Resultats de la cerca

Concorregué a les eleccions legislatives de 1993 i a les europees de 1994 dins les llistes del Partido Socialista de los Trabajadores La Verdad Socialista PSTLVS Al desembre de 1994 tots dos grups es fusionaren i crearen el Partido Revolucionario de los Trabajadores Dirigents Josep Lluís del Alcázar, Antònia Verdaguer i Guillermina Silva Edità Boletín Político , i després, amb el PST LVS, el Boletín Especial

Concorregué a les eleccions legislatives de 1993 9356 vots en coalició amb el Grupo por la Construcción de un Partido Obrero Revolucionario por la IV Internacional GPOR , procedent del Partido Obrero Socialista Internacionalista Antònia Mercader i Teresa de Vera El 1994 les dues organitzacions es fusionaren i crearen el Partido Revolucionario de los Trabajadores El dirigí Esther del Alcázar Edità La Verdad Socialista - Boletín Especial 1993-1994 i La Verdad Socialista-Boletín Político 1994

A la primera meitat dels anys trenta del segle XX destacà en el Sabadell i el Sant Andreu Ocupava la demarcació de mig ala El 6 de juny de 1931 actuà amb Catalunya en un partit contra el CE Europa celebrat al camp del Guinardó, en l’homenatge a l’europeista Antonio Alcázar La selecció s’imposà per 3-2 i el partit, curiosament, fou arbitrat pel jugador barcelonista Josep Samitier, que estava lesionat

S'establí a Sevilla ~1498, i allí incorporà una nova fórmula a la tècnica tradicional de la rajoleria, en utilitzar la decoració pintada segons el procediment i el model toscans, la qual cosa significà el triomf del Renaixement en la producció ceràmica andalusa Féu, entre altres obres, el frontal d’altar i el Retaule de la Visitació a la capella de l’Alcázar i la portalada de l’església de Santa Paula

A Granada féu els relleus de la portada de la sala capitular de la catedral, el grup de Santa Anna, la Mare de Déu i l’Infant, també a la catedral, i part del Retablo de Ojijares Metropolitan Museum, Nova York A Sevilla intervingué en els relleus de l’avantsala capitular de la catedral, i és autor també del Juli Cèsar i l' Hèracles de l’Alameda, i del disseny de la Fuente de Mercurio de l’Alcázar

Creada com a extensió de la Congregació Mariana, en fou el primer president Antoni Llonch En aquells primers anys, Folch i Torres hi fou l’autor més representat —especialment els seus Pastorets — i hom creà un premi que porta el seu nom i que s’atorga anualment des del 1951 Ocupà el Teatre Alcázar fins el 1956, que inaugurà amb la collaboració econòmica de 650 persones un local propi 1365 localitats, que el 1972 esdevingué municipal L’any 2022 fou guardonada amb la Creu de Sant Jordi

Fou fundada el 1920 en ésser transformada l’empresa barcelonina Societat Roviralta i Companyia Fabrica productes de fibrociment a Cerdanyola del Vallès, Getafe, Sevilla, Valladolid i Alcázar de San Juan, plàstics a Getafe i Cerdanyola, i formigó a Getafe L’any 2001 el grup consolidat amb filials tingué un volum de vendes de 1 120 milions d’euros, i la seva activitat s’orientava vers la internacionalització, amb presència sobretot a Europa i el Brasil L’empresa està vinculada al grup financer March El domicili social és a Madrid

Malgrat haver-se iniciat amb l’obra de tipus cortesà The Araygnement of Paris ‘El judici de París’, 1580, aportà una nova visió a l’escena en el regnat d’Elisabet I Fou poeta àgil i tingué un concepte clar de la literatura com a art, encara que les seves obres no arribin a crear una veritable peça dramàtica, com a Edward I 1593, The Battle of Alcazar ‘La batalla de l’alcàsser’, 1594 o, en la més coneguda, The Old Wives’ Tale ‘El conte de velles’, 1595

Com a fresquista intervingué en la decoració de l’antic Alcázar de Madrid i, amb J Carreño, a la catedral de Toledo Féu també l’escenografia del Teatro del Buen Retiro Els seus quadres, d’un barroquisme fogós, recorden en alguns aspectes la manera de J Valdés Leal Presentació de la Mare de Déu coll March, Palma , Acte de fe, Anunciació ambdós al Museo del Prado, Mare de Déu amb l’Infant, sant Felip i sant Francesc convent dels caputxins d’El Pardo i Alliberament de Santa Leocàdia església de San Jerónimo, Madrid

El 1881 fou creada la societat Material per a Ferrocarrils i Construccions SA, productora de material ferroviari i productes siderúrgics que, el 1947, en fusionar-se amb Construccions Devis, de València, prengué el nom actual Les seves installacions actuals són al barri barceloní del Poblenou, a València i Alcázar de San Juan Castella-la Manxa i produeix laminats, automotors, vagons de ferrocarril, ballestes, construccions metàlliques i escales mecàniques, amb una forta activitat exportadora Pertany al grup del Banc Central La xifra de vendes assolí 10 452 milions de pessetes el 1985 i donava…