Resultats de la cerca
Es mostren 192 resultats
Guerau Ferrer
Arts decoratives
Argenter.
Féu el seu joiell de passantia el 1508 El 1513 acabà una custòdia per a la seu de Lleida És autor de la creu dita de Torroella 1515, de la seu de Barcelona
Aureli Bisbe i Latorre
Arts decoratives
Argenter.
Format a l’obrador del seu pare i a l’Escola Massana Fou un dels fundadors de l’equip La Cantonada 1960, que el 1963 es feu càrrec d’ Ars Sacra El 1972 creà l’estudi de disseny A Bisbe Tinguéé oberta botiga a Barcelona, a l’edifici de la Pedrera Exposà a Segòvia, Madrid, Nova York i, periòdicament, a Munic Entre les seves obres sobresurten les ensenyes de l’abat Aureli M Escarré i les realitzades per a l’ajuntament de Barcelona
Bartomeu
Arts decoratives
Argenter.
Entre el 1320 i el 1325 féu diverses obres per a la catedral de Girona Intervingué en l’execució del retaule d’argent de l’altar major són seus els dos cossos centrals, acabat el 1325
Antoni Vallès
Arts decoratives
Argenter.
Actiu a Vic Segons les fonts documentals la seva producció es concretà en la realització d’una sèrie de creus processionals per a les parròquies del bisbat de Vic la de Sant Feliu de Torelló 1574, Sant Martí de Sentfores 1583, Santa Maria de l’Estany 1584, Santa Coloma Sasserra 1586 totes elles es mantenen dins els esquemes flordelisats de l’argenteria gòtica catalana
Enric Valdenci
Arts decoratives
Argenter.
Féu, amb Josep Figuerola, la imatge de la Concepció per a la collegiata de Santa Maria de Manresa 1676 i, amb Bonaventura Fornaguera, una imatge similar per a la catedral de Girona 1680
Antoni Coll
Arts decoratives
Argenter.
Juntament amb el seu fill Joan Coll realitzà 1507, seguint el disseny de Pere Joan Palau, la creu d’or, esmalts i perles, d’estil gòtic florit, de la seu de Girona, contractada el 1503
Pere Dies
Arts decoratives
Argenter.
Membre, segurament, d’una família d’argenters documentada a València, treballà per a Calixt III a Roma féu, en collaboració amb Antoni Peres de les Celles, l’espasa i la rosa d’or amb què el papa obsequià Carles VII de França, una tiara, una espasa i una cadena d’or per a Calixt III, i el muntant que el papa envià a Enric IV de Castella el 1458 conservat a la Real Armería de Madrid A la mort del papa 1458 s’establí a Toledo, on entrà als obradors de la seu Hom li ha atribuït un paper important en la introducció del nou art renaixentista a Castella a través de l’arquitecte Enrique Egas Sembla…
Lluís Cucurella
Arts decoratives
Argenter.
És autor d’una creu d’argent, conservada al museu de Vic, i, possiblement, de la creu del Vilar, de Castellbell 1599, prototip de les creus del segle XVII
Miquel Planes
Arts decoratives
Mestre argenter.
Realitzà la seva prova de passantia dins el gremi barceloní en 1500-30, presentant una mostra per a collar o cadena, amb disseny vegetal entrellaçat que emmarca una gerra decorativa del renaixement El 1518 obrà dos gerros i dues tasses per a la vaixella d’argent que la ciutat regalà a Carles V Les referències documentals el fan també autor de la creu de la capella de Tots els Sants de la seu de Manresa 1528
Joan Perutxena
Santa Eulàlia , estàtua d’argent de Joan Perutxena
© Fototeca.cat
Arts decoratives
Mestre argenter.
Realitzà la seva passantia dins el gremi barceloní 1619, amb un aiguamans d’estil germànic El consell municipal de Barcelona li encarregà una imatge processional de Santa Eulàlia per a la seu 1644