Resultats de la cerca
Es mostren 123 resultats
Konstantin Dmitrievič Bal’mont
Literatura
Poeta rus.
De família noble, assistí amb satisfacció als fets del 1905, però el 1918 hagué d’emigrar prop de París, on morí durant l’ocupació alemanya Fou un dels primers representants de l’escola simbolista russa Tišina ‘Silenci’, 1898 La seva obra, decadentista i exòtica, exercí molta influència en el tombant del segle Sbornik Stikhotvorenij ‘Recull de poesies’, 1890, Pesni mstitel’a ‘Cançons del venjador’, 1905 Traduí també, entre altres, Shelley, Edgar Poe, Walt Whitman, Calderón, Verlaine, Baudelaire i nombrosos autors txecs i polonesos
Junichiro Tanizaki

Junichiro Tanizaki
© Fototeca.cat
Literatura
Escriptor japonès.
La seva primera època, molt influïda per Oscar Wilde, EAPoe i Baudelaire, es caracteritza per un cert decadentisme i per la brillantor d’estil, com a Irezumi ‘Tatuatge’, 1909 Posteriorment s’interessà pels aspectes tradicionals de la vida japonesa i pel conflicte Orient-Occident Tade kuu mushi ‘Illa de nines’, 1928 pertany a aquesta línia Cal fer esment, també, de Sasame yuki ‘La neu suau’, 1948, inspirada en la Segona Guerra Mundial, Shosho Shigemoto na haha ‘La mare del capità Shigemoto’, 1949 i Kagi ‘La clau’, 1956
Cèsar Nogués i Rovira
Literatura catalana
Poeta.
D’una sensibilitat refinada i turmentada, influït per Charles Baudelaire, per Josep Palau i Fabre i pels surrealistes, s’abocà a la literatura, guiat en part per Joan Triadú, i publicà un primer i únic recull, Lassitud 1949 Se suicidà el 1950 i, pòstumament aparegué Obra completa 1953 que conté tota la seva breu producció literària Per commemorar els cinquanta anys de la seva desaparició, es publicà una segona edició definitiva titulada Tots els poemes 2004 La poesia de Nogués és abrandada i desesperada
Julián del Casal
Literatura
Poeta cubà.
Fou un dels introductors del Modernisme a Amèrica El seu primer llibre, Hojas al viento 1890, influït encara pel Romanticisme francès i el castellà, denotava ja una preocupació formal que, amb Nieve 1892, es concretà en la recerca de l’expressió perfecta, freda i objectiva del parnassianisme, influït sobretot per José M de Heredia Bustos y rimas 1893, de publicació pòstuma, és el recull de sensibilitat més modernista el culte a les sensacions decadentistes s’uneix a una expressió elegíaca i intimista que denota la influència de Gautier, Baudelaire i Verlaine
Igor Sever’anin
Literatura
Pseudònim d’Igor Vasil’evič Lotarev, poeta futurista rus.
Company de Majakovskij, fou un gran dominador i innovador de la llengua i de la poesia Bé que atragué més l’atenció del lector més refinat, fou també molt popular Creador de formes poètiques noves i originals, escriví, entre altres obres, Zarnicy mysli ‘Llamps del pensament’, 1908, Gromokipjasčij kubok ‘La copa que bull de trons’, 1913, Zlatolira ‘Aureolira’, 1914, Poezoantrakt 1915, Ververa 1920, Padučaja stremnina ‘El precipici caient’, 1922 i Kolokola sobora čustv ‘Dels sentiments de la campana de la catedral’, 1925 Traduí al rus Baudelaire, Verlaine i d’altres Alguns poemes…
hermetisme
Literatura
Tendència poètica italiana contemporània.
La denominació —ideada per Francesco Flora— assenyala la comprensió difícil d’aquesta poesia i la tendència dels seus conreadors a tancar-se en un cercle d’iniciats Influïts per Leopardi, Baudelaire, Poe i el simbolisme francès, els hermètics prescindiren dels esquemes poètics italians tradicionals i feren una poesia de llenguatge nu i essencial, que expressava, d’una manera intensa i controlada alhora, el sentiment immediat Iniciat els anys de la Primera Guerra Mundial, la seva desclosa tingué lloc vers el 1930 El conrearen Dino Campana, Salvatore Quasimodo, Alfonso Gatto, Mario…
François Fédier
Filosofia
Filòsof francès.
Deixeble de Jean Beaufret —introductor del pensament de Martin Heidegger a França—, des del 1958 es consagrà a comentar, interpretar i traduir l’obra d’aquest filòsof A més de publicar-ne les traduccions, també escrigué assaigs sobre el seu pensament En destaquen Interprétations 1985, Heidegger anatomie d’un scandale 1988, Regarder voir 1995, Martin Heidegger le temps, le monde 2005, L’art en liberté Aristote, Baudelaire, Proust, Flaubert, Cézanne, Kant, Matisse, Heidegger 2006, Entendre Heidegger et autres exercices d’écoute 2008 i Le Ménon Quatre cours, cinquante et une…
Kálmán Kalocsay
Gramàtica
Literatura
Metge, poeta i gramàtic hongarès en esperanto.
Els seus poemes originals es troben, sobretot, en els reculls Streĉita kordo ‘Corda tibant’, 1931, Rimportretoj ‘Retrats en rima’, 1931, un dels quals cantà el “fort sentiment català” de mossèn Joan Font-Giralt, bon orador en esperanto i Ezopa saĝo ‘Saviesa d’Isop’, 1956 Són magistrals les seves versions en vers de Baudelaire, Dant, Goethe, Heine, Shakespeare, dels hongaresos Madách i Petöfi, i de molts altres Com a assagista i gramàtic cal citar Lingvo stilo formo ‘Llengua, estil, forma’, 1931, Parnasa gvidlibro ‘Guia al Parnàs’, 1932 i Plena Gramatiko de Esperanto 1935, les…
Félicien-Joseph-Victor Rops
Félicien-Joseph-Victor Rops Il·lustració per a Les diaboliques (1879), de Jules Barbey d’Aurevilly
© Fototeca.cat
Disseny i arts gràfiques
Pintura
Pintor i gravador belga.
De formació i instint plenament realista, conreà aviat els temes simbolistes, influït per Baudelaire, al satanisme del qual donà forma plàstica Installat a París, bé que féu algun oli La mort al ball , 1865-75, Rijksmuseum Kröller-Müller, Otterlo, conreà quasi exclusivament el gravat, illustrant obres literàries Les diaboliques , de Barbey d’Aurevilly 1879, Le vice suprême , de Péladan 1883, Les sataniques 1883, La Grande Lyre , de Mallarmé 1887 Malgrat illustrar els grans autors del simbolisme, el seu estil no fou simbolista, sinó totalment naturalista, i de vegades caigué en…
Jean Moréas
Literatura francesa
Nom amb què és conegut Iannis Papadiamandòpulos, poeta grec d’expressió francesa.
Estudià a Atenes i, després, a París, on s’establí Els primers llibres Les Syrtes , 1884 mostren unes clares ressonàncies de Baudelaire i de Verlaine però, amb Les Cantilènes 1886 i Le Pélerin passionné 1891-93, es distancià del simbolisme, del qual havia estat un dels portaveus Bon coneixedor de la llengua i de la cultura franceses, inicià, des de l’École Romane, sota la influència de Maurras, una depuració, tant de la seva línia melòdica com de la llengua, i amb les Stances trobà el seu timbre propi, el seu accent just i la seva ressonància humana