Resultats de la cerca
Es mostren 454 resultats
batista
Viticultura
Varietat de vinya conreada a les Balears.
El raïm és de gra negre, gros i dolç
siconi
Siconi (figa)
© Fototeca.cat-Corel
Botànica
Infructescència constituïda per un receptacle piriforme o arrodonit, més o meys carnós, buit a l’interior i amb una obertura apical guarnida de petits hipsofil·les, a les parets internes del qual són inserits els fruits.
Els siconis són característics del gènere Ficus Les figues són siconis amb el receptacle molt carnós, sucós i dolç
Maurí
Maurí
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Fenolleda, al límit amb el Llenguadoc, situat a la vall mitjana del riu de Maurí, afluent de l’Aglí per l’esquerra, que neix dins el terme de Sant Pau de Fenollet, als vessants S de les Corberes, travessa el terme en direcció W-E i desemboca al seu col·lector dins el terme d’Estagell (Rosselló).
El sector septentrional és accidentat per les Corberes, que es comuniquen amb el Perapertusès en aquest indret pel grau de Maurí 420 m alt, obert a l’W del castell de Querbús Perapertusès, al límit amb el terme i el sector meridional ho és pels vessants orientals de la serra de l’Esquerda L’agricultura és absolutament especialitzada en la vinya 2 035 ha i produeix un vi dolç natural, i vi de qualitat superior amb la denominació d’origen de vi de les Corberes el vi dolç natural generalment és vermell, prové de macabeus i de garnatxes grisos, forma part de la qualitat…
mordassa
mordassa
Tecnologia
Oficis manuals
Nom de diversos dispositius o instruments formats per dues peces que, actuant a manera de tenalles, serveixen per a subjectar un objecte i sostenir-lo entre elles.
Generalment són d’acer dur, i si hom vol evitar que deixin cap empremta sobre el cos que subjecten les recobreix amb un metall dolç
sabor
Biologia
Sensació percebuda pel sentit del gust.
Hom accepta que poden ésser percebuts quatre sabors diferents amarg alcaloides, glucòsids, sals magnèsiques, dolç sucres, edulcorants, salat sals inorgàniques i agre o àcid àcids
cigró
Cigró
Micologia
Bolet de la família de les boletàcies, de capell carnós, hemisfèric, de 5 a 15 cm d’amplària, de color castany, de tubs groguencs amb tendència a emblavir-se i de cama més o menys gruixuda, més clara que el capell.
Fa una lleugera olor de fruita i té un sabor dolç Prospera en boscs, principalment sobre terrenys silicis És comestible Hom el confon amb el sureny
ragusà
Ragusà
Alimentació
Formatge de pasta dura fet amb llet de vaca, fermentat en salmorra, i a vegades fumat, típic de Ragusa (Sicília).
Té el 44% de greix i és de tast dolç i suau, però si ha madurat més de sis mesos és picant i saborós i sol ésser consumit ratllat
chartreuse
Enologia
Licor estomacal d’herbes, elaborat des del s XVIII al monestir de cartoixans de la Grande Chartreuse, a Grenoble.
Hom el presenta en dues varietats groc dolç i verd sec Des del 1903 és elaborat també a la fassina de Tarragona, on hi hagué fins el 1936 una casa cartoixana
tiocol
Farmàcia
Química
Marca enregistrada per al 4-hidroxi-3-metoxibenzensulfonat potàssic.
És un sòlid cristallí incolor, de gust dolç, insoluble en alcohol i èter i soluble en aigua Hom l’obté per sulfonació del guaiacol i té aplicació en medicina com a bèquic
tomàquet negre de Crimea
Tomàquet negre de Crimea
Alimentació
Botànica
Agronomia
Varietat de tomàquet de color
vermell fosc marronós, amb estries verdes a la
part superior.
De gust més dolç que altres varietats, és ideal per a degustar amb oli d’oliva És una varietat adaptable a diferents situacions climàtiques i el seu pes pot arribar al mig quilo