d’alguns problemes econòmics, l’any 1967 jugà a tercera divisió estatal com a ADEPAF–La Salle Entre el 1968 i el 1970, amb les seccions de bàsquet i handbol integrades al Club Natació Figueres, competí com a CN Bàsquet Figueres El 1970 prengué la denominació actual Amb Rafael Mora com a director tècnic, el 1972 guanyà…
Escola d’Aviació de Barcelona
Alumnes de l’Escola d’Aviació de Barcelona l’any 1931
Arxiu Canudas-Colomer / Pere Ribalta
Esports aeris
Escola d’aviació de l’Aeroclub de Catalunya amb seu al Prat de Llobregat.
Inaugurada l’any 1929 a l’aeròdrom Canudas, fou impulsada amb el suport del grup empresarial Societat Aeròdrom Canudas Nasqué com a successora de l’Escola Catalana d’Aviació, antiga escola de l’Aeroclub de Catalunya, que fou refundat el 1928 Josep Canudas i Guillem Xuclà en foren els primers responsables Realitzà cursos d’aviació esportiva i alguns dels seus alumnes més destacats foren Joan Bonamusa i Joan Balcells L’any 1936 tancà les portes en esclatar la Guerra Civil
Marc Cubells Ballarín
Marc Cubells Ballarín (a l’esquerra) i el seu pare, Josep Lluís Cubells
Arxiu M. Cubells
Submarinisme
Escafandrista.
Membre de la Societat d’Exploracions Submarines de Tarragona, destacà com a càmera submarí en la realització de documentals, publicitat, videoclips i reportatges televisius Formà equip amb el seu pare, Josep Lluís, en competicions d’àmbit estatal i internacional de vídeo submarí Guanyà el festival d’Antibes 1996 de cinema submarí, sis Campionats de Catalunya, tres d’Espanya i un Mundial 2005 de vídeo submarí Des del 2009 forma equip amb Jordi Ayala Rebé la insígnia d’or al mèrit esportiu de la ciutat de Tarragona
estació d’esquí d’Aransa
L’esquí nòrdic és l’activitat principal de l’estació d’esquí d’Aransa
Arxiu Aransa
Esquí
Estació d’esquí nòrdic de la comarca de la Baixa Cerdanya, al vessant sud dels Pirineus.
Situada a 1480 m d’altitud, és envoltada de pics propers als 3000 m Fou inaugurada el 1987 i s’hi organitzen diferents competicions com la Copa Catalana i la Copa d’Europa de raquetes de neu o la Copa Catalana d’esquí de muntanya La Unió Excursionista Urgellenca també hi organitza la prova Traça Muga, que consta de proves populars d’esquí de muntanya i de raquetes de neu També s’hi disputa la Marxa Pirineus, competició popular d’esquí de fons amb tècnica lliure que s’inicia a l’estació d’esquí nòrdic de Lles i acaba a la d’Aransa En el mateix recorregut es diputen els Campionats d’Espanya d’…
Antoni Carbonell Roure
Antoni (tercer per la dreta) i Josep (tercer per l’esquerra) Carbonell Roure
Arxiu Robert Comet
Caça
Falconer.
L’any 1975 fou un dels membres fundadors de la Sociedad de Cetreros de Cataluña, primera societat catalana de falconeria, de la qual fou vicepresident Es convertí en el primer criador, al nostre país, de falcons pelegrins en captivitat És membre i actual vicepresident del Grup de Falconers de Catalunya
Josep Carbonell Roure
Antoni (tercer per la dreta) i Josep (tercer per l’esquerra) Carbonell Roure
Arxiu Robert Comet
Caça
Falconer.
Fou fundador, l’any 1975, de la primera societat catalana de falconeria, la Sociedad de Cetreros de Cataluña, i pioner de la falconeria d’alt vol al nostre país Fabricant artesanal dels primers picarols per a falcons a Catalunya, també fou secretari del Grup de Falconers de Catalunya
Universitat de Barcelona
Façana de la Universitat de Barcelona (1863-89), obra d’Elies Rogent i Amat
© Arxiu Fototeca.cat
Institució docent d’ensenyament superior, la més antiga del districte universitari de Barcelona.
El 1401 Martí I de Catalunya-Aragó dotà la ciutat d’un estudi de medicina i arts amb les mateixes prerrogatives que el de Montpeller, que funcionà d’una manera autònoma durant tot el segle No fou fins el 1450 —en part per l’oposició de l’ Estudi General de Lleida i en part pel recel dels consellers davant els perills inherents a tota concentració d’estudiants— que Alfons IV concedí l’autorització per a l’establiment d’un estudi general, privilegi ratificat per butlla de Nicolau V el mateix any, però que fou revocat poc després a instàncies del cardenal i bisbe de Lleida Antoni Cerdà El 1488…