Resultats de la cerca

Treballà a Nova York en cases de doblatges de pellícules i féu publicitat El 1913 s’establí a Cuba, on fou secretari del Centre Català de Santiago de Cuba El 1916 es traslladà a Nova York, on també fou secretari del Centre Nacionalista Català de Nova York Organitzà una delegació de l’Associació Protectora de l’Ensenyança Catalana, que durant quatre anys féu una tasca fructífera i es constituí en un nexe entre els catalans de Nova York

Llicenciat en dret per ESADE Universitat Ramon Llull, cursà també estudis d’humanitats a la mateixa universitat Secretari judicial de la batllia andorrana del 2004 al 2008, aquest any fou nomenat secretari del Tribunal Superior de Justícia L’any 2011, amb l’elecció d’ Antoni Martí  com a cap de Govern, entrà en l’executiu andorrà com a secretari d’estat de Justícia, i el 2012 fou nomenat ministre de Justícia i Interior Juntament amb aquest càrrec, el 2016 assumí el Ministeri d’Afers Socials Cap de llista de Demòcrates per Andorra  DA en les eleccions al Consell General del 7 d’…

La més petita en extensió, és, en canvi, la més poblada prop del 31% del cens total de les valls El 1935 fou dividida en dos quarts independents Andorra la Vella-Santa Coloma i les Escaldes-Engordany L’any 1978 hom creà una setena parròquia separant el nucli de la població de les Escaldes-Engordany A partir d’aleshores el quart de les Escaldes es transformà en parròquia o comú És situada a l’ampla vall central, d’origen glacial, travessada per la Valira, i comprèn la vall del riu Madriu i el seu afluent, el riu de Perafita El turisme i el comerç són les activitats econòmiques dominants L’…

Des de l’any 1978 en són set Andorra la Vella, Canillo, Encamp, les Escaldes-Engordany, la Maçana, Ordino i Sant Julià de Lòria

Antoni Martí, excap de govern d’Andorra, abandona Demòcrates d’Andorra, el partit que va fundar, després de les eleccions comunals Martí pren la decisió després de ser derrotat a Escaldes-Engordany, on es presentava, i que ha passat a mans socialistes

Membre de l’Esquí Club d’Andorra ECA, participà en els Jocs Olímpics d’Hivern d’Innsbruck 1964

L’equilibri entre les dues principals forces polítiques marca el desenvolupament de les eleccions comunals a les set parròquies d’Andorra A la capital, Andorra la Vella, s’imposa la candidata de Coalició pel Progrés, Conxita Mora, mentre a la segona parròquia en importància, les Escaldes i Engordany, la guanyadora és Lydia Magallón, del Partit Liberal En tots dos casos, el resultat suposa la reelecció de les candidates La participació global és del 77,8% del cens electoral

Es troba adossada a la pedra on la ribera d’Ordino passa profundament engorjada entre altes parets de pedra i densa vegetació de ribera en l’antic camí ral que unia les parròquies de la Maçana i Escaldes i Engordany Les obres de l’obertura d’uns túnels viaris la malmeteren fins destruir-la en bona part, però posteriorment fou refeta completament Aquesta capella és dedicada a Sant Antoni Abat, patró dels traginers, que l’invocaven abans de passar per aquest mal pas engorgat Un centenar de metres per sota hi ha el pont de Sant Antoni de la Grella

Poden optar a la candidatura qualsevol municipi o parròquia i també una comarca si la població és reduïda de més de tres mil habitants dels Països Catalans Té l’origen en la constitució, l’any 1998, de l’Associació Capital de la Cultura Catalana, entitat que atorga la designació anualment N’és el director des dels seus inicis Xavier Tudela i Penya Des de la creació d’aquesta iniciativa han estat designades Capital de la Cultura Catalana Banyoles 2004, Esparreguera 2005, Amposta 2006, Lleida 2007, Perpinyà 2008, Figueres 2009, Badalona 2010, les Escaldes-Engordany 2011, Tarragona…

Rep per l’esquerra el riu de Perafita amb la riera de Claror, i desemboca, per un grau de 300 m, aigües amunt de les Escaldes d’Andorra Alimenta, a través del canal de Ràmio, la central d’Engolasters La vall del Madriu-Perafita-Claror , d’origen glacial i que ocupa una superfície de 4247 ha —prop del 10% de la superfície d’Andorra—, fou declarada patrimoni mundial de la UNESCO el 2004 en valorar la persistència d’un tipus de vida sostenible i harmònica amb el medi durant més de set-cents anys que fan d’aquesta vall un microcosmos únic i un testimoni viu de la història d’Andorra