Resultats de la cerca

Estudià les algues, de les quals descobrí el mecanisme de la fecundació, i identificà les zoòspores

Estudià sociologia i teatre a la Universitat de Nanterre i es formà com a actriu a l’escola de Jacques Pierre Lecoq S’inicià en l’art dramàtic com a actriu Que les gros salaires lèvent le doigt , 1982 i, com a autora, el 1987 estrenà la seva primera obra, Conversations après un enterrement , guardonada amb un premi Molière La seva producció dramàtica, caracteritzada per un estil càustic i melancòlic, ha proporcionat grans èxits comercials arreu del món i inclou títols com  La traversée de l’hiver 1990, Art  1994, premi Molière 1995 i premi Tony 1998, L’homme du hasard 1995,  Trois versions…

Fill del director Jacques Remy, començà la seva trajectòria en la indústria treballant amb ell Ha exercit de crític a la revista Cahiers du Cinéma , des d’on ha escrit sobre els directors europeus i asiàtics que més ha admirat ha homenatjat el cinema asiàtic en pellícules de ficció com Irma Vep 1996, protagonitzada per l’actriu Maggie Cheung —amb qui estigué casat— o en documentals televisius com HHH A Portrait of Hou Hsiao-Hsien 1999 Debutà en la direcció amb Désordre 1986 posteriorment ha dirigit pellícules com Fin août, début septembre 1998, Les destinées sentimentales 2000, Demonlover…

Deixeble de JJRousseau i seguidor de la ideologia naturista, escriví les Rêveries sur la nature primitive de l’homme 1799 Tanmateix, la seva obra cabdal, Obermann 1804, presenta, amb elements autobiogràfics, una anàlisi implacable del “jo” i una bona dosi de pessimisme i amargor, agreujat tot per la seva manca de salut Altres obres seves són De l’amour 1805, Libres méditations d’un solitaire inconnu 1819, Isabelle 1833, etc

Empresonat a Auschwitz, durant la Segona Guerra Mundial, fou, després, soldat amb l’exèrcit rus Fundà 1954 el Cabinet d’Études Techniques d’Architecture et Construction i l’Institut d’Investigations de noves estructures amb cables tesats 1960 Realitzà diverses obres, en part en collaboració amb altres arquitectes M Blanc, Herbé, Couteur i G Gillet una església a Royan 1955 la catedral de Bizerta, Algèria 1956 el pavelló de França a l’Exposició Internacional de Brusselles 1958 etc

Valencià d’origen, es formà a Sant Carles i fou deixeble de Rafael Montesinos Guanyà premis a València, Madrid i Sevilla Fou professor i acadèmic de Sant Carles Conreà la pintura d’història — Notificació de la sentència de mort a Maria Stuart Museu d’Edimburg—, el paisatge — Serra d’El Negrete i Paisatge amb la serra d’El Negrete al fons València, Museu de Belles Arts— i el retrat

Pianista precoç, es distingí tota la vida com a concertista i organista Es formà amb NHReber i JHalévy Fou organista de la Madeleine 1858-77 i professor de l’École Niedermeyer Com a compositor, concedí especial importància a la bellesa formal, navegant en alguns aspectes contra el corrent del seu temps —cosa que li fou retreta—, tot i que sabé obrir nous camins a la música francesa Del 1877 endavant es dedicà a compondre i viatjar Deixà obres per a orquestra, com les tres simfonies i diversos poemes simfònics Le rouet d’Omphale , 1871 Danse macabre , 1875, cinc concerts per a piano 1858-96,…

Comte de Sunderland Fou secretari d’estat de Carles II 1679-80 i formà part de l’oposició protestant contra Jaume II Quan aquest fou rei, passà al seu servei i es convertí al catolicisme 1688 Aviat canvià de bàndol, collaborà a l’adveniment de Guillem III i tornà al protestantisme

En la seva primera etapa sofrí la influència de CCorot i GCourbet Passeig dels castanyers a La Celle Saint-Cloud Musée d’Orsay Després treballà al bosc de Fontainebleau amb JBBazille, CMonet i ARenoir, que l’influí fortament i el portà vers l’impressionisme Fou el pintor dels paisatges de l’Illa de França, amb un impressionisme a mig camí entre el de Monet i Renoir, ple d’elegància i mesura La plaça d’Argenteuil 1872 i Inundació a Port-Marly 1876, ambdós al Musée d’Orsay Participà en les exposicions impressionistes dels anys 1874, 1876, 1877 i 1882, fou…

Fou fundador i director de l’observatori de Trappes Les seves investigacions mitjançant globus sonda el portaren al descobriment de l’estratosfera 1899 Publicà Les bases de la météorologie dynamique 1898-1907, en dos volums