Resultats de la cerca

L’església parroquial de Sant Esteve conserva elements de la construcció romànica del s XII consagrada el 1119, com l’absis i alguns capitells, però la major part és posterior als terratrèmols del s XV Possiblement estigué emmurallat El lloc és esmentat ja el 904 fou conegut inicialment per Sant Esteve de Saüll, i fou un dels nuclis importants del vescomtat de Bas i als segles XII i XIII fou centre d’una batllia Formà municipi independent fins el 1968, que fou unit als de Joanetes, la Pinya i Sant Privat d’en Bas Dins l’antic terme s’aixecava l’antic castell dels…

Vida i obra Fill de Ramon Duran i Obiols Es formà als jesuïtes de Madrid i a Barcelona Estudià a la Facultat de Jurisprudència de la Universitat de Barcelona 1840-45 També obtingué el grau de batxiller en filosofia 1849, i es doctorà a Barcelona, en dret civil i canònic el 1852 El 1859 es llicencià en dret administratiu Deixeble de Ramon Martí d’Eixalà, de Reynals i Rabassa i de Permanyer i Tuyets, fou considerat per Prat de la Riba l’inspirador de l’escola jurídica catalana Professor de la Universitat de Barcelona des del 1850, exercí com a catedràtic de dret mercantil i penal des del 1862…

D’una amplada mitjana d’1 km i una longitud aproximada de 6 km, la seva altura mitjana és de 450 m és limitada al nord pel pla d’Olot, a l’oest i al sud pels cingles del Puigsacalm i de la serra de Sant Miquel, i a l’est pels darrers contraforts de la serra del Corb Es tracta d’una fossa tectònica encaixada per un sistema complex de falles, les més visibles de les quals són situades a l’oest amb una direcció NNW-SSE, i mostren la clara diferenciació morfològica entre la plana i la zona muntanyosa del Puigsacalm A l’inici del Quaternari fou ocupada per un llac format per la…

Director del laboratori marí del CSIC de Blanes 1949-62, també dirigí l’Institut d’Investigacions Pesqueres de Barcelona 1983-87 Fou membre agregat de l’Institut d’Estudis Catalans 1978 i de l’Acadèmia de Ciències i Arts de Catalunya 1990 i membre del Centre General de Pesca Marítima de l’Organització de les Nacions Unides per a l’Agricultura i l’Alimentació i del Scientific Advisory Council de l’International Commission for the Southeast Atlantic Fisheries Presidí la Societat Catalana de Biologia 1975-79 i el Centre Nacional d’Investigacions Pesqueres 1979-83 Collaborà en el disseny i l’…

Esmentat ja a mitjan s XI, fou l’origen de la casa vescomtal de Bas i centre dels seus dominis En resten escassos vestigis en canvi, se'n conserva l’església com a santuari Sant Miquel de Castelló

L’altiplà és limitat, al nord, per l’acinglerada serra de Llancers, que el separa de la vall de Joanetes i, per l’est, pels cingles de Falgars , que dominen la plana d’en Bas L’església parroquial de Sant Pere, romànica, fou restaurada al s XVI Formà part de l’antic terme de Joanetes

Succeí el seu pare, el vescomte Udalard II de Besalú 1123, i fou el primer a abandonar aquesta intitulació i substituir-la per la de vescomte de Bas Morí jove i sense fills, per la qual cosa el vescomtat passà a la seva bestia Beatriu, muller de Ponç I de Cervera

Exercí de notari i de secretari reial, i fou secretari de la Societat Econòmica Mallorquina d’Amics del País Fou el primer president del Collegi de Notaris de les Balears 1867-85 Deixà més d’un centenar de protocols 1841-92, fonamentals per a l’estudi de Mallorca a la segona meitat del s XIX Entre la seva bibliografia cal destacar Cereales 1851, Reyes de Mallorca 1852, Observaciones sobre la reforma del notariado 1853 i 1859 i La isla de Cabrera Consideraciones sobre su explotación 1881

Dels seus obradors d’Igualada eixiren nombroses publicacions, entre les quals diverses obres de bibliòfil, un volum d’homenatge a Junceda, i la major part d’edicions del Centre d’Estudis Comarcals d’Igualada