Resultats de la cerca

Entrà d’escolà vermell a Santa Maria de Mataró, on rebé la primera formació del mestre de capella Jaume Roura, que li donà lliçons de violí En veure les seves bones condicions, Jaume Isern l’instruí en piano i composició El 1842 fou admès a Santa Maria com a xantre supernumerari, i succeí Roura en el mestratge de la parròquia L’any 1851 rebé l’orde presbiteral, i el 1853 fou nomenat mestre de capella, càrrec que exercí fins a la seva mort El renom de Blanch es deu a la composició de la Missa de Glòria de les Santes Juliana i Semproniana , estrenada l’any 1848 Escrita per a dos…

Es llicencià en dret i es doctorà en ciències exactes Fou secretari de l’ajuntament de València més tard passà a Madrid, on treballà a l’observatori astronòmic de la ciutat i fou professor d’astronomia física de la universitat Es distingí en l’observació de l’eclipsi de sol del 1900, sobre el qual publicà dues Memorias El seu germà, Ignasi Tarazona i Blanch Sedaví 1859 — València 1924, també astrònom, fou responsable de l’estació meteorològica de la Universitat de València i el 1898 guanyà la càtedra de cosmografia i física de la Universitat de Barcelona, on promogué la fundació…

Professor d’història contemporània a la Universitat de Barcelona Especialitzat en temes de moviment obrer, principalment en els anys de la II República i la Guerra Civil Espanyola, entre els seus treballs destaquen Andreu Nin su evolución política 1911-1937 1975, El movimiento trotskista en España 1930-1935 1977, Historia del Partido Comunista de España 1920-1930 1978, Introducción a la historia 1983, La Guerra Civil Espanyola a Catalunya 1936-1939 1987, La presó model de Barcelona Història d’un centre penitenciari en temps de guerra 1996, Diccionari biogràfic del moviment obrer als Països…

Soci del Centre Excursionista de Catalunya, el qual presidí 1993-98 Participà en expedicions a Kenya i Tanzània 1976, a l’Hindu Kush 1977 i als Andes de Bolívia 1978 A partir dels anys vuitanta, dirigí i assessorà diverses expedicions primera expedició catalana al Karakoram Gasherbrum II, 1980, segon intent català a l’Everest 1983, primera ascensió catalana a l’Everest 1985, entre d’altres Fou sots-director general d’operacions del Comitè Organitzador del Jocs Olímpics de Barcelona 1992 És coautor del llibre Hem fet el cim 1986 i de nombrosos articles en revistes de muntanya Dirigí l’estació…

El 1940 entrà a Ràdio Barcelona, on assolí una gran popularitat com a autor de serials i d’obres de radioteatre, com El pessebre 1952 El 1953 passà a la Televisión Nacional de Cuba El 1960 tornà a Barcelona, on publicà algunes novelles La renuncia , 1962, i estrenà obres teatrals

Catedràtic de Teoria i Història del Cinema a la Universitat Pompeu Fabra, fou responsable dels grups de recerca CINEMA Collectiu d’Investigació Estètica dels Mitjans Audiovisuals d’aquesta universitat i de l’Observatori de Cinema Europeu Contemporani OCEC, a més de director de la Mostra Internacional de Cinema Europeu Contemporani MICEC, celebrada a Barcelona entre els anys 2005 i 2008 Autor d’estudis i assaigs sobre cinematografia, destaquen Michelangelo Antonioni 2003, Paisajes de la modernidad Cine europeo 1960-1980 2002 i La última mirada Testamentos fílmicos 2000, premi d’assaig de l’…

Vinculat a terres lleidatanes, escriví el volum corresponent a la província de Lleida de la Crónica General de España 1868, dirigida per Gaietà Rossell, obra aprofitada per Josep Pleyan i de Porta en els seus Apuntes de Historia de Lérida 1873

Aprengué el fiscorn amb Pau Guanter i rebé lliçons d’Enric Morera Fou membre de la cobla Els Rossinyols, de Castelló d’Empúries, i dirigí La Principal de Peralada 1915-40 Escriví 130 sardanes, que combinen la tècnica i la saba popular Les més difoses foren La molinera i el músic, La deixaflaires, Tardoral, El que veié la lluna, etc

És autor de dos graduals per a orquestra 1855-57, d’un Miserere per a veus i orgue 1860, de rosaris per a orgue i de Tu es Petrus La seva obra més popular és la Missa de Glòria , per a quatre solistes, orgue, cor i orquestra, coneguda posteriorment amb el nom de Missa de les Santes Juliana i Semproniana, revisada i reorquestrada per C Taltabull i J Soler 1966

Es formà a l’Escola de Belles Arts de Sant Jordi de Barcelona 1939-41, amb Josep Civil, Joan Serra, R de Campany i A Sisquella, amb els quals freqüentà la Sala Parés Exposà individualment per primera vegada l’any 1942 Durant la dècada dels seixanta residí a Roma, on amplià estudis La seva pintura ha mantingut sempre un to de suavitat en els colors i en les formes que es palesa sobretot en les figures femenines o bé, ocasionalment, en paisatges i natures mortes