Resultats de la cerca

Actuava de mig i jugà al RCD Espanyol 1914-20, amb el qual es proclamà campió de Catalunya i disputà la final de la Copa del Rei 1915 Anteriorment havia estat jugador de l’Internacional i directiu d’aquest club

Membre del Club Billar Barcelona, fou campió d’Espanya de xapó 1983, 1985 Ha participat en el Campionat d’Espanya de tres bandes, la Lliga Catalana interclubs a tres bandes i en competicions internacionals, com el Trofeu Ciutat de Barcelona

S’inicià al Club de Billar Barcelona i a 16 anys començà a competir en el Club de Billar Ibèric A 18 anys ja fou jugador de primera divisió de billar a tres bandes En el seu extens palmarès destaca un subcampionat del món de billar artístic 1972, un Campionat 1979 i tres subcampionats 1977, 1980, 1982 d’Europa de billar artístic, set campionats interclubs de la Copa d’Europa a tres bandes 1966, 1970, 1971, 1972, 1979, 1980, 1981 i un subcampionat d’Europa a tres bandes per seleccions 1987 Amb la selecció espanyola aconseguí una medalla de bronze de pentatló en el Campionat d’Europa 1968 En l’…

Pilot amateur , la majoria dels triomfs els obtingué al volant d’un Porsche setena posició al Campionat d’Europa 1976, campió 1977 i subcampió 1977 del Campionat de Catalunya i cinquè al Campionat d’Espanya 1978 Del 1974 al 1980 corregué amb Joan Aymamí de copilot El 1981 deixà els rallis per participar en curses de muntanya, i fou tercer al Campionat de Catalunya d’aquesta especialitat Retornà a les competicions de ralli l’any 1984

En edat juvenil fitxà pel Futbol Club Barcelona Fou el suplent de Carles Folguera a l’Igualada Hoquei Club 1988-92, 1993-94, on es retirà, i jugà una temporada al Club Patí Vilafranca 1992-93 Amb l’Igualada guanyà una Copa d’Europa 1994, una Supercopa d’Europa 1994, tres Lligues 1989, 1992, 1994, una Copa del Rei 1992, una Supercopa d’Espanya 1994 i dues Lligues Catalanes 1992, 1994

Fill d’un governador de Túscia i Úmbria, ocupà càrrecs oficials praefectus urbis el 414 Embarcat a Portus Augusti el 417, descriví el seu viatge de retorn — de les gorges del Tíber a Luna — en el poema De reditu suo , escrit en dístics elegíacs Ultra les descripcions dels espectacles naturals i dels records erudits que sovintegen dins l’obra, és notable l’admiració i l’amor manifestats per la grandesa de Roma, que sabé cantar amb un cert ànim pagà, advers al cristianisme

Elegit pel senat per succeir LD Aurelià 275, desféu els hèruls i els gots al Pont Morí assassinat, traït per les pròpies tropes

El seu poema en dístics elegíacs De reditu suo és una exaltació de Roma

Succeí Constanci II , que l’havia nomenat cèsar i que l’havia enviat a les Gàllies, on menà unes campanyes eficaces i millorà l’administració A Roma es proposà de revitalitzar el paganisme, que reorganitzà inspirant-se en el model de l’església oficial però la seva actitud, bé que modernament discriminadora per als cristians, fou de tolerància El malnom que el món medieval li aplicà es basa en l’abandó del cristianisme, en què fou inicialment educat, sota la influència de les tradicions paganes i de la filosofia neoplatònica Morí en una campanya contra els perses

Cònsol el 222 aC, vencé els gals a Clastidium i donà mort a llur cap, Virdumar Alhora, ensems amb el seu collega Gneu Corneli Escipió, prengué Milà i posà fi a la guerra contra els ínsubres Després de la batalla de Cannas, a Nola es féu fort contra Anníbal El 213 aC fou enviat a Sicília i assetjà Siracusa, on trobà una forta resistència Finalment, un cop obertes a traïció les portes de la ciutat, aconseguí d’apoderar-se'n Permeté que els seus soldats la saquegessin brutalment una de les víctimes fou Arquimedes, mentre ell tresorejava una munió d’obres d’art gregues, que s’emportà a Roma, on…