Resultats de la cerca
Es mostren 69 resultats
Onies III
Judaisme
Gran sacerdot dels jueus (185-173), fill de Simó II.
Durant el seu pontificat, Seleuc IV Filopàtor de Síria envià el seu ministre Heliodor a Jerusalem per confiscar els béns del Temple El fracàs de la missió és descrit per la Bíblia amb trets llegendaris Acusat per l’inspector del Temple, hagué d’abdicar en el seu germà Jàson, hellenòfil Morí assassinat per Andrònic, governador d’Antioquia
Ramon Alquer
Història
Cavaller.
Militava a la companyia de Roger de Flor, amb el qual entrà a Andrinòpolis Assassinat el capitost i iniciada la persecució i la matança dels qui l’havien acompanyat 1305, es refugià en un campanar amb dos companys Hi resistiren tots els atacs, fins que el coemperador Miquel, fill de l’emperador Andrònic II, els atorgà salconduit
Aleix I de Trebisonda
Història
Emperador Comnè de Trebisonda (1204-22), dit el Gran.
Net d’Andrònic I, emperador de Bizanci, i fill del sebastocràtor Manuel Després de la presa de Constantinoble pels llatins, fundà, protegit per la seva tia materna Tamar, reina de Geòrgia, l’imperi de Trebisonda Lluità contra els llatins de l’Àsia Menor, els bizantins de Nicea i els turcs del soldanat de Rum, la sobirania del qual hagué de reconèixer 1214
Joan VII Paleòleg
Història
Emperador bizantí (1399-1402).
Fill d’Andrònic IV i net de Joan V Paleòleg, el 1390 intentà d’enderrocar aquest amb l’ajut del soldà turc Baiazet I, però fou derrocat pel seu oncle Manuel II Tanmateix, en anar-se’n aquest a Europa per demanar ajut contra els turcs 1399, ocupà el tron La desfeta de Baiazet a Ancira el 1402 provocà la seva caiguda
Nicèfor Gregoràs
Filosofia
Historiografia
Humanista i historiador bizantí.
Protegit per Andrònic II, professà a Constantinoble Lluità contra l' hesicasme fins que, regnant Joan Cantacuzè, fou condemnat pel sínode del 1351 Es retirà al seu monestir de Khóra, i escriví l’'Ελληνική Ἰστορία ‘Història grega’ que va des de l’ocupació llatina 1204 fins el 1359 També deixà un epistolari important, opuscles gramaticals i retòrics, hagiografies i molts altres treballs
megaduc
Història
Cap suprem de la flota de guerra de l’imperi Bizantí.
El títol —que apareix vers el s XI, amb els emperadors Comnè— arribà a constituir la quarta jerarquia de l’imperi L’emperador Andrònic Paleòleg atorgà aquesta dignitat a Roger de Flor, comandant de la Companyia Catalana, el 1303, i posteriorment a Berenguer d’Entença 1305, després d’haver estat investit com a cèsar Roger de Flor Mort Berenguer, fou nomenat megaduc Ximenes d’Arenós 1307
Esteve Uroš III de Sèrbia
Història
Rei de Sèrbia (1321-31).
Fill illegítim d’ Esteve Uroš II , amb l’ajut del clergat aconseguí la corona 1321 després d’enfrontar-se als altres pretendents Perdé Zakhlumia 1322 i ajudà l’emperador bizantí Andrònic II En derrotar els búlgars a Velbužd 1330 convertí Sèrbia en la primera potència balcànica no obstant això, cedí Bulgària a la seva germana, Anna, com a regent 1331 Fou destronat per la noblesa i morí assassinat
Isaac II Àngel
Història
Emperador bizantí (1185-95 i 1203-04).
Succeí Andrònic I Comnè i instaurà la dinastia dels Àngel Menà una política desastrosa, bé que obtingué alguns èxits en la campanya contra els búlgars 1186-87, 1188 s’alià amb Saladí i s’oposà al pas de la croada de Frederic Barba-roja, però finalment hagué de cedir 1190 Deposat el 1195 pel seu germà Aleix III Comnè , recobrà més tard el tron, que hagué de compartir amb el seu fill Aleix IV Àngel
Geórgios Paquimeres
Historiografia
Historiador bizantí.
Visqué a la cort bizantina, on ocupà altes dignitats civils i eclesiàstiques Contrari a la unió amb l’Església Catòlica, escriví la monumental ‘Ρωμαïκἡ ‘Ιστορία ‘Història Bizantina’, en tretze llibres, dedicada al regnat de Miquel VIII Paleòleg i part del d’Andrònic II 1255-1308 Considerada com la continuació de la de Geórgios Akropolita, hi narra una part de l’expedició dels catalans Hom n'ha destacat els contrastos amb la Crònica de Muntaner
expedició dels almogàvers a Orient

Expedició dels almogàvers a Orient
© Fototeca.cat
Història
Expedició duta a terme per la companyia comandada per Roger de Flor, en la qual el gros de les forces era constituït per almogàvers.
Signada la pau de Caltabellota 1302, Roger de Flor obtingué autorització de Frederic II de Sicília per a oferir-se al servei de l’emperador de Bizanci, Andrònic II Acceptades per aquest les condicions exigides —casament de Roger de Flor amb la seva neboda, filla del tsar de Bulgària, i concessió del títol de megaduc, paga cada quatre mesos— fou organitzada l’expedició, que Frederic II contribuí a abastar Sota el comandament de Roger de Flor, formaren Corberan d'Alet i Ferran d'Aunés , Ramon Muntaner cronista de l’expedició i Ferran Eiximenis d'Arenós Bernat de Rocafort i…