Resultats de la cerca
Es mostren 37344 resultats
de capa i espasa
Història
A la monarquia hispànica, a partir del segle XVI fins a la fi de l’Antic Règim, dit del conseller o oficial reial que pertanyia a l’estament militar, contraposat a togat o lletrat.
cintra
Construcció i obres públiques
Bastida de fusta o d’un altre material, de curvatura adequada, disposada per a sostenir una volta durant la seva construcció o les dovelles d’un arc fins a després de col·locada la clau.
franc
Numismàtica i sigil·lografia
Moneda francesa d’argent creada per Enric III el 1575 amb un pes de 12 a 14 g i un valor d’una lliura tornesa, encunyada fins al regnat de Lluís XIII (1610-43).
escut
Numismàtica i sigil·lografia
Economia
Moneda d’argent d’Isabel II, unitat monetària des del 1864 fins a l’acabament del regnat, amb un pes de 12,98 grams i llei de 900 mil·lèsimes, equivalent també a mig duro.
Fou dividit en cèntims d’escut
borm blau
Borm blau
tato grasso (cc-by-sa-3.0)
Zoologia
Cnidari pelàgic de l’ordre de les discomeduses, d’ombrel·la en forma de cúpula, que pot atènyer fins a 60 cm de diàmetre; és de color blanquinós o groguenc, amb la vora perifèrica blavosa.
La boca és substituïda per nombrosos ostíols petits, que impedeixen l’entrada de grans preses Viu a l’Atlàntic i a la Mediterrània
Solduga
Masia
Antic poble
Masia i antic poble del municipi de Baix Pallars (Pallars Sobirà), fins el 1969 del de Baén, que al segle XIX formava part, amb l'Espluga de Cuberes, del municipi d’Espluga i Solduga
.
molta
Química
Operació de desintegració de sòlids, que hom realitza en molins i en la qual hom obté partícules d’unes dimensions que van des de 0,1 cm de diàmetre fins a la pols impalpable.
premsatge
Tecnologia
Operació d’acabament a la qual són sotmeses les pells adobades, i eventualment tenyides, molles per tal de facilitar-ne l’assecatge posterior en reduir el seu contingut d’aigua fins a un 40%.
raquítoms
Paleontologia
Ordre d’amfibis fòssils del superordre dels estegocèfals, de fins a 2 m de llargada, cos llarg i massís semblant al dels cocodrils però deprimit, amb la cua més curta i el cap allargat.
El crani presentava una posició postorbital més curta que la d’altres estegocèfals i, a més, una depressió dorsiventral La cintura escapular no era unida al crani, i la cintura pelviana apareixia unida al sacre mitjançant una articulació Abundaren durant el Carbonífer, el Permià i el Triàsic, on portaren una vida en part terrestre i en part aquàtica Els gèneres més representatius foren Eryops i Cacops , aquest últim ja molt més adaptat a la vida terrestre
tepaneca
Etnologia
Història
Individu d’un poble amerindi precolombí, del grup nahua, que vivia prop del llac Texcoco (Mèxic); amb capital a Azcapotzalco, en dominaren (s. XIII-XV) tota la conca fins que foren sotmesos pels asteques.