Resultats de la cerca
Es mostren 171 resultats
Un lloc entre els morts
Literatura catalana
Novel·la de Maria Aurèlia Capmany, publicada el 1967.
Desenvolupament enciclopèdic La novella, presentada com una biografia, narra la identitat paradoxal d’un individu que, escindit entre els s XVIII i XIX, pateix la tensió de no trobar-se emplaçat en el temps que li toca viure i això farà que només pugui recuperar la seva identitat escindida mitjançant la memòria i el record La novella s’inicia amb un pròleg —que forma part de la ficció novellesca—, que respon a la finalitat d’esdevenir una mena de síntesi de l’obra i, alhora, ser-ne clau de lectura Els capítols següents reconstrueixen la vida del protagonista biografiat, el poeta Jeroni…
Marc Aureli Probe
Història
Emperador romà.
Mentre assumia un alt càrrec militar de l’Orient, les legions el nomenaren emperador 276 Tot seguit, venjà la mort d’Aurelià i de Tàcit, alliberà dels gots l’Àsia Menor i derrotà els germànics Defensà les fronteres de l’Imperi i mantingué un equilibri just entre la seva autoritat i la del senat Afavorí la viticultura, reorganitzà el sistema d’irrigacions d’Egipte i, a Roma, completà el clos de muralles iniciat per Aurelià Els soldats l’occiren quan preparava una gran expedició contra Pèrsia
Vida de familia
Cinematografia
Pel·lícula del 1963-1964; ficció de 90 min., dirigida per Josep Lluís Font i Martí.
Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Ediciones Cinematográficas Argemí - Eca Films Josep Maria Argemí, Barcelona ARGUMENT I GUIÓ JLFont, Enric Ortenbach, Arnau Olivar FOTOGRAFIA Juan Jurado blanc i negre i color, normal AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Domènec Bronchalo, Jordi Palà, Alberto de Jesús MUNTATGE Santiago GSalichs MÚSICA Xavier Montsalvatge SO José Mancebo INTERPRETACIÓ Ana María Noé Aurelia, Montserrat Carulla Rosa María, Fernando Guillén Luis, Luis Induni l’advocat d’Aurelia, Carlos Mendy Eduardo, Antonio Casas Carlos, José María Ovies Jorge, Maria Aurèlia Capmany María, l’esposa de Juan,…
Creació de l’Escola d’Art Dramàtic Adrià Gual
Ricard Salvat i Maria Aurèlia Capmany creen l’Escola d’Art Dramàtic Adrià Gual
Marc Claudi Tàcit
Història
Emperador romà (275-276).
Elegit pel senat per succeir LD Aurelià 275, desféu els hèruls i els gots al Pont Morí assassinat, traït per les pròpies tropes
Grup d’Independents pel Socialisme
Partit polític
Col·lectiu fundat al maig de 1976 que defensà el socialisme i l’autodeterminació.
Els líders foren Alexandre Cirici, M Aurèlia Capmany, Francesc Sabater i Jordi Llimona Al novembre de 1976 s’integrà en el Partit Socialista de Catalunya Congrés
Gai Pius Esuvi Tètric
Història
Últim emperador romà de la Gàl·lia (268-273).
Essent senador i praeses d’Aquitània, fou escollit per tal de succeir Victorí 268 Sobirà pacífic, no pogué dominar les tropes Aurelià el féu presoner als Camps Catalàunics 273 Li fou restituïda la dignitat de senador i sortí nomenat corrector de la Lucània
endomixi
Biologia
Procés observat en alguns individus unicel·lulars que comença amb la desaparició del macronucli i la divisió dels dos micronuclis en vuit, sis dels quals degeneren.
Després l’ésser unicellular ha estat ben observat a Paramecium aurelia es divideix en dos, cadascun dels quals amb un micronucli aquest es divideix en quatre parts, que originen dos macronuclis i dos micronuclis Es produeix una altra divisió que dóna lloc a dos individus, cadascun amb un macronucli i dos micronuclis
Claudi II
Història
Emperador romà (268-270).
Fou elegit pels conjurats que, a Milà, donaren mort al seu antecessor Galliè Guanyà el sobrenom d' el Gòtic per la gran victòria que aconseguí a Niš anihilant una irrupció de gots Durant un segle el poder d’aquest poble restà atenuat, la qual cosa permeté una relativa reorganització imperial Morí víctima de la pesta i el succeí Aurelià
Cassi Longí
Filosofia
Retòrica
Rètor i filòsof.
Ensenyà a Atenes, i a Palmira fou el principal conseller de la reina Zenòbia Acusat d’haver escrit una carta on la reina es negava a rendir-se, fou executat quan la ciutat sucumbí a l’emperador Aurelià Els seus treballs retòrics i crítics foren molt apreciats La tradició medieval li atribuí, sense gaire fonament, el tractat Del sublim Pseudo-Longí