Resultats de la cerca
Es mostren 17805 resultats
Joan Oró i Florensa

Joan Oró
© Fototeca.cat
Bioquímica
Bioquímic.
Es llicencià el 1947 a Barcelona El 1952 es traslladà als EUA i es doctorà a la Universitat de Houston 1956, de la qual fou professor en 1959-80 catedràtic des del 1963 Professor a la Universitat de Barcelona 1971 i director de l’Institut de Biofísica i Neurologia de la Universitat de Barcelona 1977, collaborà i dirigí programes d’investigació de la NASA Apollo i Viking Fou el primer a sintetitzar en condicions prebiòtiques bases puríniques, ribòsids, pentoses, aminoàcids i polipèptids Fou diputat al Parlament de Catalunya 1980-81 El 1993 creà la Fundació Joan Oró, dedicada a…
Joan Piquer i Simón
Cinematografia
Realitzador, guionista i productor cinematogràfic.
Estudià cinema a l’Instituto de Investigaciones Cinematográficas de Madrid, i s’inicià en produccions publicitàries Debutà amb dos curtmetratges de gènere documental, España violenta 1964 i Vida y paz 1965, sobre la Guerra Civil Espanyola, a causa dels quals va tenir dificultats amb la censura Posteriorment es va orientar vers la ficció fantàstica i de terror, amb Viaje al centro de la Tierra 1976, basada en la novella de Jules Verne, Escalofrío 1978, rodada conjuntament amb Carlos Puerto, únic director en els crèdits, Supersonic Man 1979, Mil gritos tiene la noche 1981, Misterio en la isla…
Yan-Pascal Tortelier
Música
Violinista i director d’orquestra francès.
Fill de Maud Tortelier i Paul Tortelier , estudià piano i violí al Conservatori de París, on obtingué un primer premi en violí a només catorze anys Es perfeccionà amb Nadia Boulanger i començà els estudis de direcció d’orquestra amb Franco Ferrara a l’Acadèmia Musical Chigiana de Siena El 1970 guanyà el Jackson Prize en el Concurs de Tanglewood i el 1972 fou guardonat amb el primer premi del Concurs Tibor Varga En 1974-82 fou primer violí de l’Orquestra del Capitoli de Tolosa, i posteriorment, director associat d’aquesta mateixa orquestra El 1988 es feu càrrec de la direcció de l’Ulster…
Ignacio María Cervantes Kawanag
Música
Compositor cubà.
Estudià amb LM Gottschalk durant l’estada que aquest feu a Cuba, i amb el pianista cubà Nicolás Ruiz Espadero, iniciador del nacionalisme El 1865 viatjà a París, on estudià al conservatori amb Ch Alkan i AF Marmontel En tornar a Cuba l’any 1870, feu diverses gires per l’illa i també pels EUA Estèticament i musicalment estigué molt influït per l’estil virtuosístic de Gottschalk, i les seves obres són a mig camí entre la música de saló i l’obra de lluïment virtuosístic Utilitzà alguns ritmes i girs melòdics propis de la música cubana de saló, juntament amb altres ritmes que, tot i…
Salvador de Alberich
Cinematografia
Director.
Fou reclutat a Culver City EUA per la MGM com a redactor i traductor de versions espanyoles d’originals nord-americans en el moment del pas del cinema mut al parlat Intervingué en la farsa musical Estrellados 1930 i en la comèdia De frente, marchen 1930, ambdues d’Edward Sedgwick i protagonitzades per Buster Keaton, escrivint les lletres en castellà de les cançons i dirigint els diàlegs actuà en el melodrama Wu Li Chang 1930, Nick Grindé, del qual dirigí la supervisió escènica, i en el drama La fruta amarga 1930-31, Arthur Gregor Dirigí, amb el nom de SA de Alberich, Films La revista del…
Nick Clegg

Nick Clegg
© Parlament Europeu
Política
Nom amb el qual és conegut el polític anglès Nicholas William Peter Clegg.
Graduat en antropologia per la Universitat de Cambridge 1989, posteriorment estudià filosofia política a la Universitat de Minnesota, EUA 1989-90 i el 1992 es graduà en afers europeus al Collège d’Europe de Bruges Posteriorment exercí com a consultor i periodista econòmic, i el 1993 guanyà un premi del Financial Times per un article sobre la reforma econòmica als antics estats socialistes d’Europa En el període 1994-99 fou alt funcionari de la Comissió Europea per a les relacions comercials i d’assistència econòmica amb Rússia, la Xina i els estats de l’Àsia Central Entre el 1999…
Palau 2017
Estat
Després de les eleccions del 2016, al gener, el president Tommy Remenguesau va prendre possessió del càrrec per a un segon mandat En la seva investidura, va fixar com a prioritats la protecció ambiental, la millora de les condicions de vida i la contenció del turisme, que ha esdevingut el motor central de l’economia 85% del PIB i, en tant sols 5 anys, ha doblat el nombre de visitants fins als 180000 gràcies als operadors turístics xinesos En aquest sentit, al febrer, el Banc Asiàtic de Desenvolupament ADB va avisar del risc de saturació de les infraestructures i del patrimoni natural de l’…
Āšraf Ghaniy Āhmadzay
Política
Polític afganès.
Fill d’una influent família paixtu del clan Ahmadzai, estudià al Líban, i feu Antropologia a la Universitat de Colúmbia EUA Professor a la Universitat Johns Hopkins 1983-91, i collaborador en mitjans de comunicació com la BBC, el 1991 s’incorporà al Banc Mundial com a tècnic en desenvolupament i construcció d’institucions Després de l’11 de setembre de 2001 i de l’enderrocament del règim dels talibans, retornà a l’Afganistan Sota la presidència de Hamid Karzai, fou ministre de Finances 2002-04 i rector de la Universitat de Kàbul 2004-08 Derrotat en les eleccions presidencials del…
Guillermina García Cabrejas
Dansa i ball
Ballarina castellana més coneguda pel pseudònim de Mariemma.
Es formà a París a l’Escola de Ballet del Théâtre du Châtelet De retorn a l’Estat espanyol, el 1943 debutà a Madrid Els anys següents i fins a final de la dècada dels anys seixanta féu freqüents gires per Llatinoamèrica, Europa i els EUA amb la seva companyia Mariemma Ballet d’Espanya i actuà també amb Léonide Massine al Teatre de l’Òpera de Roma i com a ballarina convidada del Gran Ballet del Marqués de Cuevas, entre d’altres Entre els seus èxits internacionals cal esmentar Córdoba , d’Isaac Albéniz i les seves coreografies Iberia i Danza y tronío El…
fonògraf

Fonògraf
Electroacústica
Música
Aparell que reprodueix per mitjans mecànics els sons enregistrats en un cilindre.
Thomas A Edison fou el primer a aplicar 1877 la idea que un so transmès a un diafragma proveït d’una agulla podia ésser gravat damunt una superfície cilíndrica —recoberta amb una capa d’estany— en forma de traç espiral, de tal manera, que en girar el cilindre, una agulla enganxada a una membrana sotmesa a vibracions sonores en gravava la superfície El solc així obtingut era d’amplada i profunditat variables, segons la intensitat i la qualitat del so Per a la reproducció, una altra agulla, connectada a una trompa o megàfon, en tornar a recórrer el solc format tornaria a vibrar com amb el so…
,