Resultats de la cerca
Es mostren 4947 resultats
Toses
Toses
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Ripollès, a la vall de Toses, la qual comprèn des del pla d’Anyella i la collada de Toses fins a Planès de Rigard, poble que el 1967 fou segregat d’aquest municipi i agregat al de Planoles.
Situació i presentació El municipi de Toses, de 58,12 km 2 , que canvià el seu nom pel de Toses de la Muntanya l’any 1937, tanca geogràficament el Ripollès i la Vall de Ribes i dóna accés a la vall de la Molina i a la Cerdanya a través de la seva famosa collada de Toses 1800 m d’altitud Aquest municipi comprèn la capçalera de la vall del Rigard més amunt de Planoles, entre la serralada axial dels Pirineus, al N, des del cim de la Bassa 2030 m, límit amb la Molina d’Alp, a la Baixa Cerdanya fins al pic de Gorroblanc, amb el coll de Sant Salvador i el pla de Salines entremig, límit estatal…
la Platja d’Alcanar
Barri
Barri marítim del municipi d’Alcanar (Montsià), que comprèn el sector que va des de les Cases d’Alcanar fins al límit S del terme.
Burano
Localitat
Localitat (uns 7 000 h) de la llacuna de Venècia, a uns 9 km de la ciutat, al nord-est, que comprèn quatre petites illes.
És famosa per l’elaboració de puntes i randes
Barbados
Vista del paisatge escarpat de la costa oriental de l’illa de Barbados
© Corel Professional Photos
Estat
Illa
Estat insular de la mar de les Antilles que comprèn l’illa del mateix nom, del grup de les Petites Antilles; la capital és Bridgetown.
La geografia La geografia física L’illa de Barbados és formada per terres calcàries i volcàniques i és vorejada d’esculls corallins La costa oriental és escarpada, i l’occidental, plana i sorrenca El clima és tropical, amb temperatures mitjanes de 26,8 °C a l’estiu i de 24,6 °C a l’hivern L’estació de les pluges va de juny a octubre, amb quantitats que oscillen entre 1100 mm a la regió occidental i 2200 mm a les regions centrals La geografia econòmica i l’economia L’agricultura 4,5% del PIB i…
l’Albera
Municipi
Municipi del Vallespir, que comprèn la vall de l’Albera i un petit sector de la vall del Rom, damunt el poble de la Clusa.
Tanca la vall pel S la línia de crestes que separa el Vallespir de l’Alt Empordà —frontera estatal francoespanyola—, de la qual destaquen la roca dels Tres Termes, el puig Pinyer i el pic de Llobregat al N, el puig de l’Orella i el pic de Sant Cristau on hi havia hagut a l’edat mitjana un castell anomenat d’ Albera la separen de la plana del Tec El territori és drenat per la riera de l’Albera , que neix sota la roca dels Tres Termes, i per la riera de l’Atrapador, que neix sota el pic de Sant Cristau aquests dos cursos d’aigua formen el Rom, en unir-se vora el…
Fens
Regió
Comarca plana i baixa de l’est d’Anglaterra, que comprèn els comtats de Lincoln, Cambridge i Huntingdon, estesa entorn de l’estuari de Wash.
Coberta antigament d’aiguamolls, els treballs de drenatge i l’aplicació d’adobs l’han convertida en un ric sector agrícola, especialitzat en conreus hortícoles i florals destinats al mercat de Londres
llengües mixteques
Etnologia
Lingüística i sociolingüística
Família de llengües ameríndies parlades per unes 250.000 persones als estats mexicans de Guerrero, Puebla i Oaxaca; comprèn les llengües mixteca, amuzgo, micateca i triqué.
grup alternat
Matemàtiques
Subgrup del grup de les permutacions entre n elements que comprèn la permutació idèntica i les que en deriven per un nombre parell de transposicions.
fritil·lària
Botànica
Jardineria
Gènere de plantes herbàcies bulboses, de la família de les liliàcies, pròpies de les regions temperades de l’hemisferi nord, que comprèn unes 100 espècies.
Presenten fulles alternes o verticillades, primes i sèssils Fan flors solitàries o, més correntment, agrupades en raïm o umbella, penjants, campanulades, comunament de colors vius Moltes d’aquestes plantes són conreades en jardineria, sobretot la corona imperial
estadi fàl·lic
Psicologia
Tercer estadi de l’evolució de la libido, segons S.Freud i la psicoanàlisi que comprèn el quart i cinquè anys de vida de l’infant.
Els impulsos sexuals s’estructuren sota la primacia dels propis òrgans genitals en una espècie d’autoerotisme