Resultats de la cerca
Es mostren 214 resultats
Dimiteix el primer ministre de Jordània per les protestes antiausteritat
El primer ministre de Jordània, Haní al-Mulqí, dimiteix del càrrec després de les massives protestes contra les noves mesures d’austeritat Les manifestacions eren en contra d’un nou impost que tenia el suport del Fons Monetari Internacional A principis d’any, el govern va retirar els subsidis al preu del pa i va augmentar l’impost sobre les vendes per tal de reduir el deute
Georges Habash
Història
Política
Líder palestí.
De confessió cristiana, la seva família fugí de la ciutat natal arran de la fundació de l’estat d’Israel 1948 Posteriorment estudià medicina, però de molt jove s’involucrà en els grups palestins antiisraelians d’inspiració panarabista i marxista, que hostilitzaven el nou estat El 1967, després de la derrota àrab de la guerra dels Sis Dies fundà el Front Popular per a l'Alliberament de Palestina FPAP, que encapçalà, basada en tàctiques insurreccionals i en el terrorisme El segrest de diversos avions occidentals a Jordània provocà l’expulsió del FPAP i altres organitzacions d’…
Amman
Ciutat
Capital de Jordània i del muḥāfaẓa homònim, situada al N del país vora el vadi Zerga, al límit occidental de l’altiplà d’Aràbia, que la separa de la depressió de la mar Morta.
Fou escollida com a capital per la seva situació, l’any 1946, en assolir el país la independència respecte a la GranBretanya És el principal centre administratiu, industrial i comercial de Jordània Al costat de la ciutat vella s’ha desenvolupat la ciutat moderna, de caràcter europeu, amb amples avingudes i carrers rectes, vorejats d’alts edificis La ciutat creix actualment d’una forma molt ràpida, a causa, en gran part, de l’arribada de refugiats àrabs procedents d’Israel Les activitats es basen en les manufactures del tabac, tèxtils, alimentàries, del…
Setembre Negre
Història
Grup radicalitzat de guerrillers palestins d’Al-Fatah, constituït pel setembre del 1970, per recordar la repressió de Hussein de Jordània contra l’OAP, que amenaçava la mateixa estabilitat del règim haiximita i en la qual moriren cinc mil palestins.
Després de l’armistici els guerrillers foren expulsats de Jordània Entre els seus actes terroristes antiisraelians hi ha les matances a l’aeroport de Lod i a la vila olímpica de Munic 1972
Transjordània
Geografia històrica
Antiga regió de Palestina situada a l’E del Jordà i corresponent a les fronteres de l’actual Jordània després de l’armistici del 1967.
Ocupada antigament per ammonites, moabites i idumeus, fou seu de les tribus israelites de Gad, de Rubèn i part de Manassès, bé que només Acab 873-854 aC i Jeroboam 783-743 aconseguiren d’integrar-la a Israel Conquerida pels selèucides ~400 aC, formà part de l’imperi nabateu de Petra Sota els asmoneus 143-63 aC tornà a formar part de l’estat jueu Integrà la província romana de Palestina 64 aC Conquerida pels musulmans 637, esdevingué un dels sis regnes regne de Karak en què fou dividida la Síria sota els califes de Bagdad En temps dels croats, constituí el principat llatí de Transjordània, amb…
mar Morta
![](/sites/default/files/media/FOTO2/mar_morta.jpg)
La mar Morta des de la riba israeliana
Mar interior
Llac salat del S de Palestina, entre Jordània, a l’E, i Israel, a l’W.
Les seves aigües ocupen una part de la depressió tectònica d’Al-Gūr, prolongació extrema en territori asiàtic de la gran línia de fractura de l’E africà A mitjan anys seixanta del segle XX la superfície total del llac era de 1020 km 2 , amb una llargada d’uns 80 km i una amplària màxima d'uns 16 km Aquesta cubeta lacustre constitueix una de les zones més deprimides de la terra Les aigües del llac, en efecte, són a 396 m sota el nivell del mar La part nord és la més profunda, amb 398 m El riu Jordà, que n'és el tributari més important —els altres són torrents amb cabals mínims—, desemboca a la…
haiximita
Història
Membre de la dinastia quraixita descendent de Hāšim, antecessor de Mahoma.
Els haiximites foren xèrifs de la Meca fins que Ḥusayn ibn ‘Alī fou proclamat rei d’Al-Ḥiǧāz 1916 Bandejats d’Aràbia per Abd al-’Aziz II, ocuparen el tron de Síria Fayṣāl ibn Ḥusayn, 1919-20 i el de l’Iraq Abdullah, 1919-21, i el mateix Fayṣāl i els seus descendents fins el 1958, mentre que Abdullah, nomenat emir de la Transjordània pels britànics 1921, n’assolia la independència 1946 i hi instituïa el regne haiximita 1947, sota el govern de Ḥusayn ibn Ṭalāl Hussein I de Jordània, entre el 1953 i el 1999, i, des d’aquest any, d’ Abdallà II de Jordània
Al-Karak
Divisió administrativa
Liwās
de Jordània.
La capital és Al-Karak 22 700 h 1991