Resultats de la cerca
Es mostren 32587 resultats
taro
Tubercles del taro
Corel
Alimentació
Tubercle del taro, aliment bàsic dels polinesis, els quals, després de torrar-lo o coure’l per destruir un glucòsid que conté, preparen el poi, massa pastosa amilàcia, de gust una mica àcid però agradable.
ànima
Tecnologia
Part interior dels contraxapats constituïda per una o més xapes de fusta que li donen consistència i que després són recobertes d’altres xapes de qualitat superior i més vistoses que formen les cares exteriors.
teleret
Bastigi postís que s’entapissa o es revesteix de balca a part i després s’ajusta al marc amb el galze que correspon, entre d’altres, al seient d’una cadira, d’un tamboret, etc.
gerra
Gerra amb suc de poma
© Corel
Arts decoratives
Atuell de terrissa cuita, de vidre o de metall, de boca ampla, la secció circular del qual va augmentant fins a una certa distància de la boca i després va disminuint fins a la base.
Serveix per a tenir-hi líquids, especialment oli o vi, fruita, confitura, etc
nidífug | nidífuga
Ornitologia
Dit de l’ocell que, molt poc després de sortir de l’ou, és capaç de seguir els pares (caminant, nedant o, de vegades, volant i tot) i d’aprendre a alimentar-se tot sol.
Hannover
Dinastia reial que regnà a Anglaterra (1714-1901) i als ducats de Brunsvic (1884-85 i 1913-18) i Lüneburg (1705-1866, 1913-18) i a l’electorat i després regne de Hannover (1692-1866).
Té l’origen en el duc Ernest August de Brunsvic-Calenberg, mort el 1698, que el 1658 es casà amb la princesa Sofia del Palatinat, hereva d’Anglaterra, i el 1692 rebé el títol d’elector de Hannover i tresorer de l’Imperi Ernest August I de Hannover Llur fill, l’elector Jordi I de Hannover mort el 1727, duc de Lüneburg, heretà el tron d’Anglaterra el 1714 Jordi I d'Anglaterra En morir sense fills 1837 el rei Guillem I de Hannover Guillem IV d’Anglaterra , per causa de la llei sàlica, Anglaterra passà a la seva neboda, la reina Victòria I, darrera representant de la dinastia en aquell país…
la Circumcisió
Circumcisió de Jesús —i imposició del seu nom— practicada vuit dies després de la nativitat, i que fins a la reforma del calendari del 1969 donava nom a la festa de l’1 de gener.
Hom la considera el signe de la radical pertinença de Jesús a la condició humana i al poble d’Israel
pentinella
Micologia
Bolet de la família de les amanitàcies, de 6 a 20 cm d’alt, de color gris o falb, de capell al principi campanulat i després aplanat, i de cama llarga, proveïda únicament de volva.
Es fa sobretot en boscs caducifolis És comestible, però és poc apreciat a causa del seu escarransiment
bossa
Bossa
Dr Mary Gillham Archive Project (CC BY 2.0)
Micologia
Fong basidiomicet, de la família de les clavariàcies, de carpòfor cilíndric al principi, i claviforme després, de superfície poc o molt arrugada longitudinalment, gris groguenc, de 10-12 cm d’alçada, revestit per l’himeni.
A l’interior, la carn és flonja i blanca, de gust amargós Viu als boscs de caducifolis, on pot ésser molt freqüent És comestible mediocre, quan és tendre
embrear
Transports
Pintar i revestir amb una capa de brea o quitrà en calent les juntures dels taulons del folre i les taules de la coberta, després de calafatar-les, per fer-les impermeables a l’aigua.