Resultats de la cerca

Seguint la tradició del seu pare Salvador Bonavia i Flores , es dedicà al teatre popular, tant en la faceta d’autor com en la d’editor Dirigí “ L’Escena Catalana ” des del 1925 fins a la desaparició de la collecció durant la guerra civil Com a autor cal destacar-ne dues comèdies que tingueren un èxit notable La puntaire 1927 i, especialment, Maria Cistellera 1936, que ja a l’època va ser considerada un plagi de la novella Felip Derblay de Georges Ohnet També feu alguna incursió en el drama social amb La presó de les dones 1936 Així mateix, i signant amb el pseudònim Jordi Canigó…

El virrei de Catalunya comunica als abats de Santa Maria de Gerri i de Santa Maria d’Amer que la comissió franco-espanyola havia decidit que el cos de Galderic seria restituït a Sant Martí del Canigó, al Rosselló, des del convent de Santa Clara de Barcelona

Fill del doctor en dret Pere Soler, fou primer carmelità descalç i després benedictí Doctor en teologia Essent abat, fou visitador dels monestirs benedictins de la Congregació Claustral Tarraconense Els anys 1625 i 1630 obtingué permís per a explotar les mines de ferro dels vessants del Canigó El 1642 saludà Lluís XIII de França com a comte de Barcelona, a qui donà una relíquia de sant Galderic Escriví uns Discursos econòmics de la història de Joaquim i Susanna sobre el capítol XIII del profeta Daniel Barcelona 1648

Fill d’ Oliba Cabreta i d’ Ermengarda En rompre’s l’indivís de l’herència del seu pare, vers 993-994, li pertocà Cerdanya, al govern de la qual estava ja especialment dedicat, i el 1003 rebé el Berguedà del seu germà Oliba quan aquest es feu monjo Es casà amb Guisla, potser de la casa comtal de Pallars, abans del 990 El 1001 fundà Sant Martí del Canigó Assistí a un gran sínode provincial a la Seu d’Urgell el 1010 El 1011 visità la cort pontifícia i obtingué de Sergi IV un privilegi per a Sant Martí del Canigó Més tard tingué dificultats amb la mitra d’Urgell,…

Ocupa bona part de la cubeta de Prada, una de les dues en què se subdivideix el Conflent estricte la dovella enfonsada per falles dins els Pirineus axials paleozoics és reblerta de materials detrítics pliocènics, d’origen continental o lacustre La Tet en voreja la falla septentrional Molt inclinada a l’E de 500 a 200 m alt i no atesa pel glacialisme, ha estat acabada de replenar pels alluvions quaternaris del riu, prou encaixat per tallar el sòcol en algun sector El terme arriba al s fins al coll de Creu contraforts septentrionals del Canigó, i al N fins a la vall de la…

Situat al S de la pica del Canigó, a la línia de crestes que separa la vall de Cadí terme de Castell de Vernet, al Conflent de la vall de la Persigola terme de Prats de Molló, al Vallespir, entre el pla Guillem i el coll de Bocacerç, al SW, i el pic de Tretzevents, al NE

Vida i obra Nascut a Marsella, anà al Rosselló per estudiar el batxillerat, i entrà molt jove al diari L’Indépendant Dirigí la revista La  Veu del Canigó des del 1910 i l’ Almanac Català Rossellonès de la Veu del Canigó 1921-23, i collaborà en La Renaissance Catalane Els seus ideals polítics republicans el portaren a enllestir una Histoire du Parti Républicain dans les Pyrénées-Orientales 1909 El 1916 publicà el recull de poemes  Tocs de guerra El 1921 fundà, amb Carles Grandó i Juli Delpont, l’associació catalanista Colla del Rosselló, que organitzà homenatges als…

Fou elegit pels setze monjos, sense comptar amb l’aquiescència del monestir de la Grassa, i malgrat la protesta d’aquest l’elecció fou confirmada el 1160 Tot i això, l’abat de la Grassa no acceptà la decisió i, encara que fou confirmada en una assemblea convocada a Barcelona per Ramon Berenguer IV el 1162, un grup d’homes de la Grassa assaltà el monestir del Canigó i es lliurà al pillatge i arribà a matar un monjo Una butlla del papa del 1163 confirmà els béns i privilegis del monestir contra les pretensions de la Grassa

Prop seu, a 2 150 m alt, al pla dels Estanyols terme de Taurinyà, al Conflent, hi ha el refugi dels Cortalets o del Canigó , refet el 1948, propietat del Club Alpin Français Una carretera de muntanya l’uneix a Fillols