Resultats de la cerca
Es mostren 14516 resultats
Antoni Desvalls i de Vergós
Història
Militar
Militar austriacista, primer marquès del Poal.
Fill d’Antoni Desvalls i de Castellbell, fou patge de Joan Josep d’Àustria i capità durant el regnat de Carles II En iniciar-se la guerra de Successió es posà a favor del rei arxiduc i aconseguí de posar l’Urgell, la Segarra, el Segrià, la Ribagorça i la vall de Benasc sota l’obediència austriacista 1705 A la cort de Barcelona del 1706 obtingué el títol de vescomte, i poc temps després, el de marquès del Poal Participà en la resistència de Barcelona davant el setge de Felip V i acompanyà Carles III a les campanyes del 1707 al 1710 El 1713 presidí la junta de guerra, a Barcelona, i dugué a…
Martí Guerau de Cruïlles i de Blanes
Història
Baró de Calonge i de Llagostera, fill i hereu (vers el 1447) de Pere Galceran de Cruïlles.
Vers el 1437 heretà del seu oncle Joan Bernat de Cruïlles la baronia de Llagostera Fou un actiu parlamentari a les corts del període 1448-60, especialment a la del 1455 Conseller reial el 1456, cooperà a l’alliberament de Carles de Viana, que el feu camarlenc i negociador del seu projectat matrimoni amb Isabel de Castella 1461 Però mort el príncep, en esclatar la guerra civil 1462, es decantà per Joan II i fou un dels defensors de la força de Girona, assetjada pel seu parent Bernat Gilabert II de Cruïlles i de Cabrera, baró de Cruïlles, i pel seu fill Pere Galceran Capturat a…
Pere Ferrés i Costa
Literatura catalana
Poeta.
Exercí de mestre 1907-09 a l’Escola Catalana Doctor Robert, adscrita a les escoles del Foment Autonomista de l’Hospitalet de Llobregat, ciutat on deixà un gran record i on inicià les seves collaboracions a la premsa amb els primers versos i articles a la revista La Ressenya Periòdich d’informació local illustrat i literari , creada el 1907 i dirigida per Anton Busquets, que aviat novembre del 1907 canvià el nom pel de La Ressenya Literària, publicació quinzenal catalana Home de caràcter inquiet i esperit viatger, visqué a Zuric 1909-10, París 1910, Moscou 1910 i Sant Petersburg 1911, i…
Rovereto
Ciutat
Ciutat del Trentino-Alto Adige, a la província de Trento, Itàlia, a la vall de l’Adige.
Indústries de transformació dels productes agrícoles Al s XVIII ja era un centre comercial important Reconstruïda després dels desperfectes soferts durant la Primera Guerra Mundial, rebé un aspecte de ciutat jardí
Empoli
Ciutat
Ciutat de la província de Florència, a la Toscana, Itàlia, situada a la vora esquerra de l’Arno.
Nucli industrial indústria alimentària, tèxtil, química, paperera Els seus principals monuments, com la collegiata fundada el 1093, amb façana de marbre típicament toscana, foren greument perjudicats durant la Segona Guerra Mundial
Invasió i ocupació francesa de la Vall d’Aran, l’Alt Urgell, la Garrotxa i l’Alt Empordà
Invasió i ocupació francesa de la Vall d’Aran, l’Alt Urgell, la Garrotxa i l’Alt Empordà, arran de la guerra declarada entre Felip V i Carles VI d’Àustria
Tractat de Worms
S’hi establí una aliança entre Gran Bretanya, l’Imperi i la casa de Savoia per collaborar militarment a la península italiana, en el context de la guerra de successió austríaca
àlgebra universal
Matemàtiques
Té com a objecte l’estudi de les operacions finitàries definides en un conjunt, amb l’objectiu de trobar i desenvolupar les propietats que tenen en comú estructures algèbriques diverses, com ara anells, cossos, àlgebres de Boole, reticles, grups, etc.
Aquesta teoria, la inicià Garret Birkhoff a l’entorn del 1930 i fou consolidada després de la Segona Guerra Mundial per Alfred Traski, Leon Henkin i Abraham Robinson, entre d’altres
Mehmet V
Història
Trenta-cinquè soldà otomà (1909-18).
Fill d’Abdülmecit I i successor d’Abdülhami II, durant el seu govern tingueren lloc les guerres balcàniques 1912 i 1913 i la participació de Turquia en la Primera Guerra Mundial
El Dia
Portada d’un número d' El Día , diari de Terrassa (IMHB)
© Fototeca.cat
Periodisme
Diari polític i cultural fundat a Terrassa el 8 d’abril de 1918.
Netament nacionalista, defensà, fins al juliol del 1936, primerament la política de la Lliga, i després la d’Acció Catalana En una segona època, durant la guerra, fou òrgan del PSUC