Resultats de la cerca
Es mostren 1105 resultats
Franco Ferrara
Música
Director d’orquestra italià.
Estudià piano, violí, orgue i composició als conservatoris de Palerm i Bolonya Debutà a Florència el 1938, però aviat caigué malalt a causa d’una afecció nerviosa Cap a la meitat dels anys quaranta abandonà la direcció, i des del 1958 es dedicà a la docència a Perusa, Hilversum 1959, l’Acadèmia de Santa Cecília de Roma 1960 i, sobretot, a l’Acadèmia Musical Chigiana de Siena, on fou professor de direcció orquestral en diversos períodes 1966-67, 1969-76 i 1978-84 Ha estat professor de nombrosos futurs directors que s’han convertit en punts de referència en l’Europa musical dels últims trenta…
Franco Battiato
Música
Cinematografia
Cantant, músic i director de cinema italià.
Fou una de les personalitats més eclèctiques, originals i influents a l’escena musical italiana La seva música inclou i combina diversos estils musicals, des de la música antiga romàntica a la música experimental, passant per l’òpera, la música ètnica, el rock progressiu o la música pop Les lletres de les seves cançons tenen un caràcter existencialista i reflecteixen els seus interessos, com la filosofia oriental o la meditació L’àlbum La voce del padrone 1981, del qual vengué un milió de còpies, revolucionà el panorama musical italià És autor de cançons de gran èxit, com ara Centro di…
Franco Sacchetti
Literatura italiana
Escriptor italià.
La seva vida coincideix amb l’època de decadència de la literatura en vulgar Entre les seves obres figuren nombrosos poemes, La battaglia delle donne 1350, Sposizione dei Vangeli 1378-81 i sobretot les Trecentonovelle , començades el 1385 i acabades vers el 1392, 78 de les quals s’han perdut Són narracions oposades a les de Boccaccio i se succeeixen sense cap ordre Constitueixen un document valuós i realista de la societat burgesa del seu temps
Franco Alfano
Música
Compositor italià.
Deixeble d’A Longo a Nàpols i de Jadassohn a Leipzig Professor de composició 1915 i director 1918 del conservatori de Bolonya Director del Liceo de Torí 1923-39 Fou autor d’una dotzena d’òperes, com Resurrezione 1904, de tendèn cia verista, La leggenda di Sakuntala 1921, d’influència impressionista, i Cyrano de Bergerac 1936 Acabà la Turandot 1925 de Puccini També escriví música simfònica, com la Simfonia en mi 1912, ballets, música de cambra, obres vocals cant i piano i algunes peces de piano
Franco Albini
Arquitectura
Disseny i arts gràfiques
Urbanisme
Arquitecte, urbanista i dissenyador italià.
Oposat als corrents del Novecento italià, es plantejà audaços problemes d’espai i de llum Una de les seves obres, els magatzems Rinascente, a Roma 1958-61, fou molt discutida Entre les seves construccions per a museus, en les quals ha sobresortit també com a decorador, cal destacar el Palazzo Bianco , a Gènova 1951, i el projecte d’un museu d’art egipci, al Caire Participà en diversos projectes urbanístics En el camp del disseny s’especialitzà en el moble, sobretot en el moble metàllic
Veronica Franco
Literatura italiana
Poetessa italiana.
Injustament acusada pel tribunal de la inquisició, en restà trasbalsada abandonà la seva vida brillant i es consagrà a les obres de caritat Escriví Terze rime 1575, de línia petrarquista No tenen tant d’interès les epístoles Lettere familiari a diversi ~1580, algunes de les quals dedicades al cardenal Luigi d’Este
Ricardo Franco
Cinematografia
Realitzador cinematogràfic castellà.
El 1970 rodà en format de 16 mm El desastre de Annual 1970, i posteriorment realitzà Pascual Duarte 1975, segons la novella de CJCela, que fou premiada a Canes el 1976, i Los restos del naufragio 1978, paràbola política en clau d’aventures fantàstiques Després d’una temporada als EUA, on rodà In'n'out , dirigí El sueño de Tánger 1985, Berlin Blues 1988, el documental Después de tantos años 1993, La buena estrella 1997, guardonada amb cinc premis Goya i Lágrimas negras 1998, pellícula que finalitzà FBauluz
Francesc Franco
Metge.
Estudià a la Universitat d’Alcalá, de la qual fou catedràtic 1543 Després, fou metge del rei Joan III de Portugal i professor a la Universitat de Sevilla 1569 Publicà un Libro de las enfermedades contagiosas 1569
Franco Corelli
Música
Tenor italià.
El seu nom real era Dario Corelli Format a Milà, debutà el 1951 al festival de Spoleto, en Carmen La calidesa i brillantor de la seva veu el convertiren en un dels tenors principals del seu temps Cantà regularment a la Scala de Milà del 1954 al 1970 i sovint al Metropolitan de Nova York A Barcelona es presentà el 1961 Es retirà pràcticament el 1975 Enregistrà òperes completes i diversos recitals d’àries
Franco Donatoni
Música
Compositor italià.
Format al Liceo Musicale de Verona, el 1946, encoratjat pel seu mestre P Bottagisio, ingressà al Conservatori de Música de Milà, on estudià contrapunt amb E Desderi Amplià la seva formació en altres centres, entre els quals destaquen el Conservatori de Música de Bolonya i l’Acadèmia de Santa Cecília de Roma, i també als Cursos de Darmstadt L’estada en aquesta ciutat alemanya fou fonamental per a ampliar els seus horitzons musicals Preocupat per renovar-se, la seva obra mostra influències diverses, que inclouen des de B Bartók, pel que fa al tractament de l’arquitectura sonora, com és el cas…
,