Resultats de la cerca

El 1628, absent el governador de Milà, Gonçal de Cardona-Fernández de Córdoba, que dirigia el setge de Casale Montferrato, hagué de fer cara al tumult ciutadà dit de Sant Martí 11 i 12 de novembre Aquests fets foren recollits a Historiarum patriae 1641-43, de Ripamonti, i Manzoni el féu un dels personatges d' I promessi sposi El 1632 fou nomenat ciutadà de Milà, cosa que palesa, juntament amb altres documents, l’estima en què fou tingut

Malgrat que la vila d’Albet és coneguda des del 914, el seu castell no és documentat fins al segle XII Fou donat per Ermengol VII a Bernat Sanç el 1159 No apareix més en la documentació Devia ser una fortificació força secundària, propera a l’església de Sant Martí d’Albet, que presideix aquest petit nucli de la vall de Castellbò El seu paper estratègic inicial seria el de protegir l’antic camí cap al Pallars

Franciscà, després de ser nomenat cronista provincial de l’orde, el 1743, continuà la història dels franciscans a Catalunya iniciada pel pare Jaume Coll La seva tasca culminà amb la Chrònica Seráfica de la Santa Provincia de Cataluña de la Regular Observancia de Nuestro Padre San Francisco , publicada a Barcelona l’any 1764 a la impremta del pares carmelitans descalços Modernament, se n’ha fet una edició facsímil Madrid 1987 amb un estudi introductori de J Martí

Fundat al maig del 1989, és un dels dotze primers clubs que es registrà a la Federació Catalana de Bitlles i Bowling Fou campió de la Lliga de Tarragona per equips en quatre ocasions 1998, 2003, 2006, 2008 i subcampió en tres ocasions 2000, 2005, 2009 Destacaren José María Martí, campió de Catalunya individual 2008, 2009 i, diverses vegades, millor jugador de la Lliga de Tarragona, i Joaquín Roé, primer classificat de la Lliga de Tarragona 1997, 1998

Reuní una important collecció de pintura realista, especialment d’autors catalans dels s XIX i XX, i que a la seva mort passà, per donació, a l’abadia de Montserrat S'hi troben algunes de les obres més conegudes de Fortuny El venedor de tapissos , Rusiñol Cafè de Montmartre , Casas Madeleine , Mir, Nonell i Gimeno La petita i el bon companyó També hi són representats Picasso, Joaquim Vayreda, Martí i Alsina, Sunyer, Anglada i Camarasa, etc

Segon marquès de Benavent Fill de Martí de Sabater i Agullana Durant la guerra de Successió residí a Barcelona, però en iniciar-se el setge de 1713-14 fugí a Mataró i es passà al bàndol filipista El duc de Berwick el nomenà cap de la junta provisional administradora del municipi barceloní, i el 1718, en constituir-se l’ajuntament de Barcelona, en fou un dels vint-i-quatre regidors També fou regidor perpetu de Lleida

El 1868 s’uní als rebels cubans i assolí el comandament militar de les províncies d’Oriente i Camagüey El 1878 s’exilià, però continuà lluitant per la independència de Cuba amb José Martí Elegit cap de les forces insurgents el 1895, dirigí la lluita durant la guerra de 1895-98 i ocupà l’Havana 1899 Fou destituït en negar-se a collaborar amb els nord-americans, però aprovà la candidatura de Tomás Estrada Palma 1901

El 1393 anà a Sicília amb l’expedició del comte de Mòdica Durant l’interregne obert per la mort de Martí l’Humà 1410 lluità per pacificar l’illa de Sardenya i fou recompensat amb 1 500 florins d’or Fou governador de Càller i Gallura i, més tard, virrei de Sardenya El 1423 lluità, a les ordres de l’almirall Joan Ramon Folc de Cardona, en el setge de Marsella, on es destacà pel seu esperit d’iniciativa

Fou catedràtic de jurisprudència a Barcelona i a Salamanca Elegit diputat a corts per Girona 1840, fou nomenat ministre interí de governació per la Junta Central de Barcelona 1843 Es retirà de la política el 1845 i residí en una casa, que es féu construir a Sant Martí de Provençals, origen del barri del Poble Nou Fou redactor d’"El Constitucional”, de Madrid, i escriví un Alegato en defensa de la constitución de los hereus y pubillas en Barcelona

Marquès de Vilafranca de Sant Martí, després dit de Casa Desbrull Cavaller de l’orde de Sant Joan de Jerusalem i secretari del gran mestre, el qual acompanyà per Europa Fou un dels fundadors de la Societat Econòmica Mallorquina d’Amics del País 1778 protector de l’escola de matemàtiques i professor de matemàtiques al collegi de cadets traslladat a Mallorca amb motiu de la guerra contra Napoleó En 1812-14 fou cap polític de la província