Resultats de la cerca

Fill de jornalers, emigrà a Barcelona l’any 1929 A setze anys s’afilià a la CNT i les Joventuts Llibertàries Amb l’entrada de les tropes franquistes a Catalunya, es refugià a Tolosa de Llenguadoc, havent passat pels camps de concentració El 1942 retornà a territori espanyol i s’enrolà a l’oposició antifranquista, motiu pel qual fou detingut i empresonat fins el 1953 novament en territori francès, fins que retornà el 1977 a Barcelona Fou biògraf de Buenaventura Durruti i autor d’estudis sobre la història del moviment anarquista com Durruti el proletariado en armas 1972, Crónica de la Columna…

Féu estudis amb Melcior Rodríguez i Alcàntara, i els amplià amb Enric Morera Residí a Brusselles, on estrenà amb èxit Autor d’obres escèniques Las bodas de Camacho 1903, amb text de Jacint Grau i Delgado, La cegueta, amb text de Modest Urgell, Les amants de Palerme, òpera en tres actes, i l’opereta Barnum Estrenà al Théâtre de la Monnaie, de Brusselles, el poema simfònic Soir Confidentiel 1913, amb text de Jean Delville Compongué poemes simfònics, arranjà cançons populars catalanes l' Andante Elegíaco 1902 i Primavera 1914

Fou elegit senador 1936 i nomenat magistrat del tribunal suprem 1939 Es féu càrrec del govern de Veracruz 1936-39 i dirigí la campanya electoral d’Ávila Camacho, que el nomenà secretari de governació 1940-45 Fou elegit president 1946 després d’una campanya electoral basada en una certa independència respecte al Partido Revolucionario Institucional PRI El seu ministeri fou qualificat de “tècnic” obres públiques, educació, colonització agrària, etc en foren els trets fonamentals El 1952 el succeí Adolfo Ruiz Cortines, i posteriorment fou president del Consejo Nacional de Turismo

En el 14è Congrés del partit, celebrat a l’Hospitalet de Llobregat, el coordinador general del Partit Popular de Catalunya PPC, Xavier García Albiol, és nomenat nou president en substitució d’Alícia Sánchez-Camacho García Albiol, que l’11 de març ja va ser elegit candidat a la presidència de la Generalitat de Catalunya, és l’únic a optar al càrrec i té el suport majoritari dels afiliats El número dos del partit és Santi Rodríguez, que n’ocupa la secretaria general En el Congrés intervé també María Dolores de Cospedal, i l’endemà el tancament va a càrrec del president del PP,…

Alumne de Melcior Rodríguez d’Alcàntara i d’Enric Morera, fou considerat una de les joves promeses del panorama musical del període modernista Compongué alguna obra lírica, com L’eterna lluita , que s’havia d’estrenar el 1901 al Teatre Tívoli dins la temporada del Teatre Líric Català d’Enric Morera, els quadres escènics Las bodas de Camacho i La cegueta , l’òpera Les amants de Palerme i l’opereta Barnum També compongué algunes obres simfòniques, com ara Le soir , estrenada a Madrid, Andante i El silfo , i feu arranjaments de cançons populars catalanes El 1914 estrenà al Théatre…

Creat per la Federació Catalana de Ciclisme amb l’objectiu de promocionar els millors ciclistes catalans en l’àmbit internacional, funcionà entre el 1996 i el 1999 sota la direcció tècnica de Miquel Arbós Disputà competicions d’àmbit català i internacional Aconseguí victòries en la Cursa del Llobregat Víctor Rodríguez, 1996 i Ramón Medina, 1998, el Gran Prix de Muret Carles Torrent, 1996, el Grand Prix Ronde de Côtes Frontonnais José Guillén, 1996, el Grand Prix de la Pyrénene Ramón Medina, 1998, el Cinturó Internacional de Mallorca Joan Fuentes, 1999 i el Trofeu Avelino Camacho…

El Parlament de Catalunya aprova amb els vots de JxSí, el PSC, CSQP i la CUP, l’abstenció de C’s i el vot en contra del PP la creació de la comissió d’investigació sobre l’anomenada "operació Catalunya", que pretenia, si calia amb proves fictícies, desprestigiar polítics sobiranistes Presidida per Alba Vergés JxSí, la comissió preveu interrogar, entre d’altres, l’exministre de l’Interior Jorge Fernández Díaz, el president del Govern espanyol, Mariano Rajoy, la seva vicepresidenta, Soraya Sáenz de Santamaría, i l’exportaveu del PP català al Parlament Alícia Sánchez-Camacho El 10…

El 1916 prengué el nom d’ Asociación de Periodistas de Barcelona , que el 1932 fixà en la seva versió catalana, conservada fins a mitjan juliol del 1936, que pràcticament desaparegué En els primers anys, tanmateix, emprà ja el català en els documents i les memòries anuals L’entitat es preocupà pel prestigi i la millora de la classe periodística barcelonina inicià una biblioteca especialitzada en periodisme assajà un cens d’associacions i d’escoles de periodisme a tot el món i establí llistes de títols de la premsa del Principat i de les Illes, com a primer pas per a una història de la premsa…

Sorgida de les organitzacions obreres amb caràcter espontani i unitari durant les vagues dels minaires asturians en 1962-63 bé que la primera Comissió Obrera datava del 1958 a Gijón, conegué una ràpida difusió al si de la classe obrera sobretot a Biscaia, Madrid i Catalunya Protagonitzà les vagues de 1965-67, sota l’impuls conjunt de comunistes, socialistes, catòlics, sindicalistes, etc A partir del 1966, el moviment penetrà, a través de les eleccions sindicals, en les estructures oficials de la CNS verticalista, però fou declarat illegal 1967 i sofrí, ultra una severa repressió, diverses…

Estudià dret a València i a Barcelona Format sota la influència del Modernisme, es féu conèixer amb un llibre de narracions, Trasuntos 1901, que prologà Maragall, però ben aviat es decantà pel teatre, amb Las bodas de Camacho 1903, escrita en collaboració amb Adrià Gual La seva carrera, tanmateix, es desenvolupà a Madrid, on intentà d’imposar, sense èxit, un teatre de caire poètic i de forçada transcendència Don Juan de Carillana 1913, Entre llamas 1915, El hijo pródigo 1918 i, sobretot, El señor de Pigmalión 1923 les dues darreres obres foren traduïdes a l’anglès i al francès, i…