Resultats de la cerca

Fou anomenada també govern, partit o corregiment de Dénia Al nord, comprenia la meitat meridional de la Safor amb Gandia i, al sud, la Marina fins a Altea i Finestrat Fou suprimida el 1833

Extrem dret format al BM Granollers, debutà en la màxima categoria amb aquest equip la temporada 1995-96 i guanyà la Copa EHF 1996 Després continuà la seva trajectòria a l’Altea Formà part de la selecció espanyola júnior i de l’absoluta catalana

Pivot Formà part del Club Balonmano Granollers 1990-98, amb el qual guanyà dues Copes EHF 1995, 1996 Posteriorment recalà a l’Altea 2000, 2001, 2002 i finalitzà la seva trajectòria al Pozoblanco 2002-08, de la divisió de plata estatal Fou internacional júnior en 18 ocasions i absolut 24 vegades

Extrem que milità al FC Barcelona 1982-85, equip amb el qual guanyà dues Recopes d’Europa 1984, 1985 i tres Copes del Rei consecutives 1983, 1984, 1985 Després prosseguí la seva carrera professional al Tecnisan d’Alacant i al Teka de Cantàbria Jugà 228 partits amb la selecció espanyola Com a entrenador, dirigí l’Altea i el Portland San Antonio

Del 1906 al 1922 fou arxiver a València Publicà Don Luis de Salazar y Castro, príncipe de los genealogistas españoles 1908, Monografía histórica de la villa de Altea 1911, Ensayo bibliográfico de Tirant lo Blanch 1913, l’important Catálogo de los manuscritos existentes en la Universidad Literaria de Valencia 1913 i Les tragèdies de Sèneca 1914, en la traducció d’Antoni de Vilaragut

A sis anys es traslladà a Alacant des d’on, becat per la diputació provincial d’Alacant, ingressà a l’Escuela de Bellas Artes de San Fernando de Madrid el 1941 Completà els seus estudis a Suïssa i França Fou director de l’Escola Professional de Belles Arts d’Alacant 1949-60 El 1960 se n'anà a Itàlia becat per la Fundació March De la seva producció destaquen els paisatges d’Oriola, Monòver i Altea

El 1704 participà en la conspiració austriacista de Barcelona en fracassar, es refugià en la flota anglesa, amb la qual collaborà en la conquesta de Gibraltar, i el 1705 en l’expedició naval que posà els Països Catalans en mans del rei arxiduc Carles III fou un dels emissaris enviats en nom d’aquest a Altea Marina Baixa i a Calella Maresme Defensà Barcelona durant els setges del 1706 i de 1713-14 morí en la defensa del baluard de Santa Clara

Tenen fulles simples, sovint lobulades, flors regulars, hermafrodites, pentàmeres, d’ovari súper i proveïdes de calicle, i fruits en esquizocarp o en càpsula loculicida Malvàcies més destacades Abutilon sp abútilon Alcea rosea malva reial , malva doble Althaea cannabina malví pelut Althaea officinalis malví , altea Cavanillesia arborea cavanillèsia Gossypium sp cotoner Hibiscus sp hibisc Hibiscus rosa-sinensis hibisc de la Xina Hibiscus syriacus hibisc de Síria Lavatera sp vauma Lavatera arborea malva gran , malvera Lavatera olbia òlbia Malva sp malva , malvera Malva alcea alcea…

Heretà de la seva mare la vall de Seta, Alcoi, Calp, Altea i altres llocs 1325 algunes de les possessions li foren disputades per Bernat de Sarrià Es casà amb Bartolomeo da Capua, protonotari i mestre racional de Sicília, i, en segones noces, amb Nicolas de Joinville , comte de Terranova Pere III els vengué en franc alou el castell i la vila de Guadalest 1343 Testà a València el 1341, amb un codicil el 1345, i deixà hereu el seu marit Té la sepultura a Santes Creus Nicolas, vidu, es casà novament, i per això l’heretat passà al rei