Resultats de la cerca

Deixeble de Josep Planella, és un dels grans pintors de l’escenografia romàntica catalana S'especialitzà en decoracions de paisatges, que tenen un encís especial, amb ombres i clarors matisades Durant un cert temps es dedicà només a la pintura de cavallet Participà en les exposicions nacionals de belles arts de Madrid 1871, 1876 i 1878 Guanyà medalles en les dues darreres esmentades, a Girona 1878 i a Barcelona 1870 El 1911 li fou concedida una medalla d’or Les possibilitats de les grans dimensions de les teles escenogràfiques el temptaren a tornar a la pintura teatral, i del 1881 al 1888 féu…

Deixeble de Ramon Martí i Alsina a Llotja Tractà Gustave Courbet a París Els anys seixanta les seves obres foren rebutjades per massa avançades en les exposicions oficials barcelonines organitzades a la Llotja, i exposà sense èxit en les exposicions nacionals de Madrid del 1864, el 1867 i el 1871 Fugint de l’epidèmia que assolava Barcelona, anà a Olot el 1870, on es relacionà amb l’escola aglutinada per Joaquim Vayreda, que l’influí Signà auques i dibuixos amb el nom de Katúfol Exposà habitualment a la Sala Parés de Barcelona des de la seva fundació, el 1877, sala on reuní una…

Format a Chicago Anà becat a Mèxic 1950, on es relacionà amb Tamayo i exposà Aviat fou nomenat sotsdirector del museu de Denver Colorado, fins el 1954, que féu un viatge a Europa, i el 1956 s’establí a Galilea Mallorca Exposà a Barcelona, Madrid, Palma, Nova York, etc, i s’especialitzà en retrats de grans dimensions, en els quals se centra només en el cap del personatge, fet amb un ascètic realisme Victorio Macho, CJCela, Josep Pla, Menéndez Pidal, Azorín, Vicente Aleixandre, Miguel Delibes, Anna MMatute , etc També conreà el paisatge i la natura morta

Format a l’Ateneu Obrer, al Cercle Artístic de Sant Lluc —on fou deixeble de JLlimona— i a Llotja Residí a París des del 1906 hi exposà als salons i conreà un paisatgisme postimpressionista Església de Channevières , 1918 En retornar participà en les Exposicions d’Art de Barcelona dels anys 1919, 1920 i 1921 i es féu ressò de l’estètica noucentista en quadres de figura, com Repòs 1921

Fou professor de dibuix i pintura Dirigí El Barcelonés 1890 i publicà drames en castellà, sarsueles en català Les arts , De balcó a balcó , Lo ball de la Candelera , entre d’altres, algunes peces còmiques i el llibre Fàbules morals 1904 Fou regidor 1894 i tinent d’alcalde de l’ajuntament de Barcelona

Resident a Lleida els dies que a la seu triomfava la pintura gòtica lineal El 1305 Jaume II li encomanà de pintar i daurar el sepulcre del seu pare Pere el Gran, sebollit al monestir de Santes Creus, on es traslladà amb la seva família El 1307 rebé de part del rei quatre-cents sous pel seu treball Del 1308 al 1312 continuà la seva tasca al dit cenobi i realitzà també certs treballs al santuari de Paretdelgada la Selva del Camp 1313 Hom li atribueix també la pintura i decoració del panteó de Blanca de Nàpols

Estudià escultura a Llotja, i després a París, a l’École Impériale i a l’École de Beaux-Arts Pensionat a Madrid 1859, es decantà per la pintura Professor a l’escola de belles arts de Cadis 1864-66, el 1866 fou nomenat professor de l’Escuela Superior de Pintura de Madrid El 1867 l’Academia de San Fernando premià la seva pintura Mare de Déu de les Victòries , que el govern lliurà a l’església de Tetuan La pintura religiosa, d’un Romanticisme evolucionat, ocupà una gran part de la seva producciò També conreà els temes històrics, però els retrats són la seva obra més important per la penetració…

Es formà a Llotja i el 1901 anà, pensionat, a Madrid El 1903 exposà a la Sala Parés de Barcelona, on tornà a exposar el 1904 i el 1905, any en què illustrà Les tenebroses , de Rafael Nogueras i Oller, i anà a París Allà concorregué al Salon des Humoristes 1907, al Salon d’Automne i collaborà a Le Rire Malgrat residir a França —singularment a Bézu-Saint-Elois Normandia—, no es deslligà de Catalunya, on illustrà les cançons infantils de Narcisa Freixas 1906 i publicà el llibre Els dolços indrets de Catalunya 1910, amb texts de Joan Maragall i Francesc Sitjà Exposà a la Sala Reig 1909 i des del…

Habità a Càller i, en collaboració amb Joan Figuera, pintà el magnífic retaule de Sant Bernadí 1455 Museu de Càller, fita en la renovació pictòrica de Sardenya Contractà el 1463 el retaule de l’altar major de Sant Jaume de Perpinyà, on el 1470 contractà una important vidriera per a Sant Mateu

Deixeble de Borràs Abella i d’Enric Galwey Exposà individualment a Barcelona Galeries Laietanes, el 1933, Madrid Círculo de Bellas Artes, el 1934 i Manresa, ciutat on residí des del 1914 Pintà els murals de la basílica de Sant Joan del Laterà, a Roma Practicà diverses tècniques artístiques