Resultats de la cerca
Es mostren 16143 resultats
Ulisse Prota-Giurleio
Art
Historiador italià de l’art.
De formació universitària, se centrà en estudis d’història de l’art i de la música a Nàpols Entre la seva obra sobresurt Pittori Napoletani del Seicento Investigà aspectes obscurs de la vida napolitana de Josep de Ribera 1952
‘Abd al-Wāḥid al-Marrākušī
Historiografia
Historiador àrab.
Residí a Al-Andalus És autor d’una història dels almohades Kitāb al-Mu'ǧib fī talḫīs aḫbār al-Magrib , precedida de l’andalusina des de la conquesta àrab Recull l’obra d’historiadors anteriors, sobretot d’al-Ḥumaydī
Friedrich Albert Lange
Filosofia
Història
Filòsof i polític alemany.
En política defensà positures socialistes moderades En filosofia, féu una interpretació escepticista del kantisme i limità el materialisme al mètode de les ciències naturals Escriví Geschichte des Materialismus ‘Història del materialisme’, 1866 i Die Arbeiterfrage ‘La qüestió obrera’, 1865
Ilmars Naglis
Voleibol
Jugador de voleibol.
Fitxà pel CV Sant Pere i Sant Pau de Tarragona 1992-94 i es convertí, juntament amb el rus Oleg Gubarev, en el primer jugador estranger de la història del club Formà part de l’equip juvenil de Rússia
Rafael Oller
Cristianisme
Jesuïta.
Publicà un Índice de las cosas más notables que se hallan en las cuatro partes de los Anales y las dos de la historia de Jerónimo Zurita 1604, reeditada el 1621 i el 1671 Deixà inèdites unes Rhetoricae Institutiones
Josep Alerany i Nebot
Farmàcia
Doctor en farmàcia.
Catedràtic de química a la Universitat de Barcelona 1853 i d’història de la farmàcia a la de Madrid 1859, és autor de treballs sobre l’anàlisi de l’arsènic i dels sulfurs i sobre botànica i aigües minerals
Edmond Fremy
Química
Químic francès.
Fou ajudant de Pelouze i professor a l’escola politècnica, i reemplaçà Gay-Lussac al museu d’història natural Publicà una enciclopèdia química de 43 volums i féu investigacions sobre els àcids estànnics i antimònics i sobre els antimoniats
Francesc d’Escofet i de Roger
Historiografia
Cristianisme
Eclesiàstic i historiador.
Ingressà a l’orde benedictí i fou abat de Sant Pau del Camp 1785-91 Membre 1762-91 de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona, hi presentà treballs d’història eclesiàstica catalana i, des del 1785, la dirigí
Gaspar Díaz de Labandero
Historiografia
Historiador castellà.
Fou intendent de l’exèrcit carlí a Catalunya 1837-39 És autor d’una Historia de la guerra civil de Cataluña 1847, en la qual rebutjà l’acusació d’haver pres part en l’assassinat del comte d’Espanya
Juan Francisco Dessa y Ferrer
Historiografia
Cristianisme
Historiador i dominicà.
Fou prior del convent de Jaca i superior del d’Alcanyís És autor d’obres d’història eclesiàstica, entre les quals les vides de santa Eulàlia, sant Vicent Ferrer, sant Ignasi de Loiola i sant Ramon de Penyafort, inèdites