Resultats de la cerca
Es mostren 14831 resultats
Teresa Xibillé i Cisca
Educació
Mestra.
Filla d’un fabricant tèxtil, i casada amb el també mestre Josep Llarena , exercí juntament amb ell a Vallbona d’Anoia i, des del 1946, a Torrelavit, on també impartiren classes de batxillerat i comerç a alumnes avantatjats, crearen un esbart dansaire i dinamitzaren la vida cultural de la localitat El 1961 es traslladaren a Barcelona
Bateau-Lavoir
El Bateau-Lavoir , a Montmartre
© Fototeca.cat
Nom amb què és coneguda la casa on residí i treballà Picasso al barri parisenc de Montmartre (avui plaça Émile Goudeau), on s’instal·laren entre el 1909 i el 1914 els artistes més progressistes del moment.
Van Dongen i Picasso foren els primers, seguits després per Max Jacob, Juan Gris, Pau Gargallo, Manolo, Marc Orlan i André Salmon Aviat esdevingué quarter general i centre d’activa vida artística i de bohèmia, punt de reunió de pintors, literats, escultors i marxants d’art, aleshores tots encara joves i desconeguts Un incendi destruí l’edifici el 1970
Col·legi de la Sapiència
Col·legi eclesiàstic fundat a Palma (Mallorca) pel canonge lul·lista Bartomeu Llull l’any 1633, amb una renda anual de 500 lliures, capaç per a dotze col·legials aspirants al sacerdoci, dos familiars i un cuiner.
Els collegials tenien obligació de tenir lliçó diària de l’art general lulliana els dos últims anys de llur residència Suprimit el 1773 pel bisbe de Mallorca, Juan Díaz de la Guerra, furiós antilullista, tornà a reprendre la seva vida normal el 1783 El bisbe de Mallorca i l’ajuntament de Palma són els seus patrons
Max Schultze
Biologia
Històleg alemany.
Ensenyà a Halle i Bonn Utilitzant perfeccionaments tècnics que ell mateix havia ideat platina escalfable, tècniques de fixació, etc, investigà un gran nombre de teixits i òrgans sang, retina, mucosa olfactòria, etc i arribà a una concepció general de la cèllula, segons la qual el protoplasma part fonamental d’aquesta és la base física de la vida
Georg Ernst Stahl

Georg Ernst Stahl
© Fototeca.cat
Químic i metge alemany.
Fou el creador de la teoria del flogist Fundamenta chimiae , 1723, amb la qual hom explicà durant molts anys el fenomen de la combustió En l’obra Theoria medica vera 1707 proposà el concepte original i vague d' anima que no és la dels cristians per a explicar el fonament de la vida i tota la patologia humana
Constantin Terechkovitch
Pintura
Pintor rus establert a París (des del 1920), on es naturalitzà francès.
La seva pintura té un realisme líric i vital, amb una gran riquesa de colors, la qual revela una gran vitalitat existencial en qualsevol dels temes conreats retrats, paisatges, escenes de la vida de Montparnasse i particularment en les figures de noies i ballarines i en l’anàlisi minuciosa dels moviments i de les races dels cavalls
Kateri Tekakwitha
Història
Iroquesa, de la tribu mohawk.
Filla d’un iroquès i d’una algonquina cristiana, quedà òrfena als quatre anys Batejada el 1676, fugí de la família per tal de practicar plenament el cristianisme i es refugià a la missió de Sault-Saint-Louis o de Caughnawaga Féu vot de castedat en la vida secular Fou beatificada el 1981 pel papa Joan Pau II
Szymon Szymonowic
Filosofia
Literatura
Poeta i humanista polonès.
Anomenat també Simonides Escriví primerament en llatí i després en la llengua nacional Més que no pas a les obres dramàtiques, com Castus Ioseph 1587 i Penthesilea 1618, inspirades en el teatre grec, deu la fama als Sielanki ‘Idillis’, 1614, en els quals reflecteix els esdeveniments de la vida camperola, certs problemes socials, costums i cançons
Michiel de Swaen
Literatura
Teatre
Poeta i dramaturg flamenc.
Membre i, després, “príncep” de la Cambra de Retòrica de la seva ciutat És autor del poema èpic Het leven en dood van Jesus Christus ‘Vida i mort de Jesucrist’, 1694 La seva obra dramàtica més coneguda és De gecroonde Leerse ‘La bota coronada’, on introdueix la figura de Carles V Adaptà al neerlandès Le Cid de Corneille
Osman I
Història
Soldà (1281-1326), fundador de la dinastia.
Fill d’Ertoǧrul, el succeí com a cap de les tribus turques de la branca oǧuz establertes a Eskisehir es proclamà soldà 1281 i abandonà la vida seminòmada que havia menat el seu poble El succeí el seu fill Orhan I, que havia conquerit la ciutat de Brusa 1326, convertida després en capital de l' imperi Otomà