Resultats de la cerca
Es mostren 195 resultats
Tomàs I de Savoia
Història
Comte de Savoia (1189-1233).
Fill i successor del comte Humbert III, estigué fins el 1191 sota la regència del seu cunyat, el marquès Bonifaci II de Montferrat Consolidà els seus estats i adquirí Chambéry El 1226 l’emperador Frederic II li atorgà el títol i càrrec de vicari imperial
Liceu Escolar de Lleida
Organisme docent de caràcter laic i republicà fundat el 1906 a Lleida per Frederic Godàs i Legido.
El 1920, a la mort del fundador, els seus collaboradors, d’entre els quals cal destacar Humbert Torres i Antoni Sabaté i Mur, en continuaren les directrius El Liceu Escolar desaparegué el 1938, quan les primeres bombes franquistes ensorraren l’escola i llevaren la vida a quaranta dels alumnes
Joan Costas Tordera

Joan Costas Tordera
Arxiu H. Costas
Vela
Regatista.
Membre del Club Vela Blanes, es proclamà campió de Catalunya en classe snipe en alguna ocasió i fou campió d’Espanya en classe star 1987 Disputà els Jocs Olímpics de Mont-real 1976 en la classe soling, juntament amb el seu germà Humbert i Josep Fèlix Anglada, i els de Seül 1988 en star, formant tripulació amb Josep Pérez
castell de Sant Joan
Castell
Antic castell del municipi de Lloret de Mar (Selva), les ruïnes del qual s’aixequen al promontori de la punta de Fenals (68 m alt.), que tanca per ponent la platja de Fenals, al SW de la vila, molt desfetes darrerament per l’acció de les noves urbanitzacions turístiques.
Fou bastit a mitjan segle XI per Humbert Odó de Montseny a l’indret de la capella de Sant Joan, consagrada el 1079 Fou molt damnificat pels genovesos el 1353, i arruïnat definitivament pels anglesos a la fi del segle XVIII Fins aleshores havia estat viu el culte de l’església, on acudien els devots en processons i rogatives lledànies
Picarol
Setmanari
Setmanari d’humor, publicat a Barcelona des del 10 de febrer al 16 de març de 1912.
En sortiren sis números, editats per Santiago Segura i dirigits per Xavier Nogués i Josep Aragay Tingué gran categoria artística pels dibuixos dels directors i dels collaboradors, com Manuel Humbert, Marià Andreu, Joan Colom, Pere Ynglada, Ismael Smith, Marià Pidelaserra, Feliu Elias, Remigi Dargallo i Pasqual Capuz Els texts eren de Francesc Pujols, Alexandre Plana, Josep Carner, Carles Soldevila, Ramon Reventós i Cristòfol de Domènech
Castell de la Tallada (la Tallada d’Empordà)
Art romànic
A la segona meitat del segle XI es féu una convinença o pacte feudal entre Bonfill, fill de Jocelenda, i els comtes Ramon Berenguer I i Almodis, per la fortalesa de la Tallada forteza que dicunt Talada Tot i que el document no ho diu, sembla que aquest Bonfill era senyor de la Tallada d’Empordà i no de la Tallada de la Segarra En el text, amb relació a aquesta fortificació, s’esmenten els homes i les dones que hi havia i també la possibilitat de fer altres habitatges al seu voltant aliqua edificia ad ospitandum… in circuitu iam dicta forteda La confusió entre les dues poblacions homònimes…
priorat de Sant Celoni
Canònica
Priorat canonical, filial del monestir de Santa Maria de l’Estany, establert a la primitiva església de la vila de Sant Celoni (Vallès Oriental), entre els actuals carrers Major i de les Valls.
Resten ruïnes de l’absis i part dels murs L’església fou donada el 1088 per Guillem Humbert de les Agudes, senyor del lloc, al monestir En adquirir el lloc els hospitalers sorgiren tensions 1151-85 entre aquests i el bisbe de Barcelona per raó d’haver quedat dins la força , i estigué a punt de desaparèixer El 1532 se secularitzà era aleshores del bisbe de Barcelona i es convertí en simple benefici l’església era ja ruïnosa el 1508
Lleó IX
Cristianisme
Nom que adoptà Bruno de Dagsburg en esdevenir papa (1049-54).
Nomenat pel seu parent l’emperador Enric III, fou ratificat per la clerecia i el poble romà Precursor de la reforma gregoriana, s’esforçà a redreçar la disciplina eclesiàstica, assistit per Hildebrand futur Gregori VII, el cardenal Humbert i Pere Damià Viatjà per la cristiandat i presidí nombrosos concilis Condemnà 1050 la doctrina eucarística de Berenguer de Tours Els darrers anys del seu pontificat foren marcats per la desfeta enfront dels normands 1053 i el Cisma d'Orient 1054 La seva festa se celebra el 19 d’abril
Bloc Català de Treballadors
Partit polític
Partit independentista i socialista nascut al llarg de 1978 de la fusió del Moviment d’Unificació Marxista, del Partit del Treball de Catalunya i del Col·lectiu de Coordinació Socialista.
Després de propugnar l’abstenció en el referèndum constitucional, en les eleccions legislatives de 1979 s’integrà a la coalició Bloc d’Esquerra d’Alliberament Nacional BEAN amb el Partit Socialista d’Alliberament Nacional i independents En les eleccions municipals d’aquell any formà part de la coalició Bloc d’Esquerra Catalana, que presentà candidatures en 17 ajuntaments Dirigents Humbert Roma, Josep M Aluja, Joan Anton Sànchez Carreté i Josep Lluís Carod-Rovira Publicà Quadern de Discussió Desaparegué el 1979-1980 i els seus efectius es repartiren entre el BEAN i Nacionalistes d’Esquerra
La Terra
Publicacions periòdiques
Publicació quinzenal, bilingüe, fundada a Barcelona el 15 d’octubre de 1922.
Era l’òrgan de la Unió de Rabassaires de Catalunya Periòdic de combat, defensor de les reivindicacions dels conreadors agraris, sofrí nombroses denúncies i suspensions, i tingué diferents formats N'era director Lluís Companys, i entre els redactors i collaboradors hi hagué Francesc Riera i Claramunt, Amadeu Aragay, Ernest Ventós, Josep Pujols, Josep Picó, Humbert Torres, Jordi Arquer, Àngel Ossorio y Gallardo, Gabriel Alomar, Lluís de Zulueta, Àngel Samblancat, Marcellí Domingo i Julio Álvarez del Vayo A la fi del 1936, fusionat amb Pagesia , donà lloc al nou periòdic Terra…