Resultats de la cerca

S’inicià en l’hípica de la mà del seu pare, fundador del club de bàsquet a cavall de Saint-Georges-d’Orques Assolí el triomf en les diverses categories del Campionat de França de bàsquet a cavall fins que el 2006 es traslladà a Catalunya Competí representant el Club d’Equitació Esportiva de Cardedeu Guanyà la medalla d’or de la Champions League de bàsquet a cavall celebrada a Lió formant part de l’equip integrat per Miquel Julià, Gil Carbonés, Carles Vila, Álvaro Segura i Eulàlia Ripollès 2009 Es proclamà campiona de la Copa d’Espanya de clubs 2009 El 2007 formà part de l’equip…

Vida Amb el seu germà bessó Jordi aprengueren l’ofici de fuster al taller del seu pare, i a l’Escola Massana estudiaren retaule, pintura, escultura i esmalt Intervingueren en la creació del collectiu Grup d’Amics del Teatre GAT i en la primera televisió local de l’Estat espanyol, RTV Cardedeu El 1980 començaren a treballar professionalment, tant en televisió com en teatre, dissenyaren cartells i fundaren una empresa de construcció a Santa Agnès de Malanyanes Vallès Oriental Amb la intenció de mantenir una tradició artesanal en la manera de treballar, collaboraren amb companyies…

Fill de Fèlix Millet i Maristany , el 1978 fou elegit president de l’ Orfeó Català i des d’aquest càrrec emprengué la restauració del Palau de la Música Catalana , aleshores en un estat de deteriorament molt considerable Amb aquest objectiu impulsà, el 1983, la constitució del Consorci del Palau de la Música, format per la Generalitat de Catalunya, l’Ajuntament de Barcelona i la Diputació de Barcelona substituïda el 2001 pel Ministeri de Cultura espanyol, que li atorgaren plens poders per a, com a president de la nova entitat, gestionar i administrar els recursos amb aquesta finalitat El 1990…

Vida A divuit anys entrà a l’Escola Oficial de Cinematografia de Madrid i obtingué la titulació el 1966 Debutà com a segon operador en curts i en els llargs En Baldiri de la costa 1968, Josep Maria Font i Espina i De picos pardos a la ciudad 1968, Ignasi F Iquino Fou director de fotografia a TVE, on realitzà sèries com Tauromaquia 1969, Benito Alazraki El 1971 es traslladà al Canadà i feu la illuminació del film Peter and Laura 1971, Raphaël Lévy i la telesèrie La Feuille d’érable 1972, a banda de treballs publicitaris i collaboracions per a l’Oficina Nacional del Film Tornà el 1973 i…

Migcampista format al planter del Futbol Club Barcelona, fou cedit al Ceuta la temporada 1982-83 mentre feia el servei militar Després, jugà al Barcelona Atlètic 1983-87 i alguns partits amistosos amb el primer equip Marxà cedit al Centre d’Esports Sabadell 1987-88, on jugà 25 partits a primera divisió Posteriorment jugà al Castelló 1988-89, l’Oviedo 1989-1990 i 1991-94, el Betis 1990-91, el Vila-real 1994-96, el Terrassa Futbol Club 1996-97 i la Unió Esportiva Figueres, des del 1997 i fins el 1999, quan es retirà Com a entrenador, dirigí el Vila-real B 2000-01, el Palamós Club de Futbol 2003…

S’estrenà en la màxima categoria amb el BM Granollers la temporada 1990-91 Jugà d’extrem en l’equip vallesà fins al final de la dècada dels noranta i guanyà la Copa EHF 1995, 1996 Fou jugador internacional júnior

Migcampista format a les categories inferiors del FC Barcelona, jugà amb l’equip filial la temporada 2001-02 Posteriorment s’incorporà al Real Madrid, on debutà a primera divisió al maig del 2004 En aquesta categoria també ha jugat al Sevilla, amb el qual guanyà la Copa de la UEFA 2006, el Mallorca i el Racing de Santander A partir del 2009 jugà lluny de la Lliga espanyola, en equips com el Queens Park Rangers i el Swansea City anglesos, el Vitesse holandès i l’OFI de Creta Ha format part de la selecció catalana en dues ocasions

Formada al Futbol Club Barcelona i al Club Atlètic Granollers, fou campiona catalana i estatal de curses de tanques en categories inferiors Posteriorment passà a les files de l’Agrupació Atlètica Catalunya, on seguí practicant l’especialitat de tanques i destacà en salt de llargada En categoria absoluta, es proclamà campiona de Catalunya de salt de llargada en pista coberta 2004 i a l’aire lliure 2005, 2006 Formà part de la selecció catalana d’atletisme

Dirigent del sindicat tèxtil de la CNT Actuà especialment a Sant Andreu de Palomar Barcelona Fou conseller d’economia de la Generalitat de Catalunya abril-maig del 1937 i, després, president del Consell d’Economia de la Generalitat El 1939 passà a residir a Perpinyà Continuà militant a la CNT, donà nombroses conferències i collaborà regularment als periòdics sindicalistes Le Combat de París, i L’Espoir de Tolosa de Llenguadoc

De formació autodidacta, començà a treballar als quinze anys collaborant en la pellícula de dibuixos animats El mago de los sueños Posteriorment s’especialitzà en llibres infantils i juvenils, entre els quals destaquen El Gil i el paraigua màgic 1982, El presoner del gegant 1982, Història del pollastre que ponia 1983 i Perduts a la cova 1986 Obtingué nombrosos premis, com ara el Serra d’Or 1983 i 1986, l’Otani Memorial, Japó, 1983, el premi del ministeri de Cultura al millor disseny el 1985 i el premi a la millor illustració de la Generalitat de Catalunya l’any 1988