Resultats de la cerca

Partidari del blanquisme, participà en la Comuna de París i hagué d’exiliar-se fins el 1880 Elegit diputat 1893-1915, encapçalà la facció blanquista del parlament fins a la unificació socialista 1905 Membre de la Segona Internacional, defensà la postura de Jaurès, amb qui collaborà a L’Humanité

Fou professor d’embriologia comparada al Collège de France Descobrí els cromosomes politènics a les cèllules de les glàndules salivals de les larves de Chironomus

Fill del pintor Jules Lefebvre 1805-1882, estudià dret abans de dedicar-se a la música Al Conservatori de París estudià amb A Thomas i el 1870 guanyà el Premi de Roma amb la seva cantata Le jugement de Dieu Tornà a París el 1873 després de viatjar per Grècia i l’Orient El 1884 i el 1891 guanyà el Premi Chartier per a composicions instrumentals de cambra Com a compositor cultivà els gèneres més diversos, des de la cançó fins a la música instrumental, l’òpera Djelma , 1894 i l’oratori Judith , 1877 El 1893 succeí a BB Godard com a professor de música de cambra al Conservatori de París…

Es formà al Conservatori de Brusselles, on estudià violoncel, harmonia i música de cambra Posteriorment fou alumne de violoncel de Gaspar Cassadó, i a Ginebra estudià direcció d’orquestra amb Josef Krips Debutà com a director el 1951 i durant gran part de la seva carrera exercí de director convidat, tret de dos períodes com a titular de l’Orquestra Simfònica de Saint Louis 1958-62 i de l’Òpera de Montecarlo 1965-69 Actuà en el Festival de Salzburg, realitzà gires amb l’Orquestra del Mozarteum, i a partir del 1974 fou director convidat permanent de l’Orquestra Simfònica Nacional de Mèxic

Pioner i fundador de l’espeleologia moderna, fou l’iniciador de l’exploració científica de les cavitats subterrànies El 1901 explorà, en qualitat de delegat del Centre Excursionista de Catalunya a París, la cova del Salnitre, a Collbató, i la Fou de Bor Cerdanya, acompanyat per socis de l’entitat, un dels quals era Norbert Font Sagué

Estudià especialment la llengua i la literatura gascones, collaborà a la “Revue critique d’histoire et de littérature”, i publicà Éléments de linguistique romane 1910 i Précis historique de phonétique française 1921

Ha publicat nombrosos estudis, principalment del s XVIII francès Cal destacar-ne una Histoire de la ville de Perpignan 1866

El seu recull Les amours jaunes 1873 passà desapercebut, però fou revalorat posteriorment com a obra d’un poeta “maleït” Decadentista i presimbolista, fou també precursor de l’avantguardisme

El 1915 fou nomenat director de l’oficina de pesos i de mesures de Sèvres Féu estudis sobre el termòmetre de mercuri, que codificà, i descobrí els aliatges invar i elinvar El 1920 fou distingit amb el premi Nobel de física

Recorregué els Alps, els Pirineus i el Caucas Visità Mallorca 1895 i 1901, i explorà les coves del Drac fou el primer que travessà el llac que duu el seu nom i altres cavitats