Resultats de la cerca
Es mostren 2296 resultats
monestir d’Escarp

Monestir de Santa Maria d’Escarp (Massalcoreig)
© Fototeca.cat
Monestir
Monestir cistercenc (Santa Maria d’Escarp), filial de Cîteaux, a la dreta del Segre, prop de la confluència amb el Cinca, a l’actual municipi de Massalcoreig (Segrià).
Fou fundat el 1213 per Arnau II, abat de Cîteaux, a instàncies de Pere I de Catalunya-Aragó Aviat esdevingué una important abadia i als segles XII i XIV els seus abats tingueren una gran activitat dins l’orde i intervingueren en el pas de Lavaix a l’orde cistercenc Però a partir del segle XV fou encomanat normalment a monjos de Poblet, alguns dels quals prengueren el títol abacial i altres només el de prior administrador, atès l’escàs nombre de comunitaris d’Escarp Després d’un cert redreçament dels segles XVI al XVIII hom reedificà l’església aquest darrer segle, s’extingí amb l’…
Malpartit
Poble
Poble i enclavament (16,34 km2) del municipi de Torrefarrera (Segrià), situat al NW del sector principal, entre els termes de Rosselló, Alpicat, Lleida, Almacelles i Alguaire.
L’església parroquial la Trinitat depèn de la de Vilanova d’Alpicat
les Pardinyes
Partida
Partida de l’horta de Lleida (Segrià), dividida entre les Pardinyes Altes (on hi havia la parròquia de Sant Gili) i les Pardinyes Baixes, situada al N del Sas.
Butsènit
Santuari
Santuari (la Mare de Déu de Butsènit) del municipi de Lleida (Segrià), al sud-oest de la ciutat, a la dreta del Segre (a la partida de Rufea Sobirana).
Era una antiga torre-granja, transformada ja el 1347 en santuari El 1592 hi fou traslladada la cartoixa d’Araceli, fins aleshores establerta a l’antic monestir de canonges regulars de Sant Ruf del mateix terme de la ciutat Una barca travessa el Segre en aquest indret
serra de Carrassumada
Serra
Serra que s’estèn dins el municipi de Torres de Segre (Segrià), al NE del pantà d’Utxesa, i que té al tossal de Carrassumada la seva màxima elevació.
séquia del Cap
Agronomia
Construcció i obres públiques
Séquia del sector NW del municipi d’Alcarràs (Segrià) a l’esquerra del canal d’Aragó i Catalunya, d’on pren l’aigua a tocar del pantà del Puça.
A la zona de l’indret de lo Xut, es bifurca cap al reguer del Cap, mentre que la séquia principal es dirigeix cap al pantà de l’Arròs, on desguassa
la Granadella

Aspecte del poble de Granadella (Garrigues)
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de les Garrigues.
Situació i presentació L’extens terme municipal de la Granadella, de 88,70 km 2 , és al sector sud-occidental de la comarca, en contacte amb el Segrià i la Ribera d’Ebre, a la part més alta de la plataforma garriguenca, les Garrigues Altes, en un terreny accidentat per pendents suaus i rocosos on alternen el bosc i la brolla amb els ametllers i les oliveres, i també amb riguencs de Bovera, a migdia Bellaguarda al SE, i els dels Torms, el Soleràs i Granyena de les Garrigues al NE amb els segrianencs de Torrebesses i Llardecans al NW i W i amb Flix al S, de la Ribera d’Ebre La vila…
riu Corb

El riu Corb, al seu pas pel sector de Vallfogona de Riucorb
© Fototeca.cat
Riu
Afluent de la riba esquerra del Segre, amb el qual s’uneix aigua avall de Vilanova de la Barca (Segrià), davant la confluència d’aquell riu amb la Noguera Ribagorçana.
Neix a 762 m alt, a la font de Rauric, dins el municipi de Llorac Conca de Barberà, a l’extrem sud-oriental dels altiplans de la Segarra Travessa el sector meridional de la Segarra estricta a Vallfogona de Riucorb i penetra a l’Urgell per Guimerà i, sense deixar la direcció E-W, que duu des de Llorac, on forma un ampli solc rectilini revestit d’alluvions i enfonsat de 60 a 80 m, continua per Ciutadilla, Nalec, Rocafort de Vallbona, el Vilet, Sant Martí de Maldà i Maldà fins a Belianes, on canvia de direcció i continua vers el nord, a l’àrida plana urgellenca, i es perd entre les vinyes, els…
barranc de Burgebut
Barranc
Afluent del Segre per l’esquerra dins el terme d’Aitona (Segrià); en travessar el canal de la Canadenca la seva aigua és recollida en el petit pantà de Burgebut
.
mas de Noguers
Masia
Masia i antiga quadra del municipi de Maials (Segrià), al S del municipi, a la vall de Noguers, tributària, a través de la vall de Sant Joan, de l’Ebre.
El terme és esmentat ja al s XIV