Resultats de la cerca

D’una posició postcarducciana passà a escriure poesia futurista II Purosangue , 1919 Lligat a l’avantguarda del seu temps ACasella, GDe Chirico, ASavinio publicà narrativa sovint impregnada de realisme màgic La vita intensa , 1919 La vita operosa , 1920 La scacchiera davanti allo specchio 1922, Eva ultima , 1923 Gente nel tempo , 1937, etc, corrent el nom del qual encunyà, a més d’ésser-ne un dels primers teoritzadors, en particular en la revista 900 1926-29, que fundà juntament amb CMalaparte Fou també notable la seva producció teatral, influïda per LPirandello Siepe a Nordovest , 1919…

Oposat als corrents del Novecento italià, es plantejà audaços problemes d’espai i de llum Una de les seves obres, els magatzems Rinascente, a Roma 1958-61, fou molt discutida Entre les seves construccions per a museus, en les quals ha sobresortit també com a decorador, cal destacar el Palazzo Bianco , a Gènova 1951, i el projecte d’un museu d’art egipci, al Caire Participà en diversos projectes urbanístics En el camp del disseny s’especialitzà en el moble, sobretot en el moble metàllic

Fou especialista en pintura mural de perspectives arquitectòniques fictícies Collaborà amb Mitelli en la decoració mural de palaus i esglésies de Bolonya, Ferrara, Roma palau Spada, Florència palau Pitti, etc Amb el mateix Mitelli treballà també a la cort espanyola 1658-62 i influí els muralistes de l’escola de Madrid

Defensa lateral, fitxà pel Futbol Club Barcelona 2006-08 procedent de la Juventus Jugà 96 partits oficials amb el Barça, i guanyà la Supercopa d’Espanya i la Copa Catalunya la primera temporada Internacional en noranta-vuit ocasions, disputà tres Eurocopes 2000, 2004, 2008 i tres Copes del Món 2002, 2006, 2008 amb la selecció italiana, essent subcampió d’Europa 2000 i campió del món 2006

Entre els seus representants més notables figuren Benedetto Odescalchi , papa amb el nom d’Innocenci XI, i el seu nebot Livio Odescalchi , príncep de l’imperi Romanogermànic Roma ~1652 — 1713, que comprà el ducat de Bracciano als Orsini, fou nomenat gran d’Espanya per Carles II i intentà 1697 d’ésser elegit rei de Polònia a la mort de Joan III Sobieski

Té indústria de mobles, tèxtil sedera i de ferreteria

És un centre industrial filatures de seda, manufactures d’alumini i fabricació de maquinària tèxtil

Estudià filologia anglesa i periodisme a Madrid El 1998 guanyà el premi Nadal amb l’obra Beatriz y los cuerpos celestes , el 2001 el premi Primavera de novella amb De todo lo visible y lo invisible i el 2004 el premi Planeta amb Un milagro en equilibrio Altres obres narratives seves són Amor, curiosidad, prozac y dudas 1996, Nosotras que no somos como las demás 1999, Una historia de amor como otra cualquiera 2003, Cosmofobia 2007, el llibre de relats Lo que los hombres no saben el sexo contado por las mujeres 2008, Lo verdadero es un momento de lo falso 2010, El…