Resultats de la cerca
Es mostren 24786 resultats
Erckmann-Chatrian
Noms associats de dos novel·listes francesos que escriviren junts llur obra: Émile Erckmann (Phalsbourg, Mosel·la 1822 — Lunéville 1899) i Alexandre Chatrian
.
Dedicaren llur activitat fins l’any 1899 a evocar els costums i les llegendes d’Alsàcia Entre el 1859 i el 1860 publicaren L’illustre Docteur Mathéus, Le Bourgmaistre en bouteille, Les contes fantastiques, Les contes de la montagne , amb influències de Hoffmann, i altres En els Contes des bords du Rhin 1862 i els drames Le juif polonais 1869 i L’ami Fritz 1876 abandonen el to llegendari per una aproximació a la realitat La publicació de novelles històriques, com Madame Thérèse 1863, els donà una gran popularitat
malcoix
Transports
Cotxe gran, tancat, amb dos seients interiors o quatre i que tenia el pescant molt elevat i a la part posterior.
macrolepidòpters
Entomologia
Grup no taxonòmic que comprèn els lepidòpters de mida mitjana i gran, habitualment de més de dos centímetres d’envergadura alar.
palanquí
Llitera, pròpia de l’Extrem Orient, portada a l’espatlla de dos o quatre homes per mitjà d’uns pals horitzontals.
orquidoepididimitis
Patologia humana
Inflamació conjunta del testicle i l’epidídim; és molt més freqüent que no pas l’afecció individual d’aquests dos òrgans.
ordi palmell
Alimentació
Botànica
Agronomia
Tipus d’ordi, de la família de les gramínies, les espigues del qual presenten solament dos rengles longitudinals d’espícules fèrtils.
díplex
Sistema de telecomunicació consistent a transmetre dos missatges en la mateixa direcció i a través d’un canal de transmissió únic.
desmofícides
Botànica
Subclasse de les dinoflagel·lades integrada per individus desproveïts de solc i que presenten una teca cel·lulòsica bivalva i dos flagels apicals.
esquena d’ase
Construcció i obres públiques
Acabament d’un mur fet amb un doble rengle de teules disposades a banda i banda del carener formant dos pendents.
antecedent/consegüent
Música
Nom aplicat als dos segments musicals juxtaposats que mantenen una relació de complementarietat, que té lloc sobretot en la compensació harmònica.
El caràcter suspensiu de l’antecedent pròtasi, que queda obert, habitualment sobre la dominant, reclama el caràcter conclusiu del consegüent apòdosi, que tanca el conjunt amb una cadència perfecta, encara que no sempre sobre la tònica inicial Aquest cas queda ben illustrat en la Sonata núm 2 en la M, opus 2 núm 2, IV, compàs 1-8 de Beethoven A banda de l’equilibri tonal, l’antecedent/consegüent sol presentar un parallelisme de motiu i una simetria mètrica, com es veu en l’exemple 1 També pot succeir que el caràcter incomplet de l’antecedent es doni, no ja per raons harmòniques sinó per raons…