Resultats de la cerca

Elegit president del Futbol Club Barcelona en les primeres eleccions per sufragi universal del club 22 de desembre de 1953, el seu mandat estigué marcat per la construcció del Camp Nou, iniciada el 1954 i inaugurat el 1957, fet que comportà dificultats econòmiques a les finances del club L’any 1958 fou reelegit en el càrrec, però la seva situació desfavorable al capdavant de la institució el feren dimitir el 1961 Durant els vuit anys de presidència, reforçà el primer equip de futbol, amb valors del planter i els fitxatges de Luis Suárez, Eulogio Martínez, Evaristo, Villaverde, Kocsis, Czibor…

Generós Sacerdot, doctor en teologia Reuní una interessant biblioteca i una collecció numismàtica Participà en diversos certàmens valencians entre el 1606 i el 1619 amb composicions en castellà, portuguès, italià i llatí Al del 1606, en honor de Lluís Bertran, presentà una composició en català, Lluís, la raó ho demostra El 1612 fou secretari del certamen literari de València, i guanyà el segon premi en el del 1668 Diverses composicions seves es publicaren en els reculls dels certàmens i d’altres figuren entre els preliminars d’edicions de l’època des del 1607, entre les quals un sonet al rei…

Forçat pel seu pare, l’advocat i escriptor Joan Sardà i Lloret , estudià dret Es formà artísticament a Llotja i amb Laureà Barrau i Lluís Graner Freqüentà assíduament el Cercle de Sant Lluc, on exposà Copià els clàssics del segle XVII al Prado de Madrid, i el 1901, amb Xavier Nogués i Alexandre de Cabanyes, anà a París, on assistí a les acadèmies lliures Els seus dibuixos, generalment al carbó, són d’un realisme molt ben acabat però un punt anacrònics, característiques també de la seva sòlida pintura Retrat de la mare , La lletera , Segador català , olis exposats en diversos…

Estudià dret i intervingué en l’edició de Las siete Partidas Publicà novelles Enrique y Mercedes , 1840, que incorpora versos en llengua catalana i drames històrics Un Bara , 1844, i collaborà, entre altres periòdics, a “El Vapor”, Diario de Barcelonal , en què ressenyà elogiosament Lo ↑ Gaiter del Llobregat , i La Discusión Defensà el proteccionisme i la desamortització i fou promotor de la Junta de Fàbriques i de les societats ferroviàries, i diputat a Corts Collaborà amb el pseudònim Berenguer Leal a “El Barcelonés” i dirigí “El Bien Público” Publicà estudis històrics, biogràfics i…

El 1900 fou un dels fundadors de la Societat Espanyola de Foot-Ball, precursora del Reial Club Deportiu Espanyol, on jugà alguns partits Fou el segon president de l’entitat 1902-06 i, el 1903, inaugurà el primer camp de futbol estable del club en uns terrenys pròxims a l’Hospital Clínic Al final del 1905 fou nomenat president de l’Associació de Clubs de Football de Barcelona i el 1906 vicepresident del Tiro Nacional de Barcelona Es traslladà a Sevilla i el 1908 participà en la refundació del Sevilla Football Club i en fou president 1912-13 El 1911 entrà en la junta directiva del Tiro Nacional…

Fou membre de l’assemblea constituent el 1848 Publicà el seu primer article el 1844 a “Journal des Économistes”, i, traslladat a París, publicà molt en poc temps Destaquen Cobden et la ligue 1845, Sophismes Économiques i, sobretot, Les Harmonies Économiques 1850 Fou l’impulsor, a més, de l’Association du Libre Échange La seva concepció del món és basada en una harmonia deista que evita tota tensió entre els diversos sectors econòmics Aquesta visió l’enfrontà alhora amb l’economia clàssica anglesa, amb el proteccionisme i amb el socialisme La seva teoria bàsica és la del valor-servei,…

Fill de l’escultor alacantí Laureà Villanueva S'educà a Oriola, molt influït per l’obra de Jaume Bord Treballà principalment en aquesta zona, fins que es traslladà a València per ingressar a l’orde franciscà El 1768 fou nomenat acadèmic de mèrit de Sant Carles De la seva obra, poc estudiada, són coneguts —com a arquitecte— alguns treballs anteriors al seu ingrés als franciscans la portada principal de l’església de Santa Justa i Santa Rufina d’Oriola 1753, l’ampliació de la capella de la comunió de l’església de Sant Jaume, a la mateixa ciutat 1757, i un de posterior al seu…

L’any 1871 ingressà a la companyia de Jesús, a Andorra Feu una part dels estudis eclesiàstics a França i fou ordenat sacerdot el 1888 Cursà matemàtiques a Barcelona amb Laureà Clariana 1890-91 Destinat a América, a l’Havana estudià meteorologia amb Benet Vinyes després, a Georgetown, als Estats Units, amplià aquests estudis sota la direcció del professor Hagen 1891-93 Destinat a l’Observatori de Manila Filipines el 1893, hi collaborà sota la direcció del seu fundador, el jesuïta F Faura, i n'esdevingué posteriorment director 1897 A Georgetown, inventà un tipus de telescopi zenital de reflexió…

Fill de Laureà Dalmau  el 1933 inicià estudis de medicina a Barcelona Cofundador de la Federació Nacional d’Estudiants de Catalunya FNEC, l’any següent participà en els fets d’Octubre , i per aquest motiu fou empresonat Voluntari a la Guerra Civil Espanyola en l’exèrcit republicà, on fou metge, entre d’altres, al front d’Extremadura, s’exilià a França el 1939 En l’intent de retorn a Catalunya fou detingut per la Gestapo 1940 Empresonat successivament al castell de Figueres i en camps de concentració de Reus, Madrid i Punta Carnero Cadis, s’evadi d’aquest camp nedant fins a…

Llicenciat en dret, participà activament en la “Sanjurjada” del 1932 dirigí els insurrectes de Tablada, Sevilla i exercí de fiscal en els consells de guerra ulteriors a la insurrecció d’Astúries del 1934 i la Guerra Civil Espanyola Entre els anys 1939 i 1946 comandà l’Assessoria Jurídica del Ministeri de l’Aire i fou membre del Consell Suprem de Justícia Militar 1946-51 Amb el final de la vaga de tramvies, fou designat governador civil de Barcelona 1951-60, on, després de la primera gran manifestació massiva de rebuig al franquisme a la Ciutat Comtal, intentà atreure les personalitats més…